Més de 300 persones han participat en una nova edició del Congrés que s’ha celebrat a Fira Sabadell el 16 i 17 d’octubre i ha presentat novetats estratègiques pel debat i la reflexió, amb gairebé 100 ponències i 30 sessions programades al voltant de 6 eixos: Horitzó 2027; Nova Directiva UE; Salut, Aire Interior; Planificació i Olors
Pel que fa a les ponències magistrals, va obrir el Congrés Frank Kelly, de l’Imperial College London, especialista en polítiques de salut comunitària, amb la seva presentació: “La història de la contaminació atmosfèrica de Londres: de la boira de pèsols a una ciutat d’emissions ultrabaixes” i va tancar aquesta edició José Vicente Miró, de la Generalitat Valenciana, amb una ponència sobre l’avaluació de la contaminació associada als devastadors efectes de la DANA del passat octubre a l’Horta valenciana.
Pel que fa als continguts, la qualitat de l’aire s’ha abordat en diferents escales geogràfiques, des de sessions orientades a nivell europeu fins a sessions focalitzades en problemes locals o sectorials
En termes normatius, a nivell europeu, espanyol i català, s’ha parlat de l’aplicació del Pla Qualitat de l’Aire Horitzó 2027 amb la gestió dels episodis ambientals, la gestió de l’aire segons la planificació de la mobilitat i els reptes i oportunitats de les PM2.5 i deles Zones de Baixes Emissions. També s’ha abordat la nova Directiva Aire de la Unió Europea i la seva aplicació estatal amb una figura representant de MITECO que ha exposat la transposició de la nova Directiva sobre QA. El Pla d’Ozó estatal s’ha tractat en una taula rodona coordinada per la Mar Viana, Subdirectora de Prevención de la Contaminación Dirección General de Evaluación y Calidad Ambiental, del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
De forma complementària, Sotirios Papathanisou, de l’empresa See the Air, ha ofert una xerrada sobre el nou estàndard global per aire interior, el GO AQS.
L¡àmbit de la Salut ha continuat sent un dels temes més rellevants del Congrés amb diferents taules rodones, com ara la Justícia Ambiental, el Neurodesenvolupament i la Qualitat de l’Aire en entorns escolars. La qualitat d’aire interior o la gestió dels olors seran presents també amb diferents sessions específiques, així com l’ús d’eines de planificació i mesura i/o vinculació de la recerca a la qualitat de l’aire, amb els exemples del Green Deal o els resultats del projecte RI URBANS, i els nous paràmetres a tenir en compte sobre la QA, amb figures com la de Xavier Querol del CSIC.
Altres sessions monotemàtiques s’han adreçat a focus o segments productius específics, com ara el Port de Barcelona, el sector petroquímic del complex de Tarragona o la mobilitat associada a les zones rurals.
L’Auditori principal de Fira Sabadell i les dues sales annexes de l’equipament sabadellenc han estat l’espai de transferència de coneixement, debat i anàlisi amb moments per a la pausa i el networking a la Fira expositiva per a les empreses patrocinadores.
La Diputació de Barcelona dona suport a vuit municipis de la província per mesurar i reduir la presència de gas radó
En el marc del 4t Congrés de la Qualitat de l’Aire, celebrat a Sabadell, la Diputació de Barcelona ha destacat la importància de la gestió de gasos i partícules amb un fort impacte en la salut de les persones, com és el cas del gas radó, en l’àmbit municipal. Enguany, vuit municipis de la província s’han acollit als plans que ofereix la corporació per mitigar els efectes nocius d’aquest gas.
Durant la inauguració del Congrés, el diputat delegat de Mobilitat Sostenible, Jesús Naharro, ha remarcat que “la contaminació atmosfèrica i el seu impacte en la salut de les persones és un tema de primera magnitud dins l’agenda pública que cal planificar de manera local i global”. En aquest sentit, ha fet referència al conjunt de serveis que la Diputació posa a disposició dels ajuntaments per millorar la qualitat de l’aire i complir amb la normativa. Naharro també ha volgut destacar que “la mobilitat sostenible és un motor de canvi fonamental per reduir les emissions i millorar la qualitat de l’aire, a la vegada que es preserva la salut de les persones i s’avança cap a nous models productius”.
