S’engega un estudi per conèixer millor les coves submergides del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Es calcula que hi gairebé una quarantena de coves submergides i semisubmergides que fins ara no havien estat catalogades de forma oficial. A través d’aquest nou estudi, es generarà una fitxa detallada per cada cavitat

Foto de l’interior d’una de les coves

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha engegat un nou projecte pioner per catalogar totes les coves submergides i semisubmergides del litoral del parc, des de l’Escala fins a les Illes Medes. L’estudi permetrà disposar d’una base de dades georeferenciada que millorarà el coneixement d’un dels hàbitats d’interès comunitari amb més mancança d’informació a la Mediterrània catalana. Aquest nou projecte, que s’ha iniciat aquesta primavera, compta amb la col·laboració de la Unitat Subaquàtica dels Mossos d’Esquadra i el suport del centre d’immersió Xaloc de l’Estartit.

Les coves submergides i semisubmergides constitueixen un hàbitat d’interès comunitari i representen un dels ecosistemes marins menys estudiats del litoral català. Actualment, dins de l’àmbit del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, es troben catalogades 34 cavitats. Però el coneixement existent de professionals i coneixedors locals apunta a l’existència d’almenys 37 cavitats addicionals que no figuren en cap inventari oficial, la majoria de les quals no disposen de documentació ni fitxa tècnica.

A través d’aquest nou estudi, es generarà una fitxa detallada per cada cavitat. Entre altres dades, inclourà les coordenades GPS de les entrades de la cavitat, la profunditat màxima i mínima, el desenvolupament total, les temperatures, així com la presència de cambres d’aire, d’espeleotemes o de valors biològics i geològics destacables.

D’altra banda, cada cova es classificarà segons el nivell de dificultat en tres nivells:

  1. Cavernes accessibles a tot el públic, sense pèrdua de llum exterior.
  2. Coves de desenvolupament complex o llarg (>30 m), amb zona de pèrdua de llum; punt màxim de penetració en busseig recreatiu.
  3. Coves amb restriccions, ramificacions i certa profunditat. Reservades a bussejadors especialitzats amb formació i equipament específic.

La base de dades resultant constituirà un instrument de referència per a la regulació del busseig espeleològic, la identificació de zones sensibles i la planificació d’actuacions de seguiment i conservació. Així mateix, la incorporació de criteris de seguretat subaquàtica dotarà les fitxes d’un valor afegit més enllà de la catalogació ecològica que permetrà als gestors i als centres de busseig disposar d’informació pràctica sobre els riscos associats a cada cavitat i les condicions mínimes recomanades per accedir-hi.

Foto d’una de les immersions

Un estudi molt col·laboratiu

En la realització de l’estudi hi participen activament la Unitat Subaquàtica dels Mossos d’Esquadra i el centre d’immersió Xaloc de l’Estartit. Els primers col·laboren aportant el seu coneixement especialitzat en immersions en espais confinats i de seguretat subaquàtica. La seva participació permetrà incorporar a les fitxes criteris específics de risc i recomanacions de seguretat per a cada cavitat, aspecte clau per a una futura regulació de l’accés a les coves de nivell “2” i “3”. Aquesta col·laboració reforça el caràcter transversal de l’estudi, ja que no es limita només a la dimensió ecològica sinó que integra també la perspectiva de la seguretat de les persones que hi practiquen busseig.

Per la seva banda, el centre d’immersió Xaloc de l’Estartit dona suport logístic als treballs de camp, facilitant el coneixement local acumulat sobre les cavitats de la zona i contribuint a la identificació de les entrades de les cavitats no catalogades. Des del Parc Natural, s’ha destacat que “la implicació d’un centre professional del territori és un element que enforteix el vincle entre la gestió del Parc Natural i el sector del busseig recreatiu, i que pot facilitar la futura difusió dels resultats entre els usuaris de les coves”.

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha destinat a aquest estudi una inversió de 18.021,74 euros.

Comparteix-me:

La temporada hivernal al Pirineu de Catalunya ha finalitzat amb un registre de 1.049 allaus

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha registrat un gruix de neu a terra per sobre de la mitjana durant gairebé tota la temporada. El sector amb més registres...

La conferència global d’ecologia política POLLEN 2026 es celebra la setmana vinent a Barcelona organitzada per la UB i la UAB

Aquesta conferència internacional. de caràcter biennal, es celebrarà del 29 de juny al 3 de juliol de 2026, a Barcelona, a la Facultat de Geografia i Història de la UB,...

La gavina corsa en perill d’extinció a Catalunya

A Catalunya es localitza tradicionalment la colònia més gran de gavina corsa, s’hi va establir a principis dels anys vuitanta. Aquest 2026 s'ha registrat 197 parelles nidificants menys que l’any...