[foto]
Calvet ha pronunciat la conferència Emergència climàtica, una oportunitat, durant la qual ha advocat per “no esperar a veure què passa” amb aquests dos àmbits sinó “decidir què fem davant l’amenaça amb el millor coneixement disponible” per poder “planificar, prioritzar, reclamar i actuar”
Els plans han de servir per abordar problemàtiques derivades del canvi climàtic en aquests àmbits, com l’increment del nivell del mar, la intensificació dels temporals marítims, els canvis en el règim d’innivació o la viabilitat d’algunes activitats en zones inundables. Aquesta ha estat una de les cinc accions concretes que el conseller ha posat sobre la taula per completar les polítiques i actuacions que el Govern ja està impulsant davant l’emergència climàtica. Així, també ha anunciat que “farem una anàlisi rigorosa de les normatives vigents des de la perspectiva de l’emergència climàtica” per “esporgar-les de tots els incentius, explícits o implícits, a escalfar el planeta”. Les que continguin alguns d’aquests elements que afavoreixin el canvi climàtic “no les podem mantenir”, ha reblat.
Per completar aquesta mesura, “fixarem una metodologia d’obligada aplicació per a avaluar a priori tant l’impacte com la vulnerabilitat climàtica associades a programes i projectes” que, “sense aquesta avaluació prèvia, no podran aprovar-se”, ha assegurat Calvet.
Altres mesures concretes són “la implantació de zones de baixes emissions arreu del territori, de comú acord amb els ajuntaments” i amb el corresponent desplegament normatiu, ha comentat el titular del DTES. D’altra banda, “actuarem perquè el transport públic català assoleixi la neutralitat de carboni el 2035”, anys abans que l’objectiu de neutralitat fixat per a tot el país, que s’hauria d’assolir el 2050.
Calvet també ha volgut explicar que “hem encarregat un estudi exhaustiu sobre el cost de no actuar, què ens costaria com a societat i com a economia no actuar amb prou diligència i exhaustivitat contra el canvi climàtic”. “Aleshores tindrem elements de judici per valorar si actuar costa molt o poc”, ha emfasitzat.
A més, i com a cinquena mesura, el conseller Calvet ha assegurat que “treballarem per arribar al 2027 amb uns pressupostos” de la Generalitat “on el 25% dels recursos assignats a polítiques actives estiguin vinculats a mesures climàtiques”, seguint directrius europees. Cal dir que els pressupostos de 2020 del Departament de Territori i Sostenibilitat ja preveuen destinar un 36,6% a acció climàtica.
El full de ruta contra el canvi climàtic
A més d’aquestes cinc accions puntuals, el conseller Calvet ha desgranat els tres grans objectius del “full de ruta” contra el canvi climàtic: “la transició energètica, l‘economia circular i la descarbonització de la mobilitat”.
Pel que fa a la transició energètica, a més de recordar el Decret de renovables ja aprovat i la futura Llei de Transició energètica de Catalunya, ha explicat que “no n’hi ha prou en actuar sobre els sectors regulats, que representen el 55% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle”. “És fonamental que afrontem el 45% restant, les emissions difuses, el que emetem amb la nostra manera de viure, de moure’ns i de consumir”, ha volgut subratllar.
En aquest sentit, la transició cap a una economia circular “ens pot permetre satisfer les necessitats d’una població global creixent alhora que pot crear una economia pròspera i resistent”, ha posat en valor Calvet.
El conseller ha afirmat que “no caldria pensar en termes de desaccelerar l’economia o limitar l’activitat, sinó en descarbonitzar l’economia, incloent el port o l’aeroport de Barcelona” amb el transport públic com “el nostre gran còmplice”. “La recerca, la innovació i la tecnologia ens juguen a favor”, ha assegurat. Dins d’aquesta aposta per la descarbonització de la mobilitat, ha anunciat que demanarà al Govern espanyol la reducció de l’IVA dels vehicles elèctrics i la implantació de la vinyeta a la xarxa viària d’alta capacitat, per destinar part de la seva recaptació a estimular l’ambientalització de flotes o la fabricació de vehicles sense emissions.
Calvet ha alertat que “la lluita contra el canvi climàtic no és una responsabilitat exclusiva dels governs, sinó una responsabilitat col·lectiva i compartida” entre els governs, el món econòmic i la societat civil. La forma d’abordar l’emergència climàtica, però, “no és ni des del catastrofisme ni des d’una denúncia merament descriptiva”, sinó entenent-la “com una oportunitat per repensar la nostra manera de viure individualment i col·lectivament”.