La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, acompanyada de la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Girona, Elisabet Sanchez, ha presentat avui a Girona el Pla estratègic per al control dels danys produïts pel senglar 2022-2024. Amb un pressupost de més de 10 milions d’euros, vol reduir en 3 anys les poblacions de senglar i els efectes i conflictes que produeix a Catalunya, per assolir un  nombre de senglars estable i compatible amb la conservació d’altres espècies dels nostres ecosistemes i amb les activitats humanes.

Accidents de trànsit i danys a l’agricultura i la biodiversitat

L’any 2021, la Generalitat va atorgar 1.840 autoritzacions excepcionals per capturar exemplars d’espècies cinegètiques, de les quals 930 (aproximadament la meitat) van correspondre al porc senglar. L’any 2020 van ser 1.540, quan un 45% de tots els expedients de danys a l’agricultura a Catalunya produïts per espècies cinegètiques van correspondre al senglar.

Tots els tipus de conreu estan afectats pel senglar, amb els cereals que apleguen la major part dels conflictes (28,6% dels expedients), seguits dels conreus hortícoles (16,1%), la fruita dolça (15,6%), les farratgeres (9,7%), els fruits de closca (8,9%), la vinya (6,9%) i l’oliverar (4,3%). També afecten les tòfones, lleguminoses, oleaginoses i proteaginoses. En ramaderia, els senglars tenen efectes sobre la font d’alimentació, ja que produeixen danys a prats i pastures.

L’any 2021, segons dades del Departament d’Interior, a Catalunya hi va haver 5.032 accidents de trànsit originats per animals, la gran majoria senglars.

Les sobrepoblacions de senglar també suposen una amenaça per a la biodiversitat. El porc senglar, en el cas de la flora, quan es troba en alta densitat, pot suposar una amenaça per a algunes espècies com ara les orquídies, tant pel consum directe de bulbs com per l’efecte de les furgades. Poden afectar altres espècies amenaçades de flora i fauna que tenen poblacions molt reduïdes a Catalunya. Els senglars també afecten altres espècies amenaçades per depredació sobre ous i cries, com ara les colònies d’ocells marins i aquàtics nidificants, cries de tortuga mediterrània i larves d’amfibis.

A més, les altes densitats de senglar afavoreixen la disseminació de patògens, els bacteris que poden causar malalties infeccioses, alguns dels quals poden afectar els humans o el bestiar i tenir notables impactes econòmics. És el cas de la tuberculosi, de la triquina i de la pesta porcina africana (PPA). El senglar està involucrat en el 100% dels problemes de seguretat alimentària que produeixen els mamífers cinegètics i en més del 95% dels problemes de sanitat animal (tuberculosi bovina, principalment, però també altres dolències que afecten els ramats). 

L’entrada de senglars en zones urbanes és cada vegada més freqüent i genera conflictes d’interacció amb humans i destrucció de jardineria i mobiliari urbà, entre d’altres.

Més de 10 milions d’euros per avançar en el control de danys de senglar

Aquest Pla de xoc pretén donar una solució ràpida i eficaç a les problemàtiques que generen els senglars i reduir-ne les poblacions a les zones més afectades de Catalunya en un termini de 3 anys. Per anar desenvolupant les 17 línies de treball previstes en el Pla, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural hi destinarà 3,7 milions d’euros aquest any 2022 i un total de 10,7 MEUR durant els pròxims 3 anys.

L’avanç legislatiu més important inclòs en el Pla serà la nova Llei de caça (l’actual és de l’any 1970) que ha de contribuir a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Ha de tenir en compte les diferents activitats i sensibilitats de la ciutadania i esdevenir un veritable motor de dinamització i d’orientació dels sectors econòmics i del desenvolupament rural i de muntanya. 

Mètodes complementaris a la caça

Les densitats de senglar s’han triplicat en el conjunt del país en els darrers 10 anys. L’eina que s’ha demostrat més eficaç per controlar aquesta sobrepoblació és la caça. Tot i així, si l’any 2012 es van concedir unes 69.000 llicències de caça, en aquesta darrera temporada se n’han atorgat unes 33.000. D’aquestes llicències, més de la meitat corresponen a caçadors majors de 65 anys i la tendència és que se’n perdin de mitjana uns 2.300 per temporada. Per tant, la capacitat de controlar aquest animal mitjançant la caça disminueix progressivament.

