El 29 de maig de 1992 «La Vanguardia» es feia ressò que Unió de Pagesos i entitats ecologistes i veïnals del Vallès i del Maresme havien acordat crear una coordinadora per minimitzar l’impacte ecològic derivat del Quart Cinturó. Per això, la Campanya Contra el Quart Cinturó prepara una jornada rivindicativa pel 29 de maig d’enguany a Can Deu de Sabadell, per recordar que la lluita continua
30 anys: I ara què?
La plataforma explica que la seva tasca passa per “transformar o subvertir el model de mobilitat actual. Aconseguir una major quota de repartiment modal en transport públic i/o col·lectiu. Incrementar la sostenibilitat econòmica i energètica del model de mobilitat. Traduït: inversió en mitjans de transport col·lectius per fer-los competitius i segurs” I afirma que “això passa per protegir els espais agronaturals de la plana del Vallès, tot garantint-ne la biodiversitat i connectivitat, i les funcions naturals, ambientals, productives i socials. Traduït: Pla Director Urbanístic dels espais de protecció especial de la plana del Vallès, i Pla Territorial Sectorial Agrari Específic del Vallès. Però sobretot, per abandonar totalment el projecte de quart cinturó traient-lo de totes les figures de planejament on encara és vigent”.
Pels membres de la plataforma, assolir els reptes per la CCQC “significa respondre amb major responsabilitat als grans reptes que toca abordar per afrontar les crisis climàtiques, econòmiques, energètiques, ambientals, social que ens esperen aquest segle XXI”. I afirmen que “aquests són els horitzons amb què ha treballat la CCQC durant 30 anys i que quest són els horitzons sobre els quals ha de continuar treballant la CCQC”
“Ens hem de moure menys, tant les persones com les coses”
Aquesta frase la va dir l’ambientòleg i enginyer agrícola Manel Cunill, històric defensor del territori vallessà, però se la va fer seva tot l’auditori present a l’acte que va acollir el Casal Pere IV de Sabadell aquest dijous 12 de maig. Un acte que va servir per repassar els 30 anys de lluita de la Plataforma Contra el Quart Cinturó, per reflexionar al voltant de la mobilitat en el context actual de canvi climàtic i, sobretot, per recordar les reivindicacions actuals que són “l’eliminació absoluta i definitiva del IV Cinturó, l’enfortiment de la xarxa de tranport públic, sobretot ferroviàri, la gestió de la xarxa viària existent i la gestió adequada de l’espai agroforestal del Vallès.”El que ens motiva continua éssent el mateix que fa 30 anys”, deien des de la taula, però cada vegada aquest projecte es veu més insostenible i incoherent en el context actual. Un context que necessàriament ha d’apuntar cap a la reducció i el “decreixement” de la mobilitat. De fet, a Europa s’està estudiant com reduir el transport aeri i per carretera tant de persones com de mercaderies, en favor del transport ferroviari. I aquesta ha de ser també la tendència a casa nostra, a Catalunya i al Vallès, on el tranport viari genera el 30% de les emissions, unes emissions que – recordem – el 2030 – és a dir, d’aquí a 7 anys – s’han de reduir en un 55%.
