Simon Stiell tanca la conferència del clima de Bonn demanant més implicació, més rapidesa i més justicia

"Hem d'anar més enllà, més ràpid i de manera més justa". Amb aquestes paraules el Secretari Executiu del Canvi Climàtic de les Nacions Unides Simon Stiell començava el discurs de tancament de la conferència que s'ha celebrat a Bonn entre el 16 i el 27 de juny. Un discurs en el que reconeix la feina feta, però també que encara en queda molta per fer abans de la cimera de Belém, la COP30 que tindrà lloc el proper mes de novembre a l'Amazonia brasilera. Stiell també ha demanat als països que presentin informes més valents i compromesos sobre la reducció de les emissions. En aquest sentit, la Conferència de Bonn ha reconegut Andorra com a país pioner en la presentació dels informes

Stiell ha agraït i elogiat la feina feta aquests dies al World Conference Center de Bonn (WCCB) que ha acollit les negociacions prèvies a la COP30, la SB62, i que ha donat resultats en qüestions com el Programa de Treball de Transició Justa, Gènere, NAP, Transparència i el Diàleg dels Emirats Àrabs Units, mentre que en àrees, com les Mesures de Resposta i el Programa d’Implementació de Tecnologia, s’ha trobat amb força dificultats.

Tenim molta més feina per fer abans de tornar-nos a trobar a Belém

Per això, Stiell reconeix que encara queda molta feina per fer abans de la COP30 que tindrà lloc a Belém (Brasil) abans de final d’any. Tot i que Stiell està convençut que sense el multilateralisme climàtic convocat per Nacions Unides estariem abocats a un escalfament global de fins a 5ºC enlloc de fins als 3ºC en que estem ara, reconeix que hi ha molta més feina per fer per mantenir viu l’1.5ºC que exigeix ​​la ciència. Per Stiell, que afirma que la transició s’està accelerant i que presenta oportunitats sorprenents, els líders intel·ligents haurien de formar grups capdavanters per abordar problemes difícils i crear canvis: “hem de trobar la manera de prendre decisions difícils abans. Necessitem que els líders i els ministres s’arremanguin. Necessitarem que els negociadors s’asseguin junts entre sessions per trobar punts en comú. Hem de dedicar més temps a reflexionar i construir sobre això”.

Els països han de presentar informes més valents i compromesos sobre la reducció de les emissions

Tots els ulls estaran posats en la COP30, per donar la resposta a aquests informes, per veure com les nacions acceleren el ritme d’implementació.

En aquest sentit, Stiell ha demanat “rebre nous i més forts NDC al setembre” per incloure’ls en un nou Informe de Síntesi NDC, que mostrarà quant hem avançat i quant queda encara per avançar. També ha anunciat la publicació d’un primer Informe de Síntesi BTR, per identificar els obstacles a superar i del progrés en els Plans Nacionals d’Adaptació.

Els NDCs (de les sigles en anglès Nationally Determined Contributions) són compromisos que els països assumeixen per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle com a part de la mitigació del canvi climàtic. Aquests compromisos inclouen les polítiques i mesures necessàries per assolir els objectius globals establerts a l’Acord de París. I el BTR (de les sigles en angles Biennial Transparency Report) és l’ Informe Biennal de Transparència que recull la informació relativa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle de cada país -tant actuals com històriques-, així com els objectius de reducció i les mesures i polítiques a implantar en el marc de l’acció climàtica. Es tracta d’un mecanisme de transparència, que també es desprèn de l’Acord de París, i que estableix l’obligació de tots els països signants a entregar cada dos anys un informe explicant els compromisos i avenços realitzats per fer front al canvi climàtic.

