Una plataforma viva i en constant creixement
Catalunya Circular neix amb prop d’una vintena d’associacions i entitats adherides d’inici, amb la voluntat que aquest nombre continuï creixent fins a aplegar el conjunt d’actors claus necessaris per a impulsar de manera coordinada aquest canvi de model necessari per afrontar els desafiaments econòmics, socials i ambientals a mitjà i llarg termini.
Concretament, els membres ja adherits són Foment del Treball, PIMEC, FEPIME Catalunya, CCOO, UGT, signants del Pacte Nacional per a la Indústria, a més de la Patronal catalana Cecot – pimes, microempreses i autònoms, Xarxa de pobles i ciutats cap a la Sostenibilitat, Club EMAS, Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Gremi d’Àrids de Catalunya, Federació Empresarial Catalana del Sector Químic (FedQuim), Ciment Català – Agrupació de Ciments de Catalunya, Federació Empresarial del Gran Penedès, Fundació Fòrum Ambiental, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i AEI Tèxtil.
Casos d’èxit per ser replicats
Catalunya Circular brinda l’oportunitat de donar visibilitat a l’esforç que el món empresarial i la societat catalana està portant a terme, difonent un recull d’iniciatives d’economia circular, perquè puguin servir de referent a l’hora d’impulsar-ne de noves.
Aquestes iniciatives estan geolocalitzades en un mapa interactiu que les caracteritza segons la tipologia principal d’economia circular, com per exemple ecodisseny, ecoinnovació, reciclatge, etc. També inclou un cercador que, introduint una paraula clau i/o les diferents tipologies, permet fer-ne una selecció.
Així mateix, l’espai web inclou recursos i eines d’utilitat al voltant de l’economia circular, com ara un directori de consultories i enginyeries ambientals, cursos i tallers de formació i sensibilització, eines d’autoavaluació, mapa d’actors en recerca i innovació, i fonts bibliogràfiques.
Tres bones pràctiques com a exemple
Durant la presentació de Catalunya Circular, l’observatori d’economia circular de Catalunya, les persones assistents han pogut conèixer tres bones pràctiques impulsades per empreses i entitats, que poden servir d’exemple a l’hora de desenvolupar iniciatives en aquest sentit.
Una d’elles és
‘Vallès Circular’, una estratègia territorial per incorporar l’economia circular en les polítiques de desenvolupament econòmic, social i ambiental al Vallès Occidental. Al 2016 s’hi va donar el primer impuls amb la constitució de la Xarxa d’entitats i al juny de 2017 es signa l’Acord Vallès Circular. La iniciativa va ser impulsada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental, els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya; les organitzacions empresarials CECOT, Centre Metal.lúrgic, Gremi de Fabricants, PIMEC i les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa; els centres tecnològics EURECAT i LEITAT; les universitats ESDI, UAB i UPC i agrupacions professionals i empresarials com la Delegació del Vallès del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Clúster del Packaging i el Gremi de Recuperació de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Una altra de les bones pràctiques compartides ha estat ‘
Second Chances’, impulsada per l’empresa MANGO, que ofereix als clients la possibilitat de donar una segona oportunitat a la seva roba i calçat usat. Els clients poden dipositar tèxtils i calçat de qualsevol marca en els contenidors i d’aquesta manera ajudar a tancar el cercle del residu tèxtil promovent una economia circular. Tot el que es recull és processat en el centre de recuperació Koopera , on els tèxtils són classificats per poder reutilitzar-se, convertir-se en matèria primera o reciclar-se per a noves funcions
L’última de les bones pràctiques que s’han presentat és ‘
Pesa i pesa’ impulsada per l’empresa de càtering Campos Estela. És un projecte educatiu que pretén sensibilitzar els infants sobre els malbaratament d’aliments als menjadors escolars per recuperar-ne el seu valor, en 6 passos: Separar en recipients i pesar fraccions, registrar dades a App, pensar i anàlisi de dades, proposar objectius, reaprofitament a través d’entitats socials i administracions, i generació de compost per horts escolars i de proximitat.
A més d’aquestes bones pràctiques, l’observatori ja en permet consultar més d’una vintena més.
Informació per orientar-se
Catalunya Circular inclou també una ‘brúixola de l’economia circular’, per saber on estem, cap a on anem, i com hi anem, a més d’un glossari per aportar llum sobre els diferents termes emprats en parlar dels nous models econòmics.
Concretament, l’economia circular es basa en la racionalització dels cicles dels recursos (materials, aigua i energia) i la maximització de la utilitat i el valor dels productes, components i materials. S’oposa al model lineal d’extreure, fabricar, usar i llençar, i prima la prevenció de la generació de residus, la reutilització, la remanufactura i el reciclatge dels materials i productes existents.
Aquest model s’emmarca dins l’economia verda, entesa com un model més ampli que integra la dimensió social i la conservació dels ecosistemes; una economia que millora el benestar humà i l’equitat social, i redueix els riscos ambientals.La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, han presidit avui l’acte de presentació de Catalunya Circular, l’observatori d’economia circular de Catalunya, un espai que neix amb la voluntat de convertir-se en punt de referència per a l’impuls de l’economia circular al territori.
La Generalitat dona compliment al Pacte Nacional per a la Indústria i posa a disposició d’institucions i empreses un nou observatori com a un punt de referència per al desplegament i integració de l’economia circular a Catalunya
L’observatori respon a l’aposta clara i decidida de la Generalitat de millorar la competitivitat de l’economia catalana, afrontar el repte davant la limitació dels recursos existents i la necessitat de superar el sistema econòmic lineal tradicional instaurat amb la revolució industrial. Així, promou accions per desplegar i integrar en la societat un nou model basat en l’eficiència dels recursos i la reducció dels riscos ambientals.
.
