Aquest conjunt d’accions tenen el seu origen en el Manifest “Més ciència als informatius de la CCMA”, signat per més de 40 organitzacions científiques i socials de Catalunya i adreçada a la CCMA, així com en una recollida de signatures individuals per aconseguir aquest objectiu. El Manifest exposa que, després dels mesos de confinament, s’ha fet encara més palesa la poca importància que se li atribueix a la ciència en els telenotícies o en qualsevol altre moment de més audiència malgrat la seva rellevància social. “No pot ser que en un període com el que hem viscut, en el qual tots els esports estaven aturats, se’ls seguissin dedicant 15 minuts i, en canvi, no hi hagués cap bloc informatiu que contribuís a la formació i cultura científica de la societat “, expliquen Jaume Grau, membre d’Ecologistes en Acció, i Lorena Vela, presidenta de Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. O alternativament, com manifesta Lluís Tort, vicedegà del col·legi de biòlegs, que dins del bloc de cultura, la cultura científica sigui quasi inexistent.

És per això que des de l’abril d’aquest any, un grup de treball format per membres de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya i Ecologistes en Acció, en representació de les més de 40 entitats signants del Manifest, s’han reunit amb diversos representants dels grups parlamentaris que han donat resposta a la crida: Ciutadans, En comú Podem, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya. També s’han reunit amb la pròpia CCMA.

Tots els grups han mostrat la seva bona voluntat i predisposició a actuar per millorar la presència de la ciència en els mitjans de comunicació públics catalans. De moment, la via d’acció més plausible seria presentar una proposta de resolució declarativa, no vinculant, per part de tots els grups parlamentaris dirigida a la CCMA. Tots els implicats han donat el seu vistiplau a aquesta mesura. D’altra banda, és possible que no s’obtingui una resolució fins a l’octubre o novembre. Aquesta mateixa mesura podria realitzar-se paral·lelament a les Comissions de Salut, Medi Ambient i Cultura. En aquests casos, alguns portaveus del manifest podrien comparèixer en les esmentades comissions com a convidats per poder explicar la situació de primera mà i augmentar la seva visibilitat i impacte. De la mateixa manera, els diferents grups parlamentaris s’han ofert a dedicar alguna de les sis preguntes que poden dirigir a la CCMA periòdicament a l’objectiu d’aquest Manifest.

D’altra banda, la reunió amb la CCMA ha servit als impulsors del Manifest per conèixer les dificultats a què s’enfronten els periodistes per publicar continguts científics amb el rigor necessari, com són discernir quines notes de premsa científiques són veritablement noticiables o contactar ràpidament de forma directa amb fonts expertes. Per pal·liar aquests problemes, des de l’ACCC s’ha fet una crida a experts en diferents àmbits de la ciència per lliurar les seves dades de contacte a la CCMA. La Corporació també va proposar crear un comitè format per representants del Manifest que poguessin reunir-se cada cert temps per assessorar-los sobre el contingut científic a promoure. En qualsevol cas, i valorant sempre la bona predisposició de la CCMA per millorar, les entitats signants consideren que la plantilla de la Corporació hauria de comptar amb periodistes especialitzats en ciència que poguessin fer una millor selecció de notes de premsa i informar amb el degut rigor científic , igual que compten amb molts periodistes especialitzats en esports. 

Paral·lelament, els representants del Manifest han sol·licitat un informe del minutatge de continguts científics en els mitjans de comunicació públics catalans que pugui donar suport a la proposta de resolució. Aquest informe reflectirà el minutatge en els tres mesos previs a la pandèmia, durant la pandèmia, i en l’actualitat. D’aquesta manera, es podrà verificar si realment hi ha una baixa proporció de contingut científic en general, evitant els biaixos del període de confinament. “La idea és que hi hagi certa presència de contingut científic no només en moments com l’actual ni només sobre salut, sinó de forma permanent i sobre diferents disciplines científiques, com la crisi climàtica. D’aquesta manera, el públic general comptarà amb una bona base de cultura científica i un pensament crític que el protegeixi davant fake news i pseudociències i li permeti entendre el funcionament del mètode científic. La ciència no té respostes definitives i sempre tracta d’actuar sobre la base de la informació de què disposa en aquell moment, la qual, amb més investigació, més endavant pot ser refutada i fer que canviïn les mesures a prendre. És important que la gent ho entengui. En cas contrari, és normal que se senti confosa o desconfiï”, explica Miriam Rivera, responsable de comunicació de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

