Els residus, tant si són municipals com industrials, constitueixen un problema pel medi i només la gestió adequada pot transformar el repte en oportunitat

[foto] 

Segons l’informe “Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l’any 2016”, publicat per l’Agència de Residus de Catalunya l’agost de 2017, l’any 2016 es van generar 3,73 milions de tones de residus municipals (increment del 0,6% respecte del 2015, havent estat l’increment de la població del 0,19%). La recollida selectiva bruta se situà en el 38,53%, i la generació de residus per habitant va ser de 1,36 kilograms/dia. Així, el total de residus municipals va arribar a 496 kg/habitant/any, lleugerament per sobre de la mitjana europea, que va ser de 477 kg durant el mateix període (2016). Els residus de l’activitat industrial van ser de 3,6 milions de tones, generades per les 14.250 indústries del Registre DARI (Declaració Anual de Residus Industrials).

El tractament biològic dels residus orgànics, juntament amb el reciclatge, constitueixen les dues formes de valorització material. El DREC (Destí Reciclatge) dels materials subjectes a recollida selectiva indica que el vidre i el paper són els materials que més es separen en origen i es destinen -ja des de fa dècades- a processos de valorització material. Els envasos lleugers, tan freqüents a l’actual societat de consum, són una barreja de materials que necessiten un procés de triatge previ a la valorització. L’optimització de la recollida selectiva simplifica les operacions de triatge tot augmentant l’aprofitament del materials com dels recursos industrials emprats per a la seva transformació.

Gestió Mediambiental a Catalunya (Anàlisi DAFO)

DEBILITATS
Val a dir que la sostenibilitat mediambiental, continua sent l’assignatura pendent, per raons diverses com ara:
-Pobre consciència ecològica a les empreses. A Catalunya -com a molts indrets- encara perviu la idea errònia que pagant es pot contaminar. Existeix una actitud ambivalent: acceptació de la eco-sostenibilitat, però se’n fa una mala praxi, perquè els beneficis derivats encara no són prou assolits a l’àmbit empresarial. D’altra banda, la gestió mediambiental comporta haver de fer inversions relativament importants.
-Mala gestió del medi/recursos naturals. Quan no s’ha entès la potencialitat de l’economia circular (producció-utilització-reciclatge), la tendència és al malbaratament dels recursos naturals, polítiques gens sostenibles que passen per alt que la natura i el medi ambient tenen una capacitat de regeneració limitada, i que està sent sobrepassada en molts casos.

AMENACES
Ningú no dubta que respectar el medi ambient no surt de franc.
-Calen recursos humans i financers. En un entorn econòmic crític i competitiu, les empreses catalanes han de compatibilitzar el dia a dia amb la gestió mediambiental: aigua, aire, soroll, emissions, gestió de residus i deixalles… Aquesta gestió és consumidora de recursos, que cal finançar, i que es detreuen del que l’empresa pot entendre com la seva activitat productiva principal.
-La resistència al canvi, juntament amb l’enduriment de les polítiques autonòmiques de conservació mediambiental, pot conduir a la imposició de sancions administratives per delictes contra el medi ambient.
-Salut pública i salut dels treballadors. La manca d’una política de respecte mediambiental posa en joc la salut de les persones dins i fora de l’empresa. Per tant, l’activitat requereix mesures tècniques per ser respectuosa tant amb el medi natural com amb les persones. L’incompliment comporta sancions, un risc que algunes empreses (especialment pimes) encara no defugen.

FORTALESES
La gestió, tant dels recursos com dels residus, amb criteris de sostenibilitat pot abaratir el costos de l’activitat i generar riquesa. Catalunya valora aquesta economia pels seus beneficis.
-Els recursos renovables són una font d’estalvi. Mogudes pels incentius de l’estalvi econòmic, cada cop més les empreses contemplen alternatives ecològiques, com ara l’aprofitament de l’energia solar, plantes de co-generació (i d’altres) orientades a l’autosuficiència energètica. Aquesta comporta un doble estalvi: reducció del cost energètic i un possible ingrés per venda de l’energia excedentària a les companyies distribuïdores.
-Gestió sostenible com a nou paradigma econòmic. Les empreses convencionals (qualsevol sector d’activitat) i les específiques de l’àrea mediambiental constitueixen un motor econòmic real, que ja s’ha fet realitat. El benefici que se’n deriva és la creació de nombrosos llocs de treball qualificats i semi-qualificats (‘feines verdes’) en activitats ‘noves’ que palesen una reconnexió de les empreses d’arreu del territori amb els seus hàbitats.
Catalunya, amb 28.000 llocs de treball només al sector del reciclatge, compta amb més de mil empreses de gestió de residus. Aquest sector va generar al 2015 el 6% del producte interior brut (PIB).
-Creixent preocupació per l’impacte mediambiental i la producció sostenible de béns de consum. El canvi de mentalitat està transformant el que ha estat un dèficit o debilitat empresarial en un punt fort: l’empresa sostenible genera beneficis pel medi, la societat i l’economia, amb potencial de futur.

OPORTUNITATS
‘L’àrea verda’, dins del concepte transversal citat al principi, no és el futur, sinó el present. La inversió sempre es veu compensada en generar per exemple:
-Impuls de la Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+i). El model ‘d’economia circular’ basat en el respecte i gestió del medi ambient posa a l’abast de l’empresa convencional i/o ‘start-ups’ noves línies de negoci/activitat, com ara les fonts d’energies alternatives (solar i eòlica, principalment), els bio-combustibles, la recuperació-valorització de residus industrials de tota mena, incloent els valuosos metalls de la ferralla electrònica.
-Aparició i diversificació de nous models de negoci dinamitzadors de l’economia. La reconnexió de la societat i l’empresariat català amb el medi natural propicia els negocis relacionats amb l’eco-turisme, l’agricultura ecològica, la recuperació-conservació de la natura i els espais naturals, etc. També sorgeixen noves oportunitats del disseny de productes ecològics, des de vehicles d’emissió zero a aparells i dispositius electrònics reciclables al 100%, que no acabaran sent deixalles que malmeten el medi.
-Facilitats per accedir al crèdit. L’expansió de la consciència mediambiental i el desenvolupament paral·lel de les tecnologies relacionades fan possible un tractament favorable per part del sector financer que, interessat en projectes innovadors d’un nou model productiu (bàsicament net), aixeca més fàcilment les restriccions del crèdit com sol·liciten molts emprenedors. Els projectes relacionats amb la gestió del medi també es poden beneficiar de subvencions o desgravacions fiscals.
-Millora de la competitivitat empresarial. Les empreses catalanes que certifiquen la seva emprenta de carboni, o ‘petjada ecològica’ estan ratificant el seu compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat, fet que es pot traduir en una avantatja competitiva respecte de la seva competència per una part creixent del mercat que rebutja els productes ‘bruts’ (fabricació no eco-sostenible). Les empreses també augmenten el seu prestigi amb certificacions como la ‘Ecolabel’ (Targeta Ecològica) o la ISO 14001 (gestió mediambiental).

Un sistema sostenible -que comença per reciclar més i millor- és una activitat molt rendible des de qualsevol punt de vista