[foto]
Sabieu que en els jardins de Barcelona i Madrid podem trobar fins a 49 espècies diferents de papallones?
Malgrat això, no sabem si les seves poblacions estan en augment, en regressió, o si comptem amb més o menys espècies ara, que fa cinc anys. Per això, la investigadora Yolanda Melero, del CREAF, ha impulsat amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente la creació del primer observatori ciutadà de papallones urbanes a les ciutats de Barcelona i Madrid, seguint la metodologia i l’estil del programa internacional Butterfly Monitoring Scheme (BMS).
Aquest observatori compta amb una quarentena de persones voluntàries a cada ciutat que tenen un objectiu en comú: visitar quinzenalment els jardins que tenen a càrrec i anotar tant les espècies, com el nombre de papallones que veuen. És a dir, monitoritzar espècies, amb la intenció de coneixer la diversitat de papallones i com varien les poblacions en el temps. Amb aquestes dades, l’equip científic que hi ha darrere del projecte podrà entendre millor la biodiversitat urbana, crear un indicador per avaluar quina qualitat de biodiversitat té una zona verda, o veure quines raons hi ha darrere de certes aparicions o extincions d’espècies a la ciutat.
Per tal que les persones voluntàries facin un treball útil se’ls ha ofert un curs per aprendre a identificar papallones i s’ha creat una app específica. A més hi ha un grup de treball on les persones voluntàries poden explicar les seves experiències, compartir-les i dialogar amb les persones expertes.
[foto]
Com es poden crear oasis de papallones a les ciutats?
Un programa de seguiment de papallones urbanes és un pas important que cal donar per avançar cap a un model de ciutat més verda i més respectuosa amb la biodiversitat. “Un cop sabem quines poblacions i espècies de papallones hi ha a cada jardí i com evolucionen, podem estudiar com els afecten la urbanització, quines plantes els afavoreixen, com és la grandària idònia d’una zona verda, o molts altres factors”, explica la investigadora que encapçala el projecte, Yolanda Melero. Amb això, l’equip científic podrà assessorar els ajuntaments de Barcelona i de Madrid, tots dos col·laboradors del projecte, perquè siguin capaços de crear els seus propis oasi de papallones.
L’observatori és una iniciativa del CREAF en col·laboració amb el Museu de Ciencies Naturals de Granollers, la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad Autónoma de Madrid. Compta amb el suport d’iniciatives similars com el Grup de Seguiment de Fauna (Universitat Complutense de Madrid), els programes de seguiment de papallones català CBMS i espanyol BMS Espanya i el projecte europeu Butterfly Conservation Europe. Compta amb el suport Fundación Biodiversidad, del Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente i la col·laboració dels ajuntaments de Barcelona i Madrid..
El retrat d’una papallona urbanita
La vida de ciutat no és fàcil per a una papallona. Moltes moren quan es mouen d’un jardí a un altre o buscant un aliment en particular que és escàs.A més, moltes d’aquestes només s’alimenten de plantes concretes tenen més dificultats de trobar menjar als jardins, on la majoria de plantes són ornamentals. Per això, les papallones més comunes de les ciutats són aquelles que es mouen més fàcilment i que tenen hàbits d’alimentació generalistes, que mengen una mica de tot. Parlem d’espècies com les blanquetes, Pieris rapae i Pieris brassicae. Ocasionalment també podem veure altres espècies poc freqüents però que en determinats moments de l’any passen per les nostres ciutats en el curs de migracions; per exemple la Vanesa dels cards (Vanessa cardui), que es pot veure fins i tot creuant carreteres. Per trobar espècies menys freqüents a la ciutat, com la Papallona reina (Papilio machaon) i l’ Escac ibèric (Melanargia lachesis), haurem de visitar jardins propers a zones naturals, o jardins més grans i amb millor vegetació nativa, els de major riquesa de espècies.
