El Sismògraf d’aquest any, presentat el passat 18 de març, inclou més de trenta-cinc propostes d’arts vives molt diverses, amb espectacles de sala i carrer, propostes participatives, interdisciplinaris i instal·lacions. Una programació que convida el públic a descobrir i deixar-se portar i que inclou un gran nombre de propostes internacionals, cinc estrenes mundials i quatre estrenes a Catalunya, peces en entorns naturals singulars, i propostes singulars, efímeres i irrepetibles per a cada espectador

En paraules de Tena Busquets, directora del festival: “Intentem construir un projecte artístic per habitar el planeta d’una manera més situada i conscient, un projecte que ens permeti compartir la joia de l’acte creatiu malgrat que aquest se’ns pugui presentar amb duresa o ens deixi un regust amarg”.

Erupcions de la programació

Entre les propostes programades aquest 2024, s’identifiquen diferents línies argumentals, les Erupcions. Idees que han anat prenent forma a mesura que els creadors participants han anat compartint els fonaments dels seus projectes artístics durant els mesos previs al festival. Sovint és un mot que ressona, amagat rere formats o estètiques molt diferents, però que ens transporta a un entorn d’interrogants comuns i recerca compartida. Enguany són dues erupcions que expliquen la programació:

Geopoètica:

És un conjunt de propostes que reflexionen física i emocionalment sobre la terra, les geografies, sobre què hi ha sobre i què hi ha sota i com és i com es mou allò que trepitgem.

És el cas de Cratera, de CiRcoLando (André Braga & Cláudia Figuereido), una proposta interdisciplinària que investiga com és viure en zones volcàniques. És un projecte d’arts escèniques dedicat als paisatges volcànics, a la seva dimensió tel·lúrica i a la seva proximitat amb el pols i la respiració de la Terra.

Geophonic, de Lorna Rees & Activate Performing Arts, és una caminada auditiva que ens anima a escoltar els processos geològics de la terra. El públic utilitzarà geòfons, que són aparells emprats per detectar sorolls subterranis, per escoltar i observar les dinàmiques del paisatge.

Altres propostes que es poden encabir en el relat de la geopoètica són la de Moon Ribas i Quim Girón, que ens faran sentir els terratrèmols, Trickster-p ens faran jugar amb i contra la natura, Bigert & Bergström ens mostraran com desafiar un tornado, els mapes de Maria Camila Sanjinés Encinales ens connectaran amb la memòria i l’emoció, i Ariadna Rodríguez i Iñaki Alvarez, de Nyamnyam, ens incitaran a una reflexió sobre el lloc i el paisatge.

Artesanies/Tecnologies:

Propostes que juguen amb el binomi artesania i tecnologia, que reivindiquen la connexió i dependència entre els avenços tecnològics i la creació més tradicional.

En aquesta línia hi trobem Cove, d’Última vèrtebra, un espectacle de dansa sobre la construcció artesanal d’un cove tradicional català. Una acció transgressora i gairebé exòtica per qu?estionar el temps i el ritme de la societat contemporània, i alhora una forma de reivindicar els valors i els coneixements tradicionals com a eines de transformació social.

També es podrà veure Una illa, de l’Agrupación Señor Serrano, una proposta artística creada amb intel·ligència artificial que busca establir un diàleg entre la IA i com es crea un espectacle.

I altres peces com les d’Albert Coma, que ens convidarà a passejar entre objecte en desús als quals ha dotat de nous usos, Kònik Thtr, que ens proposarà un espectacle i també un joc amb RV sobre les deixalles que generem, o Projecte Ingenu i el seu recorregut amb audioguia sobre El dia que va morir l’últim panda.

Més enllà de les Erupcions, més moviment

Entre la resta de la programació destaca Lemniscate, dels francesos Compagnie Bivouac, un espectacle amb dos ballarins, un acròbata i un dispositiu escultòric sobre la relació entre l’espai i el temps; Cicatrius (o contrapàs de mamuts i altres feres), de la companyia catalana Vero Cedoya, que és una celebració col·lectiva de les ferides superades; o Wall & Peace, títol provisional del treball en procés de Wonderground, un site-specific nocturn que combina dansa, circ i arts marcials.

Una de les més propostes més curioses i arriscades és Shrink 01995, de Lawrence Malstaf, una actuació amb diverses persones envasades al buit que comptarà amb la participació de voluntàries i voluntaris locals.

El festival culminarà al Parc Nou en Moviment, el programa dominical de dansa i arts vives emplaçat en aquest marc natural i que portarà quatre propostes d’Extremadura, Andalusia i Euskadi.

Itineraris i accessibilitat per gaudir plenament del festival

Per tal de facilitar l’experiència del festival a espectadores i espectadors s’han dissenyat quatre itineraris: un d’espectacles per anar a veure en família, un per a les persones que volen fer un primer contacte amb el festival, un per seguir el Sismògraf amb calma, i un per aquelles persones que no es vulguin perdre res del festival.

Pel que fa a l’accessibilitat, per a aquesta edició s’han programat propostes adaptades per a persones amb cadira de rodes i persones cegues. També hi haurà audiodescripció en directe i touch tour previ per a algunes funcions. I les persones amb dificultats auditives podran demanar motxilles vibratòries per seguir la matinal del Parc Nou en Moviment.

Sismodansa

Amb la voluntat de fer-ho coincidir amb la celebració del Dia Internacional de la Dansa s’ha dissenyat una programació que uneix la dansa amb el paisatge.

Hi haurà dues estrenes mundials: Entre de la Companyia Eva Durban, que torna a sumar per a aquest espectacle ballarins amb un moviment biomecànic singular. I Fairy tales de la companyia txeca Pocketart, una revisió dels contes clàssics i dels seus finals feliços i del paper de les dones en aquests contes. Una estrena que s’ha fet possible gràcies a la cooperació entre el Sismògraf i el Big Pulse Dance Alliance, la xarxa de 12 festivals i cases de dansa d’arreu de la Unió Europea que treballen conjuntament per enfortir el sector.

Completaran la programació del Sismodansa dos monòlegs de dansa, el de Quim Bigas sobre la felicitat, i el de Laura Alcalà Freudenthal/LaSúbita i Irene Vicente Salas sobre els millennials. La resta, un compendi de mirades: cap a la masculinitat per Àngel Duran, cap al territori i les persones que l’habiten per l’Esbart Rocasagna (amb la col·laboració de Quim Bigas), cap al cos com a arxiu personal, cultural i virtual per Ingri Fiksdal & Nu?ria Guiu, cap a l’imaginari de l’obra Bestiari de Joan Fuster i Ortells per Mireia de Querol Duran i Urs a Sekirnik, i cap a les arrels colombianes per Raquel Gualtero.