El Vallès, una comarca molt mobilitzada amb transport privat
Només un 13% de la mobilitat que es fa al Vallès, dues comarques que apleguen un conjunt de 1.300.000 persones, es fa en transport públic. A banda de la defensa del territori i de la resposta negativa a la pregunta de si en el temps de descompte climàtic en que ens trobem podem permetre la construcció d’un Quart Cinturó viari, aquesta dada del 13% de mobilitat en transport públic ja indica que no cal aquest cinturó viari ja que amb la xarxa viària existent acull un 87% de la mobilitat vallessana. És a dir, que la gent ja es mou en cotxe pel Vallès. PEr això el que cal és dedicar esforços i pressupostos a millorar la xarxa de transport públic entre les poblacions de les dues comarques vallessanes i potenciar que la gent l,’utilitzi. En aquest sentit, els ponents de l’acte van criticar que ni ajuntaments ni ens supramunicipals hagin demanat fons Next Generation europeus amb la finalitat de millorar la mobilitat i fer-la més sostenible,
Recuperar el projecte de Cinturó Ferroviari entre Vilanova i Mataró
Després del repàs de la lluita d’aquests 30 anys que ha aconseguit reduir sobremanera el macroprojecte de Quart Cinturó que anava des de Vilafranca del Penedès a Sant Celoni, al Baix Montseny, ara només queda el tram Terrassa-Granollers, l’estudi informatiu del qual ha caducat el març d’aquest 2022 i en el que es continua treballant, tant des de l’Administració per a la seva construcció com des de la Plataforma Contra el Quart Cinturó per a la seva no construcció. També en aquest tram, la solució hauria d’apuntar cap al Quart Cinturó Ferroviari. En aquest sentit, els ponents van recordar el projecte de Cinturó Ferroviari entre Vilanova i Mataró que va iniciar el conseller Nadal a principis dels 2000 i que havia d’estar acabat el 2016, un projecte que se suposa enterrat, però que es reclama amb insistència com una bona solució per a millorar la mobilitat des del transport públic entre comarques, sense passar per Barcelona i sense ferir el territori.
Pensem globalment i actuem localment
Des de la Campanya Contra el Quart Cinturó es posa sobre la taula la necessitat de preservar el territori, el “nostre territori” i recorden que no tenim cap dret a posar-nbos amb aquells que destrueixen l’Amazònia “quan nosaltres estem permetent que es destrueixin el nostre territori, hectàrees i hectàrees de terreny agroforestal del Vallès”, el pulmó d’aquesta zona.
Repàs a una lluita de més de 30 anys
Ara fa 30 anys d’aquell embrió que quallà en la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) i la plataforma de referència que ha aglutinat el moviment opositor a aquella autovia dissenyada a mitjans dels ‘60 en ple «desarrollismo» franquista i que havia d’unir Vilafranca del Penedès i Sant Celoni, tot travessant el terç nord de la plana del Vallès s’ha consolidat com a grup de pressió i ha combinat les accions de mobilització al carrer amb acció divulgadora, assessorament tècnic i jurídic amb la pressió política, les anàlisis territorials i de mobilitat i la defensa del patrimoni agro-natural de la plana del Vallès al llarg de les dues comarques vallessanes: el Vallès Oriental i l’Occidental.
Des de la plataforma contra el Quart Cinturó afirmen que “commemorar 30 anys d’existència de la CCQC no deixa de ser preocupant. No perquè la Campanya no hagi reeixit plenament en els seus objectius: si bé el Quart Cinturó està construït en part (tram a Abrera i tram a Terrassa, encara inconnexos entre ells), el tram de Vilafranca a Abrera ha estat descartat pel Ministerio de Transportes i la Campanya ha aconseguit de nou que l’òrgan ambiental confirmi la caducitat i la pèrdua de validesa del procediment ambiental de l’estudi informatiu del tram Terrassa-Granollers. És ben cert que Transportes encara no ha abandonat definitivament el projecte. I aquest és la trista realitat: encara hi ha administracions públiques que no han integrat en la seva planificació la necessària reconversió d’un model de mobilitat depredador i transformador no només de territori, sinó de recursos naturals i energètics limitats, capaç de submergir-nos en una crisi climàtica d’origen antropogènic sense precedents i que obre molts interrogants sobre aspectes clau pel manteniment de la qualitat de vida, a més dels impactes sobre la biodiversitat. 30 anys que no han estat endebades, però que haurien de permetre (ja fora hora) una transformació radical de l’acció pública, plenament coherent amb les declaracions institucionals d’emergència climàtica; com passa també amb algunes organitzacions polítiques i empresarials”
