A Catalunya, l’activitat cinegètica està regulada per la Llei 1/1970, de 4 d’abril. Aquesta Llei, feta en un moment predemocràtic, ha quedat antiquada i desfasada amb la realitat social i mediambiental de Catalunya.
La directora general de Forests, Montse Barniol, ha presidit aquesta tarda a Vic la primera sessió informativa per debatre i elaborar una llei pròpia, necessària i que ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Barniol ha volgut deixar clar que “cal replantejar el paper de la caça com una eina eficaç per la gestió de la biodiversitat, els ecosistemes forestals i la fauna salvatge”. Així, ha explicat que hem de ser capaços d’ adequar la legislació bàsica a les necessitats del segle XXI, als canvis i a la transformació social i territorial que ha sofert Catalunya des de l’any 1970″.
Han assistit a la trobada d’avui representants del col·lectiu de caçadors, propietaris de terrenys cinegètics, organitzacions agràries, cooperatives, representants del món local, entitats ecologistes i animalistes i excursionistes, entre d’altres.
Aquesta nova llei s’emmarca en el Pla de prevenció dels danys i els riscos originats per la fauna cinegètica que desenvolupa el Departament d’Agricultura, que té com a objectiu establir un nou marc legal, administratiu i operatiu per fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques. Es tracta de prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els danys que generen, i l’elaboració de la nova Llei és una de les millores del marc legal previstes en el Pla.
Per una nova llei sostenible i equilibrada territorialment
Actualment, l’activitat cinegètica està dissenyada legislativament, fins avui, com una activitat de lleure, mentre que emergeix una altra necessitat, més social, que és el control de danys i la gestió per a un medi equilibrat i sostenible, alhora que cal posar en valor una activitat tradicional que ajuda a la dinamització econòmica i social dels municipis més rurals. La nova llei ha d’explorar i implantar nous models i definir i promoure una funció molt més social de l’activitat cinegètica. Es tracta de tirar endavant una Llei que permeti regular millor els drets i deures i que modernitzi i adapti la caça al segle XXI.
La Llei de caça de Catalunya ha de ser un element que contribueixi a la gestió sostenible dels ecosistemes i a l’equilibri territorial. Ha de tenir en compte les diferents activitats i sensibilitats de la ciutadania i ha d’esdevenir un veritable motor de dinamització i d’orientació dels sectors econòmics i del desenvolupament rural i de muntanya. També, la nova normativa ha d’explorar i implantar nous models i formes de fer per resoldre els problemes específics de zones de muntanya, dels conreus competitius o de les zones urbanes i suburbanes, entre d’altres. I, tot això, respectant i valoritzant l’activitat tradicional de la caça, en harmonia amb la resta d’activitats al medi i la sostenibilitat ambiental.
