Els escenaris econòmics basats en el creixement assumeixen que les nacions han de continuar augmentant el seu Producte Interior Brut (PIB) mitjançant l’increment de la producció de béns i serveis per poder progressar econòmica i socialment. Això genera un augment en la demanda d’energia i un increment inevitable de les emissions de carboni. Els investigadors indiquen que aquests increments s’hauran de compensar si es vol aconseguir l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’escalfament global a 1,5 o 2 ºC respecte als nivells preindustrials. Els escenaris existents de mitigació del clima es basen en tecnologies no provades i una major eficiència de les nostres economies, però no consideren la necessitat de transformacions socials i econòmiques. “Prenguem com a exemple la qüestió de les emissions negatives. La majoria dels escenaris assumeixen que seria perfectament factible transformar un territori del tamany de l’Índia en una plantació de bioenergia, però no és possible suposar que els països rics podrien en algun moment deixar de fer créixer les seves economies, tot i que s’ha demostrat que el creixement és un dels principals impulsors dels impactes ambientals”, explica Giorgos Kallis, investigador de l’ICTA-UAB i un dels autors de l’estudi.
Altres estratègies, com la captura i l’emmagatzematge directe de carboni a l’aire, consumeixen enormes quantitats d’electricitat, el que crea dificultats per descarbonitzar el subministrament d’energia
Aquesta nova investigació mostra que cal considerar escenaris alternatius per complir amb els objectius existents. En l’actualitat, hi ha una creixent demanda a les nacions amb rendes altes perquè apostin per models econòmics post-creixement, eliminin l’enfocament en l’augment del PIB i busquin prioritzar les necessitats humanes i un millor nivell de vida.
Els investigadors expliquen que les polítiques de post-creixement mantenen una economia estable i satisfan les necessitats socials de la població sense necessitat de creixement econòmic. Per exemple, Espanya supera els Estats Units en determinats indicadors socials clau, com l’esperança de vida, tot i tenir un 55% menys de PIB per càpita.
Insisteixen en la necessitat d’intervencions polítiques en àrees com el transport, la indústria, l’agricultura, la construcció i la planificació urbana. “Aquestes accions han d’incloure l’ampliació de les garanties dels productes, drets de reparació, la minimització del malbaratament d’aliments, la reducció de la dependència dels mètodes d’agricultura industrial, la promoció de la rehabilitació per sobre de la nova construcció i la millora de l’eficiència energètica dels edificis existents”, explica Jason Hickel, investigador de la London School of Economics, que s’incorporarà a l’ICTA-UAB el proper curs.
“En l’article, proposem un enfocament alternatiu per evitar un canvi climàtic perillós que no depèn de l’èxit dels “tecno-arranjaments” distòpics”, diu Aljoša Slameršak, investigador de l’ICTA-UAB, que afegeix que el “post-creixement exigeix ??que els països rics s’allunyin del creixement econòmic i se centrin, en canvi, en satisfer les necessitats humanes i el benestar, per exemple, reduint la desigualtat, assegurant salaris dignes, escurçant la setmana laboral per mantenir la plena ocupació i garantint l’accés universal a salut pública, educació, transport, energia, aigua i habitatge assequible”.
Els científics consideren que l’estudi és rellevant per al debat actual sobre la contribució justa d’Espanya a l’acompliment dels objectius dels Acords de París. “El suport als plans d’ampliació de l’aeroport del Prat, l’aposta per albergar els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 a Barcelona-Pirineus i les reaccions hostils a la crida del Ministre de Consum espanyol per reduir el consum de carn revelen el perillós grau de negació i mala gestió de l’emergència climàtica per part de les autoritats catalanes i espanyoles”, argumenta Slameršak. Així mateix, asseguren que els continus incendis forestals a Catalunya són només un aspecte de l’emergència climàtica que està a punt d’empitjorar tret que ens enfrontem a la incòmoda realitat de quèhem de transformar fonamentalment la nostra economia, el nostre sistema energètic i els nostres estils de vida, per evitar un canvi climàtic perillós”.
