El marc per al 2030 es recolza en una anàlisi detallada dels preus i dels costos de l’energia i garantirà als inversors seguretat jurídica i un plantejament coordinat dels Estats membres que donarà lloc a la implantació de noves tecnologies. L’objectiu és avançar cap a una economia hipocarbònica i cap a un sistema energètic segur i competitiu que garanteixi una energia assequible a tots els consumidors, millori la seguretat del subministrament, redueixi la nostra dependència de les importacions de combustible i creï noves oportunitats de creixement i de creació de llocs de treball tenint en compte el potencial impacte dels preus a llarg termini. La comunicació on s’estableix el marc per al 2030 serà debatuda al més alt nivell, és a dir, en el Consell Europeu i en el Parlament Europeu. Anirà acompanyada d’una proposta legislativa de creació el 2021 d’una reserva que estabilitzi el mercat de drets d’emissió. L’informe sobre els preus i els costos de l’energia a Europa annex a la dita comunicació planteja que es pot atenuar parcialment l’augment dels preus de l’energia duent a terme polítiques energètiques i climàtiques eficients, fent que els mercats energètics siguin més competitius i millorant l’eficiència energètica.

En paraules del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, «és fonamental per al futur del nostre planeta que prenguem mesures per aturar el canvi climàtic i és imprescindible per a la competitivitat europea poder disposar d’una autèntica política energètica. El paquet de mesures que avui adoptem demostra que intentar resoldre tots dos problemes alhora no és contradictori, sinó que més aviat totes dues polítiques es recolzen mútuament. A la UE li interessa bastir una economia orientada cap al creixement i generadora d’ocupació menys dependent de l’energia importada, millorant-ne l’eficiència i fent servir més les energies netes produïdes localment. L’objectiu d’haver reduït el 2030 un 40 % l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle és la fita més rendible en la via cap a una economia hipocarbònica. I l’objectiu de fer servir com a mínim un 27 % d’energies renovables és tot un senyal d’estabilitat per als inversors, de creació de llocs de treball verds i de seguretat del subministrament».

En paraules del comissari d’energia, Günther Oettinger, «l’objectiu del marc per al 2030 és avançar cap a una economia hipocarbònica, cap a l’estabilitat de les inversions i cap a la seguretat del subministrament. El meu objectiu personal és fer que l’energia continuï sent assequible per a les economies domèstiques i les empreses. El marc per al 2030 és molt ambiciós pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, però també cal assolir aquest objectiu amb un cost mínim. El mercat interior de l’energia és la base per aconseguir-ho i continuaré treballant-hi per extreure’n el seu més gran potencial. Això inclou l’europeïtzació de les polítiques sobre energies renovables».

En paraules de la comissària d’acció pel clima, Connie Hedegaard, «malgrat tots els que deien que avui no en sortiria res de realment ambiciós de la Comissió Europea, ho hem aconseguit. Una reducció del 40 % de les emissions és l’objectiu més rendible per a la UE i a més té en compte la nostra responsabilitat internacional. I, evidentment, Europa ha de continuar fent esforços per fer servir les energies renovables. Per això és important que la Comissió es plantegi avui un objectiu vinculant a nivell de la UE. Ara cal posar-se d’acord sobre els detalls del marc que hem adoptat, però ja hi fem cap. Si la resta del món fos igual d’ambiciosa pel que fa a les polítiques de lluita contra el canvi climàtic, de ben segur que el món estaria en més bona forma».

Els elements clau del marc per al 2030 establert per la Comissió son els següents:

1. Un objectiu vinculant de reducció dels gasos d’efecte d’hivernacle: es pretén reduir les emissions un 40 % per sota del nivell de 1990 només prenent mesures a nivell nacional. A partir del 2020 la reducció anual del límit de les emissions s’incrementaria passant de l’actual 1,74 % al 2,2 %. Les emissions excloses del comerç de drets d’emissions hauran de ser reduïdes en un 30 % per sota del nivell del 2005 i aquest esforç caldrà repartir-lo entre tots els Estats membres. La Comissió convida el Consell i el Parlament Europeu a posar-se d’acord a finals del 2014 perquè la UE es comprometi a dur a terme la reducció del 40 % a principis del 2015 en el marc de les negociacions del nou acord sobre la lluita contra el canvi climàtic que se celebraran a París a finals del 2015.

