L’explosió va causar una ona expansiva, expulsant grans trossos de metralla (entre ells una planxa d’acer de 800 kg) fins a més de dos quilòmetres de distància. Aquesta metralla, causa directa d’una mort, va produir importants desperfectes en instal·lacions de la mateixa empresa i altres que envolten la planta sinistrada, obligant alguna d’aquestes a aturar la producció per realitzar reparacions. Es va comprovar com l’incendi generat per l’explosió posava en risc altres reactors, canonades i dipòsits propers al reactor sinistrat. L’accident, a més, va provocar la formació d’un núvol tòxic que, afortunadament, el vent va evitar que arribés a les poblacions properes.
Després d’un any, des del GEPEC-EdC denuncien que res ha canviat. i que la inseguretat del complex químic de Tarragona continua essent la mateixa que abans de l’accident, i tampoc la impunitat amb la qual actuen les empreses que en formen part s’ha vist alterada, així com “la inoperativitat, irresponsabilitat i incompetència de l’administració”, afirmen en un comunicat, que continua dient que “aquesta postura de la Generalitat ja es va fer palesa poca estona després de l’accident, en plena crisi i quan encara no es coneixia l’abast de la desgràcia ni cap a on podia evolucionar l’accident. Per començar, mentre Protecció Civil alertava via xarxes socials de la gravetat de la situació, demanant el confinament de les poblacions properes, es decidia no activar les sirenes. Aquesta decisió, justificada amb l’argument de no voler crear una situació d’alarma entre la població, va semblar motivada per l’objectiu inicial d’intentar minimitzar el ressò públic de la gravetat del que estava passant.”.
El comunicat de GEPEC continua afirmant que “es donava informació falsa sobre la toxicitat del núvol que es va crear, difonent que aquest era innocu quan en realitat tant el mateix òxid d’etilè com el fum i gasos produïts durant la seva combustió són tòxics. Els seus efectes passen des d’irritació a les vies respiratòries, trastorns a l’aparell digestiu (nàusees, vòmits, etc.) i trastorns neurològics fins a avortaments espontanis, sense menystenir els efectes cancerígens i mutagènics demostrats que té aquest compost sobre les cèl·lules”.
El GEPEC també recorda que “l’òxid d’etilè és un producte altament inestable i amb un poder d’explosió molt elevat (de fet, s’ha utilitzat com a base en l’armament amb més poder de destrucció d’exèrcits com el dels Estats Units”, i que “si bé l’accident ja va permetre copsar el poder de” destrucció de tan sols 4 tones d’aquest material, l’empresa IQOXE estava autoritzada a emmagatzemar en les seves instal·lacions fins a 1.470 tones d’òxid d’etilè, un altre detall amagat per les autoritats. Estem parlant, doncs, d’una quantitat 300 cops superior a la que va desencadenar l’explosió, emmagatzemada en els sis dipòsits aeris que es troben a només 150 metres del reactor sinistrat.”
El perill de l’efecte dòmino, encara present
El comunicat continua recordant que “l’ona expansiva de l’explosió va afectar les instal·lacions d’empreses químiques properes, provocant desperfectes en canonades, dipòsits i altres elements” i que el més alarmant és que un dels trossos de metralla que va sortir disparat del reactor arran de l’explosió va anar a parar a molt pocs metres d’un dels reactors d’òxid d’etilè d’IQOXE, i només la sort va evitar l’impacte·, evitant així una catastrofe molt més gran. Aquest és el perill de l’efecte dòmino, denunciat reiteradament des del GEPEC-EdC com un dels grans riscos del complex químic de Tarragona donada la proximitat entre empreses.
La gestió de l’òxid d’etilè, a examen
L’òxid d’etilè és un producte altament explosiu i molt inestable el que fa que la seva manipulació comporti greus riscos i faci necessària l’aplicació de severes i estrictes mesures de seguretat. En aquest sentit, el GEPEC denuncia que “a casa nostra apliquem les mesures més laxes de seguretat de tot Europa pel que fa a la gestió d’aquest compost. Així, mentre a bona part de països europeus la normativa obliga a mantenir l’òxid d’etilè en dipòsits soterrats o bunqueritzats per tal d’evitar que cap accident els pugui afectar, aquí permetem que s’emmagatzemi en dipòsits aeris sense cap mesura extra de seguretat.”
El comunicat continua recordant les condicions d’inseguretat en que es troben els diposits: “Els 6 dipòsits de la planta IQOXE, on s’hi poden emmagatzemar fins a 1.470 tones d’aquest producte, es troben exposats a tota mena de possibles afectacions (accidents, atemptats, accidents aeris, fenòmens meteorològics…). Aquesta situació no estaria permesa a bona part de la resta de països de la UE, que també apliquen mesures al transport d’òxid d’etilè per carretera no contemplades al nostre país” Tot i les peticions per part del GEPEC-EdC per tal que es reverteixi aquesta situació i s’apliqui la normativa més estricta vigent a Europa, aquesta situació a Catalunya no ha canviat.
El GEPEC denuncia la impunitat dels responsables de l’accident i els retards en l’aplicació de millores
L’accident va destapar les autoritzacions que l’empresa havia rebut de les administracions en les quals, segons el GEPEC “es primava autoritzar l’augment de la producció en contra de l’augment de la seguretat… Així, l’explosió va posar al descobert diverses irregularitats, i que l’empresa seguia funcionant sense cap requeriment per part de l’administració” Per això, el GEPEC lamenta que “aquests greus fets no han comportat cap mena de responsabilitat ni sobre els polítics ni sobre els tècnics implicats” i denuncia que “sembla que l’accident per alguns ha sigut una mera anècdota, no suficientment important per a provocar canvis en el procedir de l’administració”.
Una qüestió que no persegueix l’augment de la seguretat de les indústries químiques, però sí la capacitat d’avisar i actuar sobre la població per minimitzar els efectes en cas d’accidents és la dels plans d’emergència. Després de l’accident d’IQOXE, el Govern de la Generalitat va anunciar una revisió del Pla Especial d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT) i la recuperació del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA) que seria coordinat directament des de Tarragona, dotant-lo dels mitjans i dels recursos necessaris.
En aquest sentit, el GEPEC denuncia que, “un any després de l’accident, encara ni tan sols hi ha assignació pressupostària per tirar endavant aquesta promesa” i afirma que això “és un reflex de la situació i de la inexistent preocupació del nostre Govern envers la seguretat de la població davant el perill permanent que suposen les empreses químiques i pels impactes que aquestes provoquen”.
El GEPEC-EdC es compromet a seguir denunciant i pressionant l’administració per totes les vies disponibles amb l’objectiu d’aconseguir millores reals en la seguretat de la indústria química que evitin nous accidents com el d’IQOXE i afectin tant a les persones com el medi ambient.
El comunicat que GEPEC ha emès en motiu del primer aniversari de l’accident, acaba dient que “l’experiència ens demostra que tot allò que pot afectar els interessos de les indústries químiques (estudis independents sobre la qualitat de l’aire, l’aplicació de plans de protecció, l’aplicació de normatives exigents, l’aplicació de protocols d’inspeccions independents…) queda supeditat als interessos d’aquestes mateixes empreses” Per això, l’entitat es compromet a continuar denunciant i pressionant les administracions per aconseguir millores reals en la segurets de la indústrias química per evitar accidents com el de fa 1 any que va provocar la mort de 3 persones.
