El conseller de Territori i Sosteniblitat, Josep Rull, ha defensat aquest dijous que el canvi climàtic és un repte global, de país i econòmic, afirmant que “els països del món que garanteixin una economia verda i baixa en carboni són els que tindran el futur més garantit i tindran majors opcions”. Ho ha dit el dijous 26 de juliol, al Parlament, on s’ha aprovat la Llei de canvi climàtic, que adopta les bases derivades de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument al nostre país. Per al conseller, “La Llei de canvi climàtic és una llei necessària i contemporània, feta amb el màxim consens, i amb futur de país, no d’una sola legislatura” i que “ens fa més sostenibles, és per al nostre present i per al futur que desitgem viure, amb voluntat i impacte intergeneracional”.

Amb l’aprovació de la norma, el text arriba al final d’una singladura que va començar l’anterior legislatura i que va aprovar el Govern, en forma de projecte de llei, en el primer Consell Executiu de l’actual. La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir en el paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada. Rull ha volgut destacar que, amb l’aprovació, “Catalunya esdevé pionera al sud d’Europa, equiparant-se amb països com França, el Regne Unit o Suècia”.

La Llei persegueix, bàsicament, cinc finalitats:
· Aconseguir que Catalunya redueixi tant les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) com la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, afavorint la transició cap a una economia baixa en carboni i, alhora, transformar el model de producció i accés als recursos naturals i energètics.
· Reforçar i ampliar les estratègies i els plans que s’han elaborat durant els darrers anys en aquest àmbit.
· Promoure i garantir la coordinació de tots els instruments de planificació sectorial relacionats amb el canvi climàtic i la coordinació de totes les administracions públiques catalanes, i fomentar la participació de la ciutadania, dels agents socials i dels agents econòmics.
· Esdevenir un país capdavanter en la investigació i aplicació de noves tecnologies que contribueixin a la mitigació, i també a reduir la dependència energètica de Catalunya de recursos energètics externs.
· Fer visible el paper de Catalunya al món, tant en els projectes de cooperació com en la participació en els fòrums globals de debat sobre el canvi climàtic.

40% menys d’emissions el 2030
La Llei regula els objectius relatius a les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic i en preveu la integració en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificultin el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.

En els objectius d’adaptació al canvi climàtic es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.

Pel que fa a la mitigació, estableix unes fites de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir l’objectiu de reducció del 40% respecte l’any base per al 2030, del 65% per al 2040 i del 100% per al 2050.

Aposta per la desnuclearització
La nova Llei del Canvi Cles pronuncia per la desnuclearització en la producció d’energia elèctrica a Catalunya . Ho fa en ja en el preàmbul, en l’article segon i en l’article dinovè on aposta per: «Establir un pla de transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les centrals nuclears vetllant per la preservació dels llocs de treball directes que generen al territori»

Els pressupostos i la petjada de carboni
Una de les novetats de la Llei són els pressupostos de carboni, que esdevindran un mecanisme de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la llei en les polítiques sectorials. Aquest mecanisme, a més de la quantitat total d’emissions permeses per al conjunt del país, haurà d’indicar quina part correspon als sectors coberts per la Directiva del mercat d’emissions i quina als coneguts com a sectors difusos, no coberts per aquest sistema. Els aprovarà el Parlament, a proposta del Govern, prenent com a base les recomanacions d’un Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, organisme que també crea aquesta llei. Els pressupostos de carboni s’establiran per a períodes de cinc anys i s’aprovaran amb una antelació de deu. La realització d’aquest tipus de pressupostos posa Catalunya al nivell dels països més avançats en aquest àmbit, com el Regne Unit.

El Govern haurà d’establir les bases per a un sistema d’avaluació de la petjada de carboni de determinats productes, que desenvoluparà reglamentàriament. Els sotmesos a l’avaluació seran els productes i materials per a la construcció i els productes industrials finals. D’aquesta manera, els consumidors podran decidir la seva adquisició coneixent les emissions associades a la seva producció i al seu transport.

El Fons Climàtic
La Llei crea un fons de caràcter públic, el Fons Climàtic, que ha d’esdevenir un instrument per a l’execució de polítiques i accions de mitigació i d’adaptació. Aquest fons servirà, entre d’altres, per impulsar el foment de les renovables; descentralitzar xarxes i fomentar l’autoconsum elèctric; fomentar els habitatges energèticament eficients i la mobilitat sostenible; l’eficiència i l’estalvi d’aigua; la conservació de la biodiversitat; la modificació de processos de producció; la recerca i la innovació; o la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics.

El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores d’uns recursos naturals que són escassos. Estableix que les administracions públiques han de gravar les actuacions que fan augmentar la vulnerabilitat o incrementen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i han d’incentivar fiscalment les actuacions que afavoreixen l’adaptació al canvi climàtic o la reducció d’emissions.

A més de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica -creat per la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic- la nova Llei afegeix l’impost sobre les activitats econòmiques potencialment més contaminants que generen diòxid de carboni i el relatiu a les emissions portuàries de grans vaixells. Per a l’aplicació d’aquests dos darrers tributs encara cal un important treball fins poder disposar d’una proposta de fiscalitat plenament operativa i s’haurà de fer un desenvolupament legislatiu posterior.

Els ingressos derivats de l’impost sobre els vehicles nodriran a parts iguals el Fons de Patrimoni Natural i el Fons Climàtic, tots dos de nova creació. Els que s’obtinguin del tribut de les emissions de grans vaixells es destinaran al Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric, mentre que els que procedeixin de les activitats aniran íntegrament cap al Fons Climàtic.

Accés a recursos bàsics
La Llei de canvi climàtic inclou, entre les disposicions finals, la garantia d’accés als recursos bàsics d’energia i aigua. La vulnerabilitat d’una població envers els impactes del canvi climàtic, especialment als anomenats fenòmens extrems, com les onades de calor, les de fred o les sequeres, està en gran part determinada per la seva capacitat a accedir a aquests dos recursos bàsics. Els Departaments competents en matèria de benestar social, energia i aigua i, si s’escau, els ens locals, han de definir les condicions i la metodologia que permetin establir el consum mínim d’energia i aigua necessaris així com les tarifes socials que assegurin la cobertura d’aquest mínim vital per a la població en situació de pobresa i risc d’exclusió social.

Organització i referents internacionals
Pel que fa a l’organització, la norma especifica que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.

Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món. A Europa ja existeix a països com França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.