Manifest MÉS CIÈNCIA ALS INFORMATIUS DE LA CCMA, petició adreçada al Comitè de Direcció de la CCMA, a la Comissió Parlamentària de Control de la CCMA i al Govern català Les organitzacions professionals, científiques i socials sotasignades, de reconeguda i llarga trajectòria en cadascun dels seus àmbits, i davant de la crisi del Coronavirus SARS-CoV-2, ens sentim en la necessitat de llençar una contundent reclamació als mitjans de comunicació públics de Catalunya.

Constatem, d’una banda, que aquesta gravíssima crisi posa de manifest algunes contradiccions i carències del país pel que fa al pes social que té la ciència a la societat, a tots els nivells, tant polític com mediàtic. Som conscients que entre les funcions dels mitjans públics està informar, formar i entretenir. Ara bé, veiem amb preocupació la prioritat que donen els mitjans públics a cada tipus d’informació.

De forma habitual, els serveis informatius de la CCMA (TV3, 3/24, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació) organitzen la informació en un bloc general on hi entren els temes d’actualitat política nacional, estatal i internacional, de societat, de cultura, etc. Un segon bloc específic d’esports (amb entre el 10 i el 15% del temps total) i un bloc final del temps (també al voltant del 5-10% del temps total). Ens ha resultat sempre xocant que els esports, la informació dels quals és un element de distracció i oci, tingui un pes tant important per als mitjans d’informació públics, tant en temps dedicat com en periodistes especialitzats dedicats exclusivament al tema.

Constatem com aquestes setmanes, des de la declaració de l’Estat d’Alarma, el bloc d’informació general està dedicat, quasi en la seva totalitat, a les novetats sobre la Covid-19, cosa totalment lògica. Tanmateix, es manté un bloc d’esports diferenciat i amb els seus periodistes especialitzats, que han d’omplir els seus minuts… explicant les competicions esportives anul·lades o aplaçades per la pandèmia.

Considerem que els mitjans de comunicació públics haurien de contribuir a respondre, en aquests moments tant durs, a les grans preguntes que planen a la societat:

D’on ha sortit aquest virus?
Per quines causes ha passat d’una altra espècie als humans?
Per què s’ha estès tant ràpid?
Pot tornar a succeir?
Com evitar-ho?

Creiem que la nova realitat que ja estem vivint, tant pel coronavirus com per les dramàtiques emergències climàtiques i ecològiques, requereixen més que mai que es posi a la ciència al centre de la societat. Només amb major reconeixement social del paper que els i les científiques desenvolupen, amb major difusió de les troballes i evidències que ens estan alertant contínuament de les gravíssimes crisis que ens amenacen, podrà la societat fer front a l’actual incertesa sobre el seu futur.

Trobem transcendental que en aquests moments, els mitjans públics recullin informacions rellevants sobre el vincle entre destrucció d’ecosistemes i noves epidèmies, o entre canvi climàtic i degradació d’hàbitats i espècies, o sobre els serveis fonamentals per a la vida humana que es perden amb la pèrdua dels ecosistemes, per exemple. Hi ha una extensa literatura científica sobre el tema, que ha estat recollida per alguns mitjans en paper i digitals darrerament, i que resulten d’enorme interès en els temps que corren.

És per tot allò expressat en aquest document, que DEMANEM als responsables dels mitjans públics de la CCMA la creació d’un bloc informatiu específic, amb especialistes en periodisme científic, a tots els mitjans i programes informatius. Reivindiquem un periodisme científic que difongui i divulgui els fets relatius a la ciència en general, i en particular a la innovació, salut, medi ambient i activitats de recerca, sempre una informació rigorosa de la qual avui dia seguim sense poder gaudir.

Ara que la societat està comprenent que sense un sistema públic de salut adequat i una investigació científica ben finançada i reconeguda socialment, la resta d’aspectes de la vida són secundaris, és hora que els mitjans de la CCMA s’adaptin a aquesta realitat.