Principals tendències d’ecodisseny a Catalunya

En el marc d'una jornada virtual, el departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat el document Tendències d'ecodisseny a Catalunya on s'analitza la situació actual en aquest àmbit i les principals tendències. Catalunya compta amb un teixit d⿿organitzacions molt actives en el camp del disseny i que la posicionen com a capdavantera en aquest àmbit: associacions i col·legis professionals, centres de promoció del disseny, clústers, associacions empresarials, makers labs, escoles reconegudes internacionalment, entre altres.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat avui la publicació Tendències d’ecodisseny a Catalunya, on s’analitza la situació actual de l’ecodisseny i s’identifiquen i descriuen les seves principals tendències amb l’exemplificació de casos d’èxit d’empreses catalanes. La publicació s’ha presentat en el marc d’una jornada virtual on hi han assistit més de 130 persones, sobretot, representants de clústers i organitzacions empresarials, empreses de diferents sectors, associacions de dissenyadors, escoles de disseny i administracions públiques, entre altres.
El disseny és un àmbit transversal que afecta a diferents sectors, entre ells alguns dels que presenten un major potencial per aplicar mesures d’economia circular a Catalunya (per exemple el sector logístic, cosmètic, tèxtil, l’àmbit de la salut i activitats relacionades amb els materials, entre d’altres). Les activitats manufacturers vinculades al disseny de productes (tèxtil, moda, mobiliari, etc) concentren prop del 10% del valor agregat brut industrial català, 4.500 empreses i 54.300 treballadors.

El document identifica com a principals tendències d’ecodisseny: la gestió circular dels materials, que implica la desestigmatització del reciclat; la recerca de noves aplicacions dels materials tradicionals i la investigació de nous materials com els biobasats; així com la necessitat de maximitzar l’eficiència en l’ús dels recursos.

Com a tendències a mig termini, s’exposen la conscienciació ambiental de les noves generacions, la substitució de la demanda de productes per serveis, l’avaluació de l’eficiència en termes de sostenibilitat i la utilització de distintius ambientals.

L’informe també recull les conclusions del Cicle tendències d’ecodisseny que es va realitzar el mes d’octubre i on es va descriure l’estat de l’ecodisseny a Catalunya, els principals reptes i les perspectives de futur a través d’opinions d’experts, experiències d’empreses pioneres i la participació dinàmica dels assistents.

El document conclou que ecodissenyar, ja sigui per estratègia empresarial o per pressió de la cadena de valor i la societat, no serà una opció sinó una exigència. Actualment l’ecodisseny s’aplica principalment com a procés de conceptualització i desenvolupament, en el futur cada vegada més empreses l’integraran també com a estratègia de negoci ja que des d’aquesta perspectiva les oportunitats d’ecoinnovació són majors. Així es preveu que les tendències identificades es consolidin i n’apareguin també de noves.

Cap a una economia circular i ecoinnovadora

Des de fa anys, la Generalitat de Catalunya promou l’ecodisseny a través de l’Estratègia catalana d’ecodisseny, per a una economia circular i ecoinnovadora. En el marc d’aquesta estratègia, impulsada per la Comissió Interdepartamental d’Ecodisseny, els diferents departaments i ens de la Generalitat duen a terme de forma tranversal i col·laborativa, actuacions per fomentar l’ecodisseny a Catalunya.

Entre les diferents actuacions cal destacar el Premi Catalunya d’Ecodisseny, que enguany celebra el seu 20è aniversari, i reconeix productes i serveis al mercat o en desenvolupament que integren en el disseny consideracions per millorar-ne el comportament ambiental. També l’edició dels Catàlegs ecodisseny Catalunya, dos reculls de més d’un centenar de casos d’èxit de productes i serveis catalans que incorporen en la fase de disseny la vessant sostenible com un element diferenciador i de competitivitat.

Així mateix, Catalunya té una llarga trajectòria en la implementació d’eines voluntàries de qualificació ambiental, com el sistema de gestió ambiental EMAS, l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea o el Distintiu de garantia de qualitat ambiental, un sistema d’ecoetiquetatge propi. Les administracions públiques catalanes també són capdavanteres en l’ambientalització de la contractació pública.

Comparteix-me:

L’Expedició Ocean Hope defensa la protecció de les aigües internacionals i demana una moratòria sobre la mineria a Alta Mar

L'Expedició Ocean Hope fa una crida urgent a l'acció, advocant per la protecció de l'alta mar i una moratòria sobre la mineria en aigües profundes, amb l'Oceà Pacífic identificat com...

«Els rius: territori, societat i cultura» lema del  XIV Congrés de la CCEPC que es celebra a Tortosa

Si parlar dels rius del nostre territori amb una mirada àmplia i multidisciplinària: des d’un punt de vista geogràfic i ecològic és sempre important, després del fatídic episodi de la...

Per prevenir les riuades, el millor és no construir en zones inundables ja que les canalitzacions dels rius i rieres augmenten la velocitat de l’aigua

Davant les greus conseqüències que ha tingut la DANA a València, moltes persones han començat a preguntar-se què cal fer per prevenir els impactes devastadors de les riuades –i encara...