[foto]
Les joves estudiants i el seu tutor al laboratori de l’Escola Mare de Deu de la Salut de Sabadell
Tot va començar el curs passat quan les joves estudiants feien 4art d’ESO. Havíen de fer el projecte Fira de Ciències de l’escola, que consisteix en fer un treball amb el mètode científic, i la Victòria, després de descobrir en un supermercat les bosses biodegradables fetes amb fècula de patata, es va preguntar perquè no s’aplicava aquest bioplàstic a d’altres productes tals com gots, ampolles o bosses rígides. I això és el que es va disposar a fer amb el seu treball.I quan va explicar la seva idea a la Cristina i l’Alexia de seguida s’hi van afegir. Totes ho van trobar un tema interessant i actual, i es van proposar intentar aportar alguna cosa en el camí de trobar solucions a la problemàtica actual de l’acumulació de plàstics i microplàstics, i a la contaminació que generen. Un dels problemes associats a l’ús del plàstic és que es degrada molt lentament.
El punt de partida del treball va ser que sii el bioplàstic funciona.amb bosses petites, perq què no pot funcionar amb altres productes, més rígids. I van començar la recercar amb un bon resultat: un bioplàstic millor que el que hi havia al mercat. Aleshores van provar diferents ingredients, amb diferents propietats per anar veient, al laboratori, quins resultats de rigidesa i elasticitat donava. A partir d’aquí van anar provant amb diferents mètdoes i van obtenir diferents tipus de plàstics, alguns dels quals van desestimar per la forta olor que desprenien i que ho feia desaconsellable.
Després d’un any de treball i de 4 premis aconseguits (reconeixements a Exporecerca i en un certamen del Brasil) han fet gots i ampolles i ara estant intentant fer làmines de bioplàstic que els permeti fer bosses.. Al juny tenen previst presentar la seva recerca al Genius Olympiad, de Nova York,.
De tot el procés del treball i de la investigació, dels premis aconseguits, del moment actual i de les espectatives de futur en parlen al programa de ràdio monsostenible que podeu escoltar complert a l’enllaç que trobeu a la dreta de la pàgina.
Una ampolla de plàstic triga més de 400 anys a descompondre’s
[foto]
Es calcula que des de mitjans del segle XX, la humanitat ha produït uns 5.000 milions de tones de plàstic, una quantitat que gairebé és suficient per embolicar el planeta amb una fina capa de film transparent, segons l’equivalència que establerta el 2016 per Jan Zalasiewicz, geòleg de la Universitat de Leicester, al Regne Unit. Segons Zalasiewicz, l’equivalent en film plàstic ocuparia 462 milions de quilòmetres quadrats, una quantitat molt propera als 510.000 milions de quilòmetres quadrats que es calcula que fa la Terra si es considera una esfera perfectament rodona
