A Catalunya hi ha peticions de multinacionals per a realitzar prospeccions a les comarques d’Osona, el Lluçanès i La Segarra La petició d’investigació d’hidrocarburs Leonardo feta per l’empresa Montero Energy Corporation, filial espanyola de la multinacional canadenca R2 Energy, ha estat rebuda a Osona amb gran malestar, fet que ha motivat la creació d’un grup que ha decidit apostar perquè no s’autoritzin les prospeccions. “Si les investigacions donen els resultats esperats per l’empresa, s’obre la porta a la fractura hidràulica del subsòl amb la intenció d’explotar hipotètics jaciments de gas amb unes conseqüències devastadores pel medi ambient, els aqüifers i la salut dels municipis afectats directament.”
Aquesta petició forma part d’una sèrie que afecta una vuitantena de municipis situats bàsicament a les comarques de la Catalunya Central. 33 d’aquests municipis es troben a Osona i el Lluçanès.

EL FRACKING O  FRACTURA HIDRÀULICA
És una tècnica desenvolupada als EUA i al Canadà per extreure hidrocarburs de baixa rendibilitat. Consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a la capa de pissarra (dels 400 als 5000m) i margues sedimentàries en el cas d’Osona. Un cop s’arriba a aquesta capa el tub de perforació pren forma horitzontal i es fan una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s’injecten, per etapes, milers de tones d’aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i additius químics. Cada sistema de 6 pous o plataforma, en què s’agrupa l’extracció, utilitza entre 54.000 i 174.000 m3 d’aigua i entre 1.000 i 3.500 m3 de substàncies químiques. Aquesta aigua a pressió fractura la roca de pissarra alliberant el gas que després, juntament amb l’aigua, la sorra i els químics retorna a la superfície (entre un 15 i un 80% del fluid injectat) generant un residu d’aigua contaminada que s’acumula en basses.

El pou es va fracturant entre 8 i 12 etapes, de manera que el conducte pateix uns canvis de pressió molt grans amb el conseqüent perill de fallida del revestiment de ciment.

Entre els additius químics utilitzats es troben benzenos, xilens, cianurs, fins arribar a unes 500 substàncies químiques entre les quals es troben elements cancerígens i mutagènics.

El fluid de retorn també porta a la superfície altres substàncies que poden contenir les capes de pissarra. És comú que les roques continguin metalls pesants (mercuri, plom …) o elements radioactius que arriben a la superfície quan prèviament no hi eren.

El gas de pissarra es troba atrapat a molta profunditat. Atès que la pissarra (i les margues) tenen una permeabilitat molt baixa, el gas està distribuït en petits porus o bombolles, no connectades entre si, el que fa necessari trencar les capes de pissarra per aconseguir reunir el gas i que flueixi cap a la superfície per ser recollit.

La fractura hidràulica és la punta de l’icerberg d’un sistema energètic basat en els recursos no renovables i que es troba en crisi sense retorn, i amb una gran repercusió sobre el canvi climàtic. La plataforma difondrà un discurs constructiu en favor de la transició energètica cap a nous models d’eficiència i estalvi. Sostenibles amb l’activitat econòmica i social i harmònics amb la qualitat de vida i els nous reptes i les oportunitats del territori. Amb el lema “Millor vius que fòssils” les entitats promotores publicaran un manifest fundacional i obriran una línia de treball que comptarà amb el suport de diverses universitats i experts en la matèria, així com administracions locals i forces polítiques. Les entitats que formen la PAF s’han coordinat per a presentar al·legacions davant la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya i a comunicar als ens locals afectats la necessitat de comparèixer en el procés administratiu des del primer moment, tot oferint-se per facilitar informació als consells d’alcaldes quan aquests ho sol·licitin.

En aquest sentit, més d’una dotzena d’associacions i col·lectius d’Osona, el Bages, la Segarra, l’Urgell, el Solsonès i el Segrià, a banda de diversos Ajuntaments afectats han formulat al·legacions contràries a la concessió de les llicències sol·licitades per Montero Energy a la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat.

