Després d’una primera part dedicada a la ciencia del canvi climàtic i d’una segunda enfocada als seus impactes, a principis d’abril s’ha publicat la tercera part del sisè informe d’avaluació del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, l’IPCC. En aquesta darrera part de l’informe, que insisteix en la importància d’actuar de forma urgent per complir amb els Acords de París, s’apunten estrategies que s’haurien de seguir per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).
[foto] Cal actuar ja per reduir emissions
Segons el grup, del 2010 al 2019 les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjanes anuals a escala global es van situar en els nivells “més alts de la història de la humanitat”, per bé que el ritmen d’augment “ha disminuït”
L’entitat subratlla que, també des del 2010, s’han observat disminucions “de fins el 85%” en els costos de l’energia solar i eòlica i de les bateries. Alhora sosté que “a través d’un conjunt de polítiques i lleis cada cop més ampli” s’ha “millorat” l’eficàcia energètica, s’han reduït les taxes de desforestació i s’ha “accelerat” la utilització d’energies renovables.
Davant d’aquest panorama, el president de l’IPCC, Hoesung Lee, alerta que les decisions que s’adoptin ara “poden assegurar un futur digne”, i subratlla que la humanitat disposa de “les eines i els coneixements especialitzats necessaris per limitar l’escalfament”.
De la mateixa manera, el president del grup s’ha mostrat optimista per les accions climàtiques adoptades “a molts països”. Segons el seu parer, hi ha “polítiques, reglamentacions i instruments de mercat que estan resultant eficaços i que, si s’amplien i s’apliquen d’una manera més generalitzada i equitativa, poden suposar una forta reducció de les emissions i fomentar la innovació”.
En tot cas, el grup alerta que per limitar l’escalfament global caldran “transicions importants” al sector energètic. Caldrà reduir “de forma contundent” l’ús dels combustibles fòssils, estendre l’electrificació, millorar l’eficiència energètica i utilitzar “combustibles alternatius com l’hidrogen”.
A parer del grup de treball, si s’apliquessin els canvis impulsats per “les polítiques, la infraestructura i les tecnologies adequades”, es podria reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle “entre el 40% i el 70%”.
També ha destacat les “oportunitats importants” que ofereixen les ciutats per reduir les emissions, a través d’un consum menor d’energia, “per exemple creant ciutats compactes i caminables”, l’electrificació del transport “en combinació amb fonts d’energia de baixa emissió” i una absorció i emmagatzemament “majors” de carboni a través de la natura.
Dia Mundial de la Terra
Hem de treballar en la recerca de camins que permetin eliminar els efectes negatius de les activitats humanes, que estan esgotant els recursos de la Terra. Alguns d’aquests camins inclouen el reciclat, un consum responsable, la fi de la destrucció d’hàbitats fonamentals com els boscos humits i la protecció d’espècies amenaçades, el canvi dels models productius, una nova política energètica basada en energies netes i renovables…
Els orígens
La manifestació del 22 d’abril de 1970, promoguda per les organitzacions socials va ser l’esdeveniment batejat com a Dia de la Terra (Earth*Day). La pressió social va tenir els seus fruits i el Govern d’EE UU va crear la EPA (Agència de Protecció Ambiental) i va promulgar la “Clean Air Act”. Molts consideren aquella fita com el naixement del moviment ecologista modern.
El 1972 es va celebrar la primera cimera mundial sobre medi ambient: la Conferència d’Estocolm. L’esperit “d’Estocolm” va servir per a sensibilitzar, encara que insuficientment, als governs i a la societat civil sobre la magnitud dels problemes que afecten al medi ambient que es desenvolupa la nostra existència, però és indubtable que el Pla d’Acció i les recomanacions emanades d’Estocolm no s’han traduït encara en una acció decidida.
L’any 1990 s’organitza de nou el Dia de la Terra, aquest cop a tot el món. La celebració va ser tot un èxit: més de 1000 ONGs organitzaren actes en 140 països i s’estima que van participar de l’ordre de 200 milions de persones.
El 1992 es va celebrar una altra macro cimera mundial. La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi ambient i Desenvolupament de Rio de Janeiro de 1992, que va despertar de nou grans esperances i fou la major conferència celebrada fins al moment, no només en nombre de participants sinó d’assistència de caps de govern.