El Pla incrementa el suport al control de les espècies cinegètiques mitjançant les colles de caçadors i incentiva el consum de carn de caça. Es posaran en marxa noves actuacions per protegir els conreus i evitar que els senglars accedeixin a l’aliment. També inclou el desplegament d’un pla d’acció per realitzar les actuacions necessàries per reduir poblacions a cada territori, així com la millora de seguretat en les batudes, el suport als ajuntaments i la creació de taules de cogestió. 

El caçador expert, una nova figura que augmentarà l’eficàcia de les batudes

El Pla preveu el disseny i la creació de la figura del caçador expert, com a caçador col·laborador en el control de poblacions. Aquesta nova figura busca tecnificar la caça davant la proliferació alarmant d’algunes espècies cinegètiques i la caiguda constant de llicències de caça.

El caçador expert es preveu que comenci a actuar aquest mateix any i podrà portar a terme actuacions específiques que comportin un cert risc, requereixin de major experiència o es situïn en zones complexes. Aquesta iniciativa es realitzarà amb el suport de les entitats representants de les persones caçadores de Catalunya. També es comptarà amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals, que amb presència a tot el territori català donarà suport a aquestes actuacions.

Millora de la seguretat de les batudes

Per a la temporada de caça 2022-2023, les societats de caçadors hauran d’informar sobre el lloc i dia que portin a terme les batudes. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural incorporarà en l’ordre de vedes (que és el document que marca la normativa per a la temporada següent) aquest requisit per millorar la seguretat de les batudes i compatibilitzar els diferents usos del medi natural.

Amb aquestes dades, el Departament crearà un aplicatiu on es podran consultar les caceres que es porten a terme a Catalunya i d’aquesta manera incrementar la seguretat dels usuaris del bosc.

Aquesta millora en seguretat se suma ja al protocol que va signar el Departament mateix el mes de novembre amb els espais naturals de la Diputació de Barcelona i la Federació de Caça per millorar la seguretat en les mesures, que s’anirà implementant en altres zones.

A Catalunya, durant la temporada hàbil de caça de senglar, es poden realitzar aproximadament 500 batudes en un sol cap de setmana i es calcula que al llarg de l’any la xifra total és d’unes 13.000.

Suport als ajuntaments per controlar els senglars en zones urbanes

Els senglars cada cop arriben més a les zones urbanes buscant aliment en contenidors de deixalles, a les zones verdes, a les colònies de gats o a punts d’alimentació que aporten els veïns mateixos (activitat que actualment és prohibida). Per això, i davant aquests nous comportaments dels animals, el nou Pla activarà una sèrie d’accions per gestionar el seglar en zones urbanes i periurbanes. Concretament, es donarà suport econòmic per posar en marxa plans municipals específics per a la gestió del senglar en pobles i ciutats, una campanya amb ajuts econòmics per controlar-ne les poblacions, sovint amb mètodes diferents o complementaris a la caça, i actuacions per a protecció contra accidents en les infraestructures. 

Ecologistes, caçadors, pagesos, científics i Administració, junts per cercar solucions

El Departament posarà en marxa les taules de cogestió pel control de danys d’espècies cinegètiques. Cada servei territorial del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promourà aquestes taules que podran ser diferents en àmbit territorial, composició i actuacions segons calgui. És un model que replicarà el ja existent amb els danys del conill a les Terres de Lleida, o amb el cabirol a les comarques de Tarragona.

Les taules estaran formades per membres de diferents departaments i unitats de la Generalitat de Catalunya, administracions locals, científics i experts, sindicats i altres organitzacions agràries i grups conservacionistes, entre d’altres. La idea és arribar a consensuar i activar de manera conjunta les mesures que permetin prevenir o aturar els danys.

Amb tot, aquest Pla també vol apostar més per la ciència i el coneixement, treballant en nous mètodes de seguiment i control de poblacions.