En paraules del comissari de Medi Ambient, Janez Poto?nik, «l’aire que avui respirem està molt menys contaminat que fa algunes dècades, és cert, però la contaminació atmosfèrica continua minant a la callada la nostra salut i impedeix que molta gent pugui fer una vida plenament activa. Les mesures que avui proposem reduiran a la meitat el nombre de morts prematures causades per la contaminació atmosfèrica i milloraran la qualitat de vida dels grups de població més vulnerables i, en general, la de tots nosaltres. D’altra banda, aquestes mesures també seran positives per a la naturalesa i per als ecosistemes més fràgils i, a més a més, fomentaran l’ús de tecnologies netes en el sector industrial, un sector que està en ple creixement a tot Europa». En paraules del comissari de Salut i Política dels Consumidors, Tonio Borg, «és per a mi motiu de satisfacció haver pogut adoptar el paquet de mesures destinades a aconseguir un aire més net, que situa Europa en la bona via per aconseguir a llarg termini un aire més net per a tothom. Aquestes noves mesures faran que els europeus tinguin una vida més sana i més llarga: hi haurà menys nens asmàtics o amb problemes respiratoris, menys casos de càncer, menys malalties respiratòries cròniques o cardiovasculars i, comptat i debatut, menys morts per causa de la contaminació atmosfèrica».

El paquet que avui adoptem gira a l’entorn de diversos eixos. Val la pena esmentar-ne els següents:

· un nou programa anomenat Aire Net per a Europa, que inclou mesures per garantir que es compleixin els objectius a curt termini i un seguit de nous objectius sobre la qualitat de l’aire que s’hauran d’atènyer abans del 2030. El paquet de mesures inclou també mesures de suport per reduir la contaminació atmosfèrica millorant la qualitat de l’aire a les ciutats, donant suport a la recerca i a la innovació i fomentant la col·laboració internacional;

· la revisió de la Directiva relativa als límits màxims nacionals d’emissió establint-hi uns límits més estrictes pel que fa als sis agents contaminants principals;

· una proposta de nova directiva per reduir la contaminació procedent de les instal·lacions de combustió de dimensions mitjanes com ara plantes energètiques per illes de cases o grans edificis i petites instal·lacions industrials.

D’aquí al 2030 s’espera que amb aquest paquet de mesures s’aconsegueixi el següent:

· que s’evitin 58 000 morts prematures;

· que es protegeixin de la contaminació per nitrogen 123 000 km² d’ecosistemes (superfície equivalent a més de la meitat de Romania);

· que es protegeixin de la contaminació per nitrogen 56 000 km² de les zones Natura 2000 (superfície superior a la de tot Croàcia);

· que es protegeixin de l’acidificació 19 000 km² d’ecosistemes forestals.

Només els beneficis que tot plegat comportarà per a la salut estalviaran a la societat entre 40 000 i 140 000 milions d’euros en costos externs i suposaran uns ingressos directes d’uns 3 000 milions d’euros gràcies a l’augment de la productivitat de la mà d’obra, a l’estalvi de costos sanitaris, a les collites més importants i a la reducció dels danys que pateixen els edificis. La proposta també generarà uns 100 000 llocs de treball gràcies a l’augment de la productivitat i de la competència ja esmentat perquè es perdran menys jornades laborals. És a dir, que tot plegat tindrà un impacte positiu claríssim en el creixement econòmic.

La proposta es basa també en les conclusions de la revisió global de la política de transport aeri de la UE duta a terme arran de les consultes realitzades en aquest sector que han estat objecte d’un ampli suport.

Context

Encara hi ha molts Estats membres de la UE que estan per sota de les normes europees sobre la qualitat de l’aire i per sota de les orientacions sobre contaminació atmosfèrica de l’Organització Mundial de la Salut les Nacions Unides.

La política sobre la qualitat de l’aire de la UE ha permès reduir considerablement les concentracions d’agents contaminants nocius com ara les partícules de diòxid de sofre (principal causa de la pluja àcida), el plom, l’òxid de nitrogen, el monòxid de carboni i el benzè, però encara hi ha problemes per resoldre: les partícules fines i l’ozó encara plantegen riscos sanitaris importants i els seus límits se superen amb regularitat. A moltes regions i ciutats s’infringeixen les normes i els objectius de la UE sobre qualitat de l’aire i en pateix la salut pública, que fa augmentar la despesa sanitària. Segons els càlculs, el cost extern relacionat amb la salut que representa per a la societat la contaminació atmosfèrica és de l’ordre dels 330 000-940 000 milions l’any. La situació és especialment greu a les zones urbanes, on viu actualment la majoria de la població europea.

El paquet que avui adoptem és la culminació d’una revisió profunda de la política de medi ambient que es va iniciar a principis del 2011.