L’acte de la celebració dels setanta anys de SEO/BirdLife a Barcelona, celebrat a l’Espai Línia aquest dimecres 7 de maig, ha reunit a algunes de les persones més importants de la conservació a Catalunya per a posar en comú les fites aconseguides i els reptes actuals i futurs. 

Sota el lema del compromís continuat amb la biodiversitat, 70 anys volant per la natura, la jornada va retre homenatge a les set dècades de feina de l’organització al territori, des dels seus orígens fins als reptes del present i del futur

L’evolució de SEO/BirdLife està molt lligada amb la feina desenvolupada a Catalunya amb persones clau per a la fundació de l’organització, així com la posada en marxa de la secció catalana. Posteriorment, es va crear un grup de voluntariat i la delegació a la dècada dels 2000 per a poder portar a terme i executar projectes de conservació al territori. Per això, la història de SEO/BirdLife no es pot entendre sense la implicació de Catalunya, que va contribuir a la seva fundació, així com a la creació de la secció catalana.

Catalunya ha estat, des del naixement de l’organització el 1954, una peça fonamental del moviment ornitològic i ambiental a Espanya. Al llarg de set dècades, la feina impulsada per SEO/BirdLife en aquest territori ha contribuït a fites tan significatives com la identificació de les primeres Àrees Importants per a les Aus (IBA), el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000, la creació de reserves naturals, l’impuls de la custòdia del territori o la consolidació d’un turisme ornitològic responsable.

Entre les fites destacades hi ha salvar el delta del Llobregat, preservar els Aiguamolls de l’Empordà, elaborar l’inventari de les IBAs marines a Espanya o impulsar la conservació dels secans de Lleida

Al llarg dels anys aquesta tasca s’ha anat ampliant a altres branques com la incidència política, la divulgació científica, la conscienciació de la població, així com l’educació ambiental, aquesta darrera una de les referències dins de l’organització, així com el turisme sostenible. A més, la delegació de Catalunya és la seu del programa marí de l’organització.  

Els reptes de futur més urgents són la conservació de les espècies i dels hàbitats més amenaçats, posar la vida en el centre de les polítiques i assegurar l’equitat en l’accés a la natura en bon estat de conservació

L’acte, presentat i conduït pel periodista ambiental i soci de SOE/BirdLife José Luis Gallego, va començar amb un parlament institucional del Secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. l’ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal, que va destacar l’aportació històrica de la comunitat catalana a la conservació del patrimoni natural i va continuar amb intervencions de persones representatives de les difertents etapes de SEO/BirdLife a Catalunya al llarg dels anys.

1954 – Els orígens

La creació de la Societat Espanyola d’Ornitologia i la seva Secció Regional Catalana va marcar l’inici d’una ornitologia moderna i organitzada a Catalunya. Aquesta dècada va assentar les bases científiques i humanes de tot el que vindria després.

Anys 60 – La ciència com a eina de conservació

Xavier Ferrer, professor de la Universitat de Barcelona, va recordar el paper de pioners com Frederic Travé i Joaquim Maluquer, impulsors de la secció catalana i dels estudis fonamentals de l’època. La cigonya blanca va simbolitzar els primers passos cap a la protecció d’espècies i hàbitats, mentre Doñana es convertia en Parc Nacional amb la contribució de naturalistes catalans.

Anys 70 – Activisme juvenil i defensa del territori

Jordi Sargatal, actual secretari de Transició Ecològica del Govern de Catalunya, va reviure els anys en què els estudiants i grups com el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos van aconseguir salvar espais emblemàtics com els Aiguamolls de l’Empordà. Va ser l’inici d’una ecologia mobilitzadora, de campanyes ciutadanes i de la feina per identificar les primeres IBA.

Anys 80 – Conservació des del coneixement

Joan Real, professor de la Universitat de Barcelona, va destacar com la feina de científics i ornitòlegs catalans va permetre definir les primeres IBA, llavor de la Xarxa Natura 2000. També va ser la dècada de les primeres campanyes de sensibilització, com la de l’“Au de l’Any”, amb la xurra com a protagonista, i d’avanços legislatius amb l’aprovació de la Llei d’Espais Naturals, precursora del PEIN que es crearia el 1992.

