Garantir un millor control en el transport i l’aplicació de les dejeccions ramaderes a llargues distàncies. Amb aquesta premissa s’implantarà un sistema d’enviament i recepció de dades que permetrà garantir-ne la traçabilitat.

La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, ha anunciat que aquesta primavera es publicarà l’Ordre que crearà aquest sistema que ha de permetre una millora real i eficient dels controls per tal d’assegurar que la gestió integral de les dejeccions s’efectua amb criteris de sostenibilitat mediambiental.

En el marc de la jornada Novetats del nou programa d’actuació en zones Vulnerables celebrada el passat 7 d’abril al Mercat del Ram de Vic, la directora va explicar que a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre, els equips de transport de dejeccions ramaderes que realitzin aplicacions a més de 10 quilòmetres en línia recta de les instal·lacions ramaderes d’origen hauran d’anar equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS) i una unitat d’adquisició i registre d’aquestes dades que no en permetin cap modificació. Aquesta plataforma informàtica permetrà als ramaders una interacció ràpida i eficaç en la tramesa de la informació de les instal·lacions ramaderes d’origen.

Segons Masjuan “el Departament vol facilitar al màxim als agricultors i ramaderes la seva tasca diària en la gestió de l’explotació i les dejeccions ramaderes”. Per aquest motiu, “una gestió basada en la valorització de les dejeccions que es generen i una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius s’ha de fer tant amb la maquinària adequada com amb la plena seguretat que l’exportació dels excedents de nutrients cap a zones amb menys càrrega ramadera es fa ajustant-se als límits previstos per la norma en cada cas”.

La traçabilitat de les dejeccions és un dels pilars bàsics sobre els que s’assenta la nova estratègia de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes que impulsa el Departament d’Agricultura i que es concretarà en el Decret que s’aprovarà properament. Precisament per promoure aquesta estratègia integral, el pressupost d’Agricultura preveu, per primera vegada, 1M€ per a actuacions i assessorament a les explotacions. Aquests diners es destinaran a les tres línies d’actuació que contempla l’estratègia: millora en la gestió en les explotacions ramaderes, innovació en les aplicacions als sòls per aconseguir una fertilització orgànica d’excel·lència i la millora dels sistemes de control i seguiment d’aquestes aplicacions, junt amb la transferència de tecnologia. L’objectiu és assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

El DARP aposta per l’aplicació de purins en bandes enlloc del sistema de vano
L’aplicació de purins com a fertilitzant als cultius es realitza habitualment amb cisternes que incorporen el sistema de vano o ventall. Aquest sistema té l’inconvenient que genera fortes olors i molta volatilització del nitrogen del purí, amb la qual se’n perd part del valor fertilitzant. A més, la uniformitat de distribució sobre el terreny és baixa, quedant bandes del cultiu sobrefertilitzades i altres infrafertilitzades. Aquests inconvenients se superen amb l’aplicació de purins amb tubs penjants que permet una distribució més eficient i uniforme dels purins aplicats com a fertilitzants orgànics.

En aquest sentit, el DARP impulsarà, d’acord amb el sector i en el marc de l’actualització de la normativa de gestió de dejeccions ramaderes, la generalització de les aplicacions de purins amb tubs penjants. En una primera fase, l’obligació afectarà les empreses de serveis, les cisternes de més de 15 m3 de capacitat i totes les cisternes de nova adquisició d’arreu del país.

En una segona fase, la totalitat de les aplicacions s’haurà de realitzar amb maquinària de distribució uniforme de purins que acabarà per substituir les aplicacions en vano o ventall.