Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb l’American Cancer Society (ACS), analitza la relació entre diferents contaminants atmosfèrics i els principals subtipus de càncer de pulmó. Els resultats es van publicar a Environmental Pollution.
Nombrosos estudis han assenyalat la contaminació de l’aire exterior, especialment l’exposició a partícules fines en suspensió (PM2,5), com un carcinogen per al càncer de pulmó —és a dir, un agent capaç de causar aquest càncer. Tanmateix, no es coneix del tot com influeix en la incidència dels diferents subtipus de càncer, ni si afecta la manera com aquest evoluciona després del diagnòstic. En concret, s’han realitzat pocs estudis sobre l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la supervivència al càncer de pulmó, i aquest estudi aporta informació valuosa en aquest àmbit.
Un seguiment de fins a 25 anys
Es van incloure en l’estudi més de 122.000 persones de la cohort nord-americana Cancer Prevention Study-II (CPS-II), de l’American Cancer Society, a partir de 1992. Els i les participants van actualitzar cada dos anys les seves dades personals i els diagnòstics de càncer fins al 2017. Per a cada participant es va estimar la seva exposició anual a diferents contaminants: partícules fines PM2,5, PM10, ozó (O3), diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2) i monòxid de carboni (CO). L’anàlisi va tenir en compte la variació de l’exposició al llarg del temps i va ajustar els resultats per múltiples factors individuals, inclòs un historial de tabaquisme. Entre 1992 i 2017, es van detectar 4.282 casos de càncer de pulmó en aquesta cohort.
“Vam utilitzar dades nacionals de qualitat de l’aire combinades amb informació satel·lital i de l’ús del sòl”, explica Ryan Diver, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Així, vam poder relacionar l’exposició a la contaminació amb el risc de desenvolupar diferents subtipus de càncer de pulmó, a més de la supervivència després del diagnòstic en subgrups específics de pacients”.
Diferents contaminants, diferents subtipus de càncer de pulmó
L’estudi va confirmar que l’exposició a partícules fines (PM2,5) augmenta el risc de desenvolupar càncer de pulmó, i que aquest efecte s’observa de manera similar en tots els subtipus histològics, inclosos l’adenocarcinoma, el carcinoma de cèl·lules escamoses i el carcinoma de cèl·lules grans.
L’anàlisi va revelar, a més, associacions rellevants amb diversos contaminants gasosos —en particular NO2, O3 i SO2—, sobretot en el càncer de pulmó no microcític. Dins d’aquest grup, el diòxid de nitrogen (NO2) va mostrar una relació més forta amb l’adenocarcinoma, el subtipus més freqüent de càncer de pulmó, mentre que l’ozó (O3) es va vincular amb un risc més gran de carcinoma de cèl·lules grans. En canvi, no es van trobar associacions consistents entre els contaminants gasosos analitzats i el carcinoma microcític, un dels subtipus més fortament vinculats al tabaquisme.
Menor supervivència, però només en alguns grups de pacients
Pel que fa a la supervivència després del diagnòstic, no es van observar associacions clares en el conjunt dels pacients. Tanmateix, en aquells que presentaven la malaltia en estadis primerencs, l’SO2 es va relacionar amb una supervivència menor.
“Hem observat que la contaminació atmosfèrica no està relacionada amb tots els tipus de càncer de pulmó de la mateixa manera”, explica Michelle C. Turner, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’article. “Els nostres resultats reforcen la importància d’integrar la qualitat de l’aire local en els plans d’atenció sanitària, avaluant l’exposició ambiental de cada pacient per identificar riscos addicionals”, conclou Turner.
Tot i que l’etapa prenatal és un període crític per al desenvolupament cerebral, molt pocs estudis s’han centrat en els efectes de l’exposició a la contaminació de l’aire durant l’embaràs sobre la cognició infantil.
L’estudi, publicat a Environmental Pollution, va incloure dades de 168 parelles mare-fill participants en el projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort), dut a terme a Barcelona entre el 2018 i el 2023. L’exposició total al diòxid de nitrogen (NO2), al carboni negre (BC), al material particulat (PM2.5) i al contingut de coure (Cu) i ferro (Fe) en PM2.5 durant l’embaràs es va avaluar mitjançant models avançats que combinaven estimacions de contaminació amb informació de temps-activitat a les llars, als llocs de treball i durant els desplaçaments.
Un mètode innovador per avaluar el desenvolupament cognitiu
El desenvolupament cognitiu es va avaluar mitjançant una prova de seguiment ocular, una tècnica no invasiva que permet analitzar com els nadons processen la informació visual. Hi van participar un total de 180 nadons als 6 mesos d’edat, dels quals 75 van ser reavaluats als 18 mesos. Durant la prova, els nadons inicialment es familiaritzaven amb una imatge i, posteriorment, se’ls presentaven simultàniament dues imatges: una de coneguda i una de nova. El sistema registrava el temps de mirada a cadascuna. Mirar més temps la imatge nova, el que es coneix com a “preferència per la novetat”, indica que el nadó reconeix la imatge familiar i presenta una millor memòria de reconeixement.
“Aquest és el primer estudi que examina la relació entre l’exposició prenatal a la contaminació de l’aire i el neurodesenvolupament infantil utilitzant tècniques de seguiment ocular. Aquest enfocament permet obtenir una mesura objectiva i directa, sense dependre de qüestionaris ni de la interpretació d’adults, fet que ho converteix en una eina adequada per avaluar el desenvolupament cognitiu en els primers mesos de vida”, afirma Carmen Peuters, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
L’exposició a la contaminació redueix el rendiment cognitiu
L’anàlisi va revelar que una major exposició prenatal als contaminants atmosfèrics es tradueix en una menor preferència per la novetat en les tasques de memòria visual, fet que indica un menor rendiment cognitiu en els nounats. Les associacions més fortes es van observar per al carboni negre, les PM2.5 i el contingut de coure en les PM2.5. Per a tots els contaminants, les associacions van ser més intenses en els nens que en les nenes, fet que suggereix una possible vulnerabilitat específica segons el sexe.
“Diversos mecanismes biològics poden explicar com l’exposició prenatal a la contaminació de l’aire afecta el neurodesenvolupament. Els contaminants poden travessar la barrera placentària, desencadenant inflamació sistèmica i estrès oxidatiu en el fetus, interferint en el desenvolupament cerebral”, assenyala Jordi Sunyer, coordinador del projecte BiSC i autor sènior de l’estudi.
Implicacions per a la salut pública
Tot i que les diferències observades entre els participants més exposats a la contaminació i els menys exposats no són grans a nivell individual, des d’un punt de vista científic i de protecció de la salut pública, i considerant tota la població en conjunt, sí que resulten rellevants.
Aquests resultats se sumen a la creixent evidència que la contaminació de l’aire no només perjudica la salut pulmonar i cardiovascular, sinó que també afecta el neurodesenvolupament. En aquest sentit, un estudi previ del mateix equip va mostrar que l’exposició prenatal a la contaminació s’associa amb canvis en les estructures cerebrals fetals.
“Els nostres resultats indiquen que el període prenatal representa una finestra crítica de vulnerabilitat davant les exposicions ambientals i reforcen la necessitat de polítiques ambientals més estrictes i de mesures específiques per protegir la salut de les dones embarassades i de la infància”, subratlla Joan Birulés, investigador de la Universitat de Barcelona i un dels autors de l’estudi.