Amb vista a la presentació del BTR1, és essencial que les parts comencin els preparatius el més aviat possible. Per garantir la participació universal al marc de transparència reforçat (l’ETF, per a les sigles en anglès: Enhanced Transparency Framework) cal la col·laboració entre les parts i un grup divers de parts interessades per elevar el perfil de la transparència, mobilitzar els recursos necessaris per a la implementació de l’ETF i assegurar un ampli suport polític i reconeixement del paper de la transparència en la implementació efectiva de l’Acord de París. En paral·lel, caldrà un desenvolupament de capacitats específic per construir i avançar els acords institucionals que donin suport a la implementació de l’Acord de París, alhora que es promouen les prioritats nacionals de desenvolupament sostenible.

L’ETF en el marc de l’Acord de París es basa en l’actual i sòlid sistema de mesurament, notificació i verificació (MRV) en el marc de la Convenció, que per als països desenvolupats són els inventaris de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i l’Avaluació i Revisió Internacional (IAR); i per als països en desenvolupament és la Consulta i Anàlisi Internacional (ICA).

La Conferència de Bonn reconeix Andorra com a país pioner en la presentació dels informes

L’octubre del 2023, Andorra ja va ser pionera a presentar el seu primer BTR, avançant-se més d’un any al termini establert. Aquest compromís ferm amb la transparència climàtica ha estat reconegut per les Nacions Unides, que han posat el país com a exemple per a la resta d’estats signants de l’Acord de París. I ara ho ha estat amb la presentació de l’ETF

Andorra ha esdevingut el primer país del món a completar oficialment el primer cicle de revisió de l’ONU sobre les contribucions nacionals per continuar treballant per l’acció climàtica, el que tècnicament es coneix com a marc de transparència reforçat (ETF) establert per l’Acord de París.

Aquest procés que ha assolit Andorra es basa en la revisió a fons, per part d’experts en la matèria designats per l’ONU i dels representants dels països part de l’UNFCCC, del document anomenat Informe Biennal de Transparència (BTR). En aquest text es recull la informació relativa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) nacionals actuals i històriques, els objectius de reducció de les mateixes, així com les mesures i polítiques que el país ha tirat endavant en el marc de l’acció climàtica. Aquest mecanisme de transparència, que es desprèn de l’Acord de París, estableix l’obligació de tots els països signants de l’Acord a entregar cada dos anys un informe explicant els compromisos i avenços realitzats per fer front al canvi climàtic.

La presentació de les conclusions de l’estudi a Bonn –davant de més de trenta delegacions de països d’arreu, entre les quals també hi havia la Unió Europea– ha comptat amb la participació d’una delegació tècnica de la secretaria d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, encapçalada pel director, Carles Miquel. Durant la seva intervenció, Miquel ha destacat que “per a nosaltres, és molt més que un assoliment tècnic: és una declaració de voluntat política i de compromís”. Miquel ha volgut reconèixer també el paper de la diplomàcia francesa en l’adopció de l’Acord de París i ha subratllat que “la transparència no és només un procés tècnic, sinó una eina política, un motor d’ambició i un pilar per a la cooperació”.

Tot i les limitacions pròpies d’un petit estat, Andorra ha demostrat que és possible complir amb els compromisos internacionals en matèria climàtica. “Més persones han revisat el nostre informe que no pas les que l’han redactat”, ha dit Miquel, posant en valor l’esforç del seu equip i el suport rebut per part de l’ONU.



 

Comparteix-me:

SOS Costa Brava celebra set anys defensant el litoral nord

La unió contra l’urbanisme i la defensa de tot el litoral nord compleix set anys a Palamós. L’ONG SOS Costa Brava celebra la trajectòria com a únic contrapoder ecologista al...

Les primeres tortugues careta de la temporada neixen al delta de l’Ebre

Han desclòs un centenar d’ous del niu que es trobava a la Punta de la Banya...

Les poblacions de peixos i la salut dels mars amenaçats per la davallada de l’oxigen als oceans  

La davallada progressiva dels nivells d'oxigen als oceans s'està intensificant a causa del canvi climàtic, cosa que afecta significativament els ecosistemes marins, incloses les poblacions de peixos mesopelàgics. Aquest fenomen...