L’ 1 de juny s’iniciarà el projecte LIFE+ LimnoPirineus, coordinat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), i destinat a la recuperació de hàbitats i espècies aquàtiques de l’alta muntanya dels Pirineus.
El projecte LIFE+ LimnoPirineus, que es realitzarà entre 2014 i 2019, preveu una inversió de 2,6 milions d’euros, dels quals el 55% (1,4 milions d’euros) seran aportats per la Unió Europea.
A més del CEAB-CSIC com a coordinador, compta amb la participació del Conselh Generau d’Aran, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic. La Diputació de Lleida actua com a entitat cofinançadora.
Així mateix, el projecte compta amb el suport formal de la Institució Catalana d’Història Natural, l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, Endesa Generación, l’Associació Lo Pi Negre i la comunitat de propietaris de Ison i Estallo.
Hàbitats i espècies en risc
LIFE+ LimnoPirineus persegueix millorar l’estat de conservació d’hàbitats com les molleres, les fonts carbonatades i els rius i estanys d’alta muntanya. Entre les espècies objectiu a protegir hi ha alguns amfibis com la granota roja, el tòtil i el tritó pirinenc, la planta aquàtica Luronium natans i el cavilat (Cottus gobio), un peix endèmic dels Pirineus centrals.
El projecte es realitzarà en tres espais de la xarxa Natura 2000 dels Pirineus: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i l’Estanho de Vielha situat a la Vall d’Aran.
Marc Ventura, investigador del Departament d’Ecologia Continental del CEAB-CSIC i coordinador del projecte, explica que «les principals amenaces que afecten aquests hàbitats i espècies són la presència i proliferació d’espècies invasores de peixos, que tenen un impacte negatiu sobre les espècies autòctones. També els afecten negativament el pasturatge excessiu, la freqüentació turística en algunes zones molt transitades i les modificacions hidrològiques del nivell freàtic ocasionades principalment per les obres hidràuliques. Una altra amença és el risc d’extinció en el cas d’espècies com la planta aquàtica Luonium natans i en el cavilat (Cottus gobio), risc que és degut a l’elevat grau d’aïllament de les seves poblacions».
Les mesures de conservació que es realitzaran contemplen estudis detallats del grau de conservació d’espècies i hàbitats, així com la redacció de plans de gestió a llarg termini, la construcció de passarel•les i actuacions de protecció, i la restauració d’hàbitats al seu estat natural. Això inclou l’eliminació d’espècies invasores i, en alguns casos, la reintroducció d’exemplars per reforçar les poblacions d’espècies en risc. També s’adequaran espais de divulgació ambiental i es realitzaran campanyes de sensibilització ciutadana.