2. Un objectiu vinculant en matèria d’energies renovables a nivell de la UE: l’energia renovable tindrà un paper fonamental en la transició cap a un sistema energètic sostenible, segur i competitiu. Si es duu a terme tenint en compte el mercat i fet possible l’ús de tecnologies emergents, l’objectiu vinculant d’atènyer com a mínim el 27 % d’energies renovables el 2030 serà molt beneficiós pel que fa a les balances comercials energètiques, a la dependència de fonts energètiques locals, al creixement i a la creació de llocs de treball. A nivell de la UE cal un objectiu d’ús d’energies renovables per atreure inversions al sector. Tot i així, això no es traduirà en objectius nacionals a través de la legislació de la UE; és a dir, que els Estats membres tindran llibertat per reformar el seu sistema energètic en funció de les preferències nacionals i de les circumstàncies. L’objectiu europeu s’assolirà mitjançant el nou sistema de governança que es basarà en el plans energètics nacionals.

3. Eficiència energètica: una millora de l’eficiència energètica contribuirà a assolir tots els objectius de la política energètica de la UE i sense ella no es podrà fer cap transició cap a un sistema energètic segur i sostenible. S’estudiarà el paper de l’eficiència energètica en el marc per al 2030 quan es revisi la Directiva sobre eficiència energètica a finals d’any.

4. Reforma del mercat de drets d’emissió: la Comissió proposa crear una reserva que estabilitzi el mercat de drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle a començaments del pròxim període, és a dir, el 2021. Aquesta reserva abordarà el problema dels drets d’emissió excedents que s’ha creat en els últims anys i millorarà la resiliència del sistema davant de xocs importants ajustant la concessió de drets. La creació d’aquesta reserva, a més del retard acceptat recentment en la subhasta de 900 milions de drets fins al 2019-2020, ve recolzada per gran nombre d’interessats. Segons el que proposem avui, la reserva funcionaria d’acord amb normes predefinides que no deixarien cap marge d’actuació a la Comissió ni als Estats membres en la seva aplicació.

5. Energia segura, assequible i competitiva: la Comissió proposa crear un conjunt d’indicadors per avaluar els progressos i oferir dades de cara a establir les polítiques necessàries. Aquests indicadors tenen a veure, per exemple, amb les diferències de preus de l’energia, amb la diversificació del subministrament i en la dependència de les fonts energètiques locals, així com en la capacitat d’interconnexió de les xarxes nacionals.

6. Un nou sistema de governança: el marc per al 2030 proposa una nova governança basada en els plans nacionals per aconseguir una energia competitiva, segura i sostenible. Aquests plans nacionals es basaran en les orientacions de la Comissió i oferiran més seguretat als inversors i una més gran transparència i permetran una més gran coherència, coordinació i supervisió de la UE.

La comunicació que estableix el marc per al 2030 va acompanyada d’un informe sobre els preus i els costos de l’energia que compara els preus de la UE amb els dels seus principals socis comercials. Els preus de l’energia han augmentat a gairebé tots els Estats membres des del 2008 a causa principalment de la fiscalitat, però també a causa del cost tan alt que té la xarxa. La comparació amb els socis internacionals posa de manifest diferències cada vegada més grans amb els preus del gas practicats a Estats Units, la qual cosa podria anar en detriment de la competitivitat de les empreses europees d’alta intensitat energètica. Tot i això, la pujada dels preus de l’energia pot ser parcialment compensada per unes polítiques energètiques i de lluita contra el canvi climàtic rendibles, per uns mercats energètics competitius i per la millora de l’eficiència energètica.

Propers passos
Segons les previsions, el Consell Europeu estudiarà la proposta de marc per al 2013 en la seva reunió de primavera els dies 20 i 21 de març.

Antecedents
La proposta es basa en el «paquet de mesures energètiques i de lluita contra el canvi climàtic» per al 2020 i en els fulls de ruta de la Comissió per al 2050 en matèria d’energia i de potenciació d’una economia competitiva hipocarbònica. La proposta de marc per al 2030 segueix les pautes del Llibre Verd de la Comissió del mes de març del 2013, que va dur a terme una gran consulta pública sobre els objectius més adients per al 2030 en matèria energètica i climàtica. Aquests documents plantegen l’objectiu de la UE d’haver reduït el 2050 les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle d’un 80 % a un 95 % per sota dels nivells de 1990 a part dels esforços que puguin fer la resta de països desenvolupats.

Més informació
Sobre aspectes energètics del marc per al 2030:

https://ec.europa.eu/energy/2030_en.htm

Sobre els aspectes climàtics del marc per al 2030:

https://ec.europa.eu/clima/policies/2030/index_en.htm