[foto] 
Mossèn Dalmau, rector de Gallifa des de 1956, inicià la reconstrucció de l’ermita,del Castell de Gallifa l’any 1985, que no tenia cap mare de Deu ja que aquesta havia estat traslladada a l’església romànica de Gallifa a principis del segle XX perquè l’edifici amenaçava ruïna. Va ser aleshores quan el col·leccionista i amic de Dalmau, Jesús Prujà oferí una talla de fusta d’una Mare de Déu del segle XI – de la qual no se’n coneix ni el nom ni l’origen- que havia comprat a un col·leccionista a Barcelona i que havia estat trobada a les golfes d’una masia dels voltants d’Olot. Mossèn Dalmau acceptà l’oferiment i després d’explicar el concepte d’ecologia – aleshores encara força nou- al bisbe de Vic, Mossèn Guix, i d’aconseguir el «nihil obstat» (permís canònic) del bisbat, el 13 de juliol de l986 es va celebrar a l’esplanada del Castell, a l’aire lliure, la Missa d’Entronació de la Mare de Déu de l’Ecologia, que va ser portada a braços pels assistents, convertint el Castell de Gallifa en el primer Santuari Ecològic del món.

Així va neixer el Santuari Ecològic de Galliffa que amb els anys va anar creixent i transformant-se, albergant escultures, arbres, fonts, gronxadors, un amfiteatre i des del novembre del 2016, hi ha l’escultura feta per Jaume Rodri i Josep Plandiura que, a modus de mausoleu, ha d’acollir el descans etern de mossèn Dalmau, fundador del santuari i inspirador dels valors que en aquest espai s’hi respiren: Natura, Espiritualitat, Catalanitat i Justicia Social.