A nivell d’Osona ja s’ha aconseguit el compromis dels següents ajuntaments afectats: Sant Pere de Torelló, l’Esquirol, Manlleu, Santa Eugènia de Berga, Muntanyola, Santa Cecilia de Voltregà entre d’altres, i el Consell Comarcal d’Osona i el Consorci del Lluçanes, els quals han presentat al·legacions.

La Plataforma Aturem el Fracking a nivell d’Osona s’ofereix per fer xerrades o facilitar material divulgatiu, i pròximament anunciaran noves accions.

La Plataforma Aturem el Fracking de Catalunya es va constituir a Cervera el 24 de novembre del 2012
Després de la creació de diversos grups antifracking a les zones de Catalunya on s’han presentat peticions de prospeccions per a l’extracció d’hidrocarburs, Cervera va acollir el dissabte 24 de novembre, la primera trobada a nivell de tot Catalunya per a la creació d’una Plataforma Antifracking que abasti tot el territori català. La Segarra és, juntament amb Osona, una de les comarques més afectades pel fracking. El Grup de Defensa del Ter, que s’integrarà en a la Plataforma Antifracking de Catalunya, ha presentat al·legacions a la petició de prospeccions d’hidrocarburs per extreure gas tant a Osona com a la Segarra. Les peticions de prospeccions, que estan exposades al DOGC, afecten aquestes dues grans zones de Catalunya: la Segarra i Osona, comarques anomenades per l’empresa peticionària com a Darwin, en el cas de la Segarra, i Leonardo, pel que fa la zona d’Osona. En base a la informació que el Grup de Defensa del Ter ha recollit , els motius que expressen per a l’oposició a la concessió del permís de prospecció per Fracking són:
– MANCA D’INFORMACIÓ ALS AFECTATS I DE PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL
– EL PERMÍS D’INVESTIGACIO COMPORTA EL PERMÍS D’EXPLOTACIÓ
– COMPORTA UNA SOBREEXPLOTACIÓ I CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA IRREVERSIBLES
– COMPORTA LA GENERACIÓ DE FANGS TÒXICS
– COMPORTA LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE
– GENERA IMPACTES SOBRE LA SALUT HUMANA I DELS ANIMALS
– GENERA IMPACTES SOBRE EL PAISATGE I PÈRDUA DE QUALITAT DE VIDA
– VA EN CONTRA DE LA NECESSÀRIA TRANSICIÓ ENERGÈTICA
– POSA EN COMPROMÍS LA PLANIFICACIÓ ENERGÈTICA
– CAL APLICAR EL PRINCIPI DE PRUDÈNCIA I PROHIBIR AQUESTA TÈCNICA QUE HA GENERAT CONFLICTIVITAT SOCIAL ARREU.

Els municipis afectats de la prospecció per Fracking anomenada Leonardo, que afecten la comarca d’Osona, són (segons DOGC Núm. 6221 – 27.9.2012): Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.

Més informació i documentació sobre el Fracking
Publicació al DOGC, del 27-9-12:
https://www.somsegarra.cat/images/pdf/2012-09-27-DOGC.pdf Mobilització a la Segarra:
https://www.1minut.info/espitllera.cat/html2/

Mobilització a Castelló:
https://www.perlhorta.info/content/sinicia-castell%C3%B3-una-campanya-contra-el-fracking-o-fractura-hidr%C3%A0ulica

Mobilització al País Basc:
https://www.youtube.com/watch?v=Wp6gWfb0NCU
https://frackingezaraba.org/

Mobilització a Cantabria:
https://www.fracturahidraulicano.info/

Mobilització a França:
https://nofrackingfrance.fr/

Mobilització a Canadà:
https://canadians.org/water/issues/fracking/index.html

Reportatge sobre Fracking a EEUU (Gasland):
https://www.youtube.com/watch?v=zvEHmk1Q02I

Vídeos explicatius:
https://www.youtube.com/watch?v=0YdRzV_KWkQ
https://www.youtube.com/watch?v=Sk6d2iDWF_4