Chantal Mauduit: Persegueixo la felicitat, i la muntanya respon a la meva recerca

L'11 de desembre és el Dia Internacional de les Muntanyes. Per això recordem aquí aquest pensament de l'alpinista francesa Chantal Mauduit (París,1964- Nepal,1998). Les muntanyes són grans dipòsits de la biodiversitat i torres d'aigua des d'on neixen els riud que nodreixen la terra i la vida. Segons Nacions Unides, gairebé mil milions de persones viuen en zones de muntanya, i més de la meitat de la població mundial depèn de les muntanyes per abastir-se d'aigua, aliments i energies renovables. En aquest sentit, l'escalfament global, el canvi climàtic, així com la marginació política, econòmica i social augmenten la vulnerabilitat dels pobles de muntanya.

[foto]
Ser conscients de la importància de les muntanyes

Amb la celebració d’un dia internacional dedicat a les muntanyes, es posa en valor la importància d’aquests monuments naturals per al desenvolupament dels ecosistemes i la configuració dels hàbitats animals i humans. Una jornada que vol convidar també a la reflexió sobre l’agricultura de muntanya i la relació que les persones es establim amb elles: l’educació ambiental, la connexió primària amb la natura (roques, arbres, terra, aigua, vegetació i fauna), i l’ús dels espais naturals, tant pel que fa als cultius i l’extracció de materials, com al turisme i el lleure.

Les muntanyes al món

Les muntanyes cobreixen el 22% de la superfície terrestre del planeta, i aporten entre el 60% i el 80% de l’aigua dolça de la Terra. A més, contenen el 25% de la biodiversitat terrestre i el 28% dels boscos del món.
En termes de societat humana, 6 dels 20 cultius més importants tenen el seu origen a les muntanyes: patates, pomes, blat, tomàquet, ordi i sorgo. I, en turisme, aplega més del 20% del turisme mundial.

Racons màgics del planeta

Hi ha qui diu, que després de caminar per una muntanya s’és una mica més savi. Sigui com sigui, està clar que són font de vida, i també espais per a la espiritualitat, la reflexió i el coneixement. Espais on, encara hi ha petits racons on la màgia perdura: entre molsa i rovellons, la llar de fades i follets.

Sabrem conservar-les i estimar-les com cal?

“El camí de la muntanya, com el de la vida, no es recorre amb les cames, sinó amb el cor”.
-Andrés Nadal

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...