Plans per fer front al gas radó, un dels objectius de la Diputació
La taula rodona moderada per Oriol Fernández i participada per Miquel Tolrà, tècnics de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació de Barcelona, s’ha centrat en la gestió de la contaminació per radó en l’àmbit municipal. Aquest gas radioactiu natural està considerat la segona causa de càncer de pulmó després del tabac, i la primera entre persones no fumadores, fet que el converteix en un problema de salut laboral per la seva presència en ambients interiors, especialment en plantes baixes i soterranis.
A més, el Reial decret 1029/2022 estableix l’obligació dels titulars de certes activitats laborals i, en tot cas, de qualsevol activitat situada en planta baixa o sota rasant dels municipis més exposats a aquest gas, d’estimar la mitjana anual de concentració de radó en aire. En aquest sentit, mentre que l’OMS estableix un nivell de referència de 100 Bq/m3 per minimitzar els riscos per a la salut derivats de l’exposició a aquest gas, el Reial decret determina un nivell de referència que no hauria de passar de 300 Bq/m3. Els municipis més exposats a aquest gas, i per tant d’actuació prioritària, estan establerts a la instrucció IS-47, d’abril de 2025, del Consell de Seguretat Nacional. En el cas de la província de Barcelona, i segons el Codi Tècnic de l’Edificació, una cinquantena de municipis estan classificats com a zones d’actuació prioritària contra el radó.
En aquest context, i a banda dels diferents plans de millora de la qualitat de l’aire que elabora la Diputació de Barcelona, des del 2024 també s’ofereixen als ajuntaments estudis de mesura de la concentració de gas radó en equipaments municipals. Aquests estudis analitzen la concentració d’aquest gas en ubicacions representatives de l’ocupació prevista de treballadors i públic. L’ anàlisi, que dura un mínim de tres mesos en període hivernal, es realitza amb detectors passius de traces de llarga exposició. Les dades obtingudes permeten determinar de manera precisa i eficaç la concentració mitjana anual de radó als punts representatius i, si cal, proposar accions de mitigació en els casos que se superin els nivells límit.
Aquest 2025, vuit ajuntaments han sol·licitat aquest suport tècnic: Arenys de Mar, Premià de Mar, Palafolls, la Garriga, Sant Adrià de Besòs, l’Ametlla del Vallès, el Masnou i Argentona. La Diputació els presta suport tècnic amb mitjans propis. A més, la corporació ha adquirit fins a 800 detectors que pròximament s’instal·laran en els més de 90 equipaments municipals que aquests ajuntaments han demanat avaluar.
En aquells casos en què es determinin concentracions de gas radó en aire per sobre dels 300 Bq/m3, es proposen actuacions correctores que, en general, no són especialment costoses i milloren notablement els nivells de concentració del gas. Al municipi del Masnou, se n’han aplicat diverses amb resultats molt satisfactoris. Principalment, consisteixen a millorar la ventilació dels espais o a despressuritzar el terreny sobre el qual s’ubica l’equipament.
A banda dels estudis de gas radó, la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals un conjunt de serveis, recursos i aparells per analitzar, avaluar, gestionar i millorar la qualitat de l’aire. Per fer-ho, compta amb personal tècnic especialitzat en mesures de gasos i partícules, olors, camps electromagnètics, així com amb un laboratori acreditat per dur a terme anàlisis ambientals.
El Congrés també ha comptat amb la ponència “Nivells de benzo(a)pirè (BaP) a Europa i estudis d’immissió realitzats des de la Diputació de Barcelona”, a càrrec de David Casabona, cap de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació. El benzo(a)pirè (BaP) és un hidrocarbur aromàtic policíclic que també està classificat com a cancerigen i que prové, principalment, de les combustions de biomassa i carbó. Tot i ser un contaminant poc conegut, els estudis realitzats mostren que, puntualment, se’n registren nivells elevats al territori.
