Amb motiu del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, aquest dilluns 26 de gener, s’ha inaugurat la quarta edició del Congrés Nacional d’Educació Ambiental de Catalunya, que porta per lema Ara fem futur.
El Congrés combina quatre sessions en línia amb una trobada final presencial a Manresa.
Sessions en línia
- 26 de gener: Inauguració. El decàleg del CNEA al present, per encarar el futur
- 2 de febrer: Tres fils, una trena: docents, educadores ambientals i investigadores
- 9 de febrer: Educació Ambiental en temps d’Intel·ligència Artificial: cap a una convivència conscient
- 16 de febrer: Educació ambiental: influència o referència?
Sessió presencial
- 26 de febrer a Manresa: ponències marc, tallers de debat, activitats participatives i vermut musical de cloenda.
El Congrés Nacional d’Educació Ambiental (CNEA) és l’espai de trobada de l’educació ambiental a Catalunya, un entorn de treball per actuar davant dels reptes que ens planteja un món canviant i complex i per concebre solucions per a una societat més sostenible, corresponsable i justa
Després de dues edicions, la primera (2018) amb el lema Teixir aliances per avançar en educació ambiental i la segona (2020/21) amb el lema De l’acció individual a la transformació col·lectiva, el CNEA es consolida com a laboratori de síntesi de coneixement de l’educació ambiental a Catalunya. La segona edició es va cloure amb una Declaració que aplega les conclusions principals del Congrés, reunides de forma participada.
Imatge corresponent a una de les sessions preparatòries del III Congrés Nacional d’Educació Ambiental
Des de 2022, el CNEA s’ha constituït com a Congrés permanent. Pretén, així, esdevenir l’espai natural d’anàlisi i reflexió dels actors de l’educació ambiental i cercar eines que permetin arribar a nous col·lectius i crear aliances innovadores per transitar del canvi individual a la transformació col·lectiva i estructural.
El Congrés permanent està gestionat i conduït per la Comissió del CNEA que vetlla per la implementació dels acords de la Declaració del CNEA i es constitueix com un espai permanent de reflexió i d’acció sobre l’educació ambiental a Catalunya.
Més informació sobre el IV Congrés i sobre les diferents sessions que l’integren
També aquests dies, el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat ha publicat dos informes sobre l’estat del medi ambient a Catalunya: un de l’any 2024 i un altre que comprén el periode 2020–2023 marcat per la pandèmia de la COVID-19, la crisi climàtica i la sequera persistent entre d’altres
Amb la publicació del informe de 2024, la Secretaria de Transició Ecològica del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica posa a disposició de la ciutadania, de les entitats i dels col·lectius interessats un document que recull, amb rigor i transparència, l’evolució dels principals indicadors ambientals de Catalunya, i que alhora ofereix una visió global de les problemàtiques i dels reptes ambientals als quals ens enfrontem. La informació s’hi presenta amb la voluntat de ser accessible i entenedora per a tothom, sense requerir coneixements tècnics previs en la matèria. Aqui podem consultar el informe de Medi Ambient de 2024.
L’Informe sobre el Medi Ambient a Catalunya 2025 ofereix un anàlisi rigoros i detallat de la situació ambiental del país durant el període 2020–2023.Aquest Informe dona continuïtat temporal als 3 informes precedents dels anys 2006-2010, 2011-2015 i 2016-2019. Aquesta continuïtat, tant temporal com de continguts, permet establir comparacions entre els 4 períodes que conformen els darrers 18 anys.
Aquesta edició dona continuïtat a la sèrie iniciada l’any 2006, incorporant una perspectiva temporal que permet analitzar l’evolució del medi ambient des de les primeres edicions, amb una visió integrada dels principals desafiaments ambientals, estructurada segons els eixos d’estat, pressió i resposta.
L’informe recopila i analitza dades dels principals vectors ambientals, organitzats en set capítols temàtics —biodiversitat i patrimoni natural, canvi climàtic, medi atmosfèric, aigua, residus, energia, transports i mobilitat— i un capítol introductori.
El període analitzat ha estat marcat per reptes ambientals d’elevada intensitat i amb un impacte significatiu en la vida quotidiana, com la pandèmia de la COVID-19, la crisi climàtica, la sequera persistent i l’acceleració de la pèrdua de biodiversitat, fet que reforça la necessitat de disposar d’informació ambiental clara, transparent i accessible.
Aquesta quarta edició es presenta en una publicació principal i dues publicacions complementàries: l’informe complet, un resum executiu en format d’infografies amb les principals dades de cada capítol i un document específic amb els principals indicadors de cada àmbit ambiental.
Amb aquest informe, el Govern de Catalunya reafirma el seu compromís amb la transparència, la rendició de comptes i la presa de decisions basada en l’evidència científica.