Anys 90 – Consolidació i ciutadania

Ferran López, ornitòleg a les Reserves Naturals del Delta del Llobregat, va donar veu a una generació jove, organitzada al voltant del Grup Local SEO Calidris, que va convertir el Delta del Llobregat en un dels centres d’observació més actius. En aquests anys van néixer els primers projectes LIFE, es va consolidar el PEIN i va començar el cultiu d’arròs ecològic al Delta de l’Ebre.

Anys 2000 – Sinergies, ciència i custòdia

Josep del Hoyo, autor i editor del Handbook of the Birds of the World, va rememorar el naixement de la delegació catalana i la rellevància global d’aquesta obra clau per al coneixement de l’avifauna mundial. Va ser una etapa d’innovació: es va llançar el programa de seguiment d’aus comunes SACRE, clau per monitorar la salut de les poblacions d’aus a tot l’Estat, així com el seguiment costaner d’aus marines. Van néixer els primers acords de custòdia del territori, la marató ornitològica, i van començar els projectes europeus.

Santi Mañosa, professor de la Universitat de Barcelona, va subratllar també el paper decisiu de la delegació catalana en la lluita per protegir els secans de Lleida, una acció conjunta amb altres entitats que va culminar amb la seva inclusió com a ZEPA dins la Xarxa Natura 2000.

Anys 2010 – Accessibilitat, restauració i educació

Rogelio Moreno, coordinador del Grup Local SEO Barcelona, va repassar la tasca del voluntariat, la restauració de zones humides, la promoció de l’accés universal a la natura (amb accions pioneres com els noms d’aus en llengua de signes), i l’impuls a patis escolars naturalitzats i al turisme ornitològic.

Anys 2020 – Col·laboració per transformar

Jordi Baucells, president de l’ICO, va abordar els grans reptes actuals i les aliances imprescindibles. En aquesta dècada s’ha consolidat el treball conjunt amb altres entitats des d’espais com la XCN, i es reivindiquen canvis estructurals en les polítiques ambientals catalanes, com l’aprovació d’una Llei de Biodiversitat.

Present i futur – De la urgència a l’acció

Mar Cirac, tècnica de SEO/BirdLife a Catalunya, va cloure la ronda d’intervencions mirant cap al futur, destacant la urgent necessitat de fer front al canvi climàtic, a la pèrdua de biodiversitat i a l’impuls de polítiques transformadores.

Tot un repàs que a través d’anècdotes i experiències, explica l’evolució tant de l’organització com dels sistemes d’observació i de recompte de les diferents espècies d’aus, fent especial atenció en un ocell tant comú com el pardal, que gairebé tothom coneix, però que està retrocedint molt en els darrers anys arreu, però sobretot a les zones més industrialitzades. La contaminació de l’aire, en canvi climàtic, els canvis en l’agricultura – amb la implantació de l’agricultura intensiva en front de la tradicional amb importants variacions en el calendari dels cultius, la major utilització de pesticides i herbicides- i l’arquitectura moderna,que elimina forats dels edificis on abans podien criar i són alguns dels agents responsables del descens de la població de pardals.

Escoltem les aus

El tancament de l’acte el van fer la delegada de SEO/BirdLife en Catalunya Cristina Sánchez i la directora Executiva de SEO/BirdLife Asunción Ruiz, agraïnt la feina feta i demanant “que el món escolti a les aus” ja que les aus “ens ajuden a salvar el planeta”. Escoltem doncs, totes les aus, però especialment els pardals, aquests ocellets que son com els canaris de la mina, que amb la seva mort alerten als miners de les zones on s’acaba l’oxigen. El mateix fa el pardal respecte al seu entorn i les xifres del descens que pateix aquesta espècie són una alerta més de la contaminació que pateix el nostre entorn.

Finalment Cristina Sánchez, delegada de SEO/BirdLife a Catalunya va destacar la importància d’actualitzar i aplicar la legislació que afecta la conservació de la biodiversitat, a treballar de manera transversal amb els sectors econòmics que intervenen directament en el nostre capital natural, a repensar el model de país i adaptar-nos a les condicions futures que assenyalen els experts quant a climatologia extrema i disponibilitat hídrica. Hem d’harmonitzar el reglament europeu de Restauració amb tots els actors implicats en el territori, perquè ens juguem el nostre benestar i futur com a societat, i és en el nostre capital natural on podem trobar les solucions.