L’Informe elaborat per un equip d’Ecologistes en Acció i presentat el 8 d’octubre del 2014, analitza les dades recollides en les estacions oficials de mesurament instal·lades en tot l’Estat. Presenta dades exhaustives de la qualitat de l’aire, per comunitats autònomes i per substàncies contaminants. Entre les seves principals conclusions, destaquen:

– Els contaminants que provoquen més problemes de salut són les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), el diòxid de nitrogen (NO2), l’ozó troposfèric (O3) i el diòxid de sofre (SO2). Per a la valoració del percentatge de població que respira aire contaminat s’han tingut en compte tots aquests contaminants. L’ozó ha estat un dels contaminants que més ha incrementat la seva incidència en 2013, mentre que uns altres han declinat lleugerament, com el cas del diòxid de nitrogen i les partícules.

– Per primera vegada l’any 2013 es van registrar valors de benzopireno, un altre contaminant molt perillós per a la salut, per sobre de la llei. En concret va ser a la zona de la Plana de Vic, a l’interior de Barcelona. Això no vol dir que el problema només afecti a aquest territori, atès que és un contaminant que amb prou feines es mesura en la resta de les estacions de l’Estat.

– L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’acord a aquests nivells recomanats, l’aire contaminat va afectar en 2013 a 44,8 milions de persones en l’Estat espanyol, el 95% de la seva població.

– Si es prenen els valors límit establerts per la Unió Europea, la població que respira aire contaminat per sobre dels valors legals és de 16,8 milions de persones, un 36% del total. És a dir, més d’un de cada tres espanyols respira aire que infringeix els límits que marca la llei.

– La principal font de contaminació en àrees urbanes, on es concentra la major part de la població, és el trànsit rodat.

– L’ozó troposfèric és el contaminant que presenta una major extensió i afecció a la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris o fins i tot a l’alça. Això es deu a l’increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (ones de calor) durant l’estiu com a resultat del canvi climàtic. Durant l’any 2013, la pràctica totalitat de la població espanyola va respirar aire amb concentracions d’ozó perilloses per a la salut.

– Les partícules, el diòxid de nitrogen (NO2 ) i el diòxid de sofre (SO2) en l’aire afecten a dues terceres parts de la població de l’Estat. Segueixen, per tant, sent una seriosa amenaça per a la salut, a pesar que l’any passat va continuar la tendència a la baixa d’aquests dos contaminants que es va iniciar en 2007.

– La reducció de les partícules, el NO2 i el SO2 es deu fonamentalment a la crisi, que ha provocat una reducció forçada de la mobilitat (el consum de combustibles d’automoció en 2013 va ser un 24% inferior al registrat en 2007) i la disminució de l’activitat industrial. També contribueix en aquesta tendència l’evolució del parc automobilístic cap a vehicles més petits i eficients, així com la substitució de la generació elèctrica en centrals tèrmiques (que ha reduït la seva aportació des d’en un 27% des de 2008) per l’energia eòlica i solar. No es pot dir, per tant, que la reducció d’aquests contaminants es degui a les mesures adoptades per les administracions públiques, sinó a una qüestió conjuntural.

– La contaminació de l’aire hauria d’abordar-se com un problema de primer ordre, tal com es deriva de l’Informe elaborat per Ecologistes en Acció. Cada any es registren 19.940 morts prematures en l’Estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació de l’aire, d’acord a estudis de la Comissió Europea [1]. L’aire contaminat va ser inclòs per l’OMS en el grup 1 de substàncies que provoquen càncer -el més alt de l’escala-.

– Les administracions públiques arrisquen la salut de la ciutadania i el pagament d’una multa milionària per vulneració de la llei. La Comissió Europea va iniciar, al gener de 2009, un procediment d’infracció contra Espanya per l’incompliment de la normativa sobre qualitat de l’aire que és a punt d’arribar al Tribunal de Justícia Europeu.

– La informació a la ciutadania per part de les administracions públiques no és ni adequada ni ajustada a la gravetat del problema.

– Els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire i els Plans d’Acció per reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en molts casos, no existeixen i en uns altres són inefectius per manca de voluntat política. Aquests plans són responsabilitat de Comunitats Autònomes i Ajuntaments.

En el cas de Catalunya, els contaminants que més incidència van presentar van ser l’ozó troposfèric, les partícules PM10 i PM2,5 i el diòxid de nitrogen, presentant dues zones amb una elevada contaminació on viu el 60% de la població catalana: l’Àrea de Barcelona i el Vallès – Baix Llobregat
No obstant això, durant 2013 i fins a dates molt recents, a les dues zones citades ha mancat d’un Pla de millora de la qualitat de l’aire encaminat a reduir els elevats nivells de partícules en suspensió i NO2. Han hagut de passar gairebé quatre anys des que va expirar l’últim pla en 2010, per a l’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015 (Acord GOV/127/2014, de 23 de setembre de 2014), la qual cosa demostra la falta absoluta de compromís de les diferents administracions catalanes. El pla aprovat conté gran part de les mesures ja realitzades i altres sense potencial per a una efectiva reducció d’emissions. No resulta per tant estrany que la Unió Europea refusés concedir la pròrroga de compliment dels valoris límits establerts en la normativa sol·licitada per la Generalitat para ambdues zones, al no resultar convincents les actuacions que pretenia dur a terme per rebaixar els nivells de contaminació.

– El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient va aprovar fa més d’un any el Pla Aire, però amb prou feines ha tingut desenvolupament, per falta de voluntat política.

– El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient va aprovar fa més d’un any el Pla Aire, però amb prou feines ha tingut desenvolupament, per falta de voluntat política.

– L’increment de la velocitat màxima en carretera a 130 km/h va en l’adreça oposada al que s’ha de fer per encarar el problema. Altres mesures preses recentment també són contraproduents.

– Les principals vies d’actuació per reduir la contaminació de l’aire són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat i la potenciació del transport públic (especialment l’elèctric). És necessari, a més, donar facilitats als mitjans no motoritzats a les ciutats.

– Per millorar l’aire de les zones industrials la millor estratègia és l’adopció generalitzada de les millors tecnologies industrials disponibles i la reducció dràstica de la generació elèctrica per centrals tèrmiques, en particular de les quals utilitzen carbó.

Notes

[1] Dirección General de Medio Ambiente, Comisión Europea, 2005: CAFE CBA: Baseline Analysis 2000 to 2020. pág 105 https://www.cafe-cba.org/assets/base…