el canyís esprimatxat i fidel al toll més esquifit,
a la junceda més bovina,
i al marjal de balques
més erectes..

Amb tu.. t’emportes les passejades matineres
pel fangar.

Sembla que et veig encara,
orelladret caminant
a l’herbei,
trepig en fang lliscós,
tal com t’agradava.
Olor de fang orgànic
fortor suau, fins agradosa.

Al fons de l’estany
els mots grollers de fotja.

Arrencant el vol en parella sorollosa, el collverd,
l’espècie més obrera de l’estany,
per ser comú
condemna de desprotecció.

Com t’agradava a tu, la gent senzilla, oi Lluis?

Ornitologia no burgesa
sinó de peu d’obra,
ornitologia per la causa justa,
ornitologia per la lluita
territorial,
la teva ornitologia revolucionària..

Els adeus alats dels estanys,
ja no seran homenatjats
amb la teva mirada..
amb el teu palpitar emocionat quan senties
el cant xiulaire, nupcial
del més humil ocell..
con ara el bruel..
com ara el trist, solitari..

Estanys heu perdut l’alenada passejadora d’en Lluís.
El buit deixat en els paisatges,
ple resta peró, de tu..

Tots els cants i veus dels ocells gironins
des del teu comiat
han afegit una nota nova
en homenatge al teu enyor.

I sobretot, agraïment
a les teves lluites incansables
en la seva defensa..
Des del discret pardal
al batallaire estarrufat..

Martí Boada
Can Quercus, Campins
26 abril 2019