A l’acte de celebració dels 20 anys de la Facultat de Ciències Ambientals de la UAB, l’any 2011, el catedràtic i professor de Fisica de la UAB i actual Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, recordava encara la reunió mantinguda amb el conseller Albert Vilalta en la que es va proposar la creació dels estudis de Ciències Ambientals i la bona predisposició trobada a la conselleria de Vilalta, un home sempre obert a les noves tendències en matèria ambiental. De fet, les lleis ambientals que va promoure Vilalta, enginyer de formació, van ser capdavanteres i han estat en consonància amb les normatives que més tard en anat arribant d’Europa. Precisament, a Europa va recorre Vilalta per reciclar-se en estudis que tingessin en compte l’impacte ambiental de les obres públiques, una pràctica que va convertir en norma a Catalunya. Des de monSOStenible recordem avui Albert Vilalta amb la reproducció d’un escrit -publicat a principis d’any- que va fer per aquest portal quan li vem demanar que ens parlés dels 20 anys de la creació del primer departament de medi ambient del govern de Catalunya, que ell va presidir. Albert Vilalta, gràcies i descansi en pau.
Una mica de biografia
Albert Vilalta i González, enginyer de Camins, Canals i Ports, (Reus, el Baix Camp, 1933-Barcelona, novembre de 2013), va ser el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, entre 1991 i 1996.
Vilalta va començar la seva trajectòria pública com a redactor del Pla de Sanejament de Barcelona el 1969. Amb el restabliment de la Generalitat el 1977, fou director general de Transports del govern provisional encapçalat pel president Josep Tarradellas al seu retorn de l’exili. En aquells primers anys també va ser membre de la part catalana de la Comissió Mixta de Traspassos i Valoracions, on va actuar en defensa de l’interès de Catalunya.
Entre 1983 i 1991 fou president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, etapa en la que les línies que havien estat a punt de clausurar-se es modernitzen fins a ser un dels serveis de Rodalies millors valorats d’Europa. També fou el primer conseller de Medi ambient (departament creat el 22 de març de 1991) en el govern de Jordi Pujol i Soley. Durant la seva etapa de conseller s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.
El 1996, és nomenat secretari d’estat d’infraestructures i transport i Gestor d’infraestructures Ferroviàries, ens que va constituir l’AVE (govern d’Aznar 1996-2000). Vilalta va defensar l’arribada de l’alta velocitat al centre de les ciutats però el seu predecessor va impedir l’arribada de l’AVE al centre de Tarragona i de Reus.
Vilalta també ha participat en la reintroducció del tramvia com a mitjà de transport modern a l’àrea de Barcelona. Com a reconegut tècnic urbanístic va ocupar els llocs de vicepresident de l’Asociación Española de Técnicos urbanistas, i va ser president de Tramvia Metropolità S.A. i president del Parc Tecnològic WTC Cornellà.
Vilalta, va morir el dia 15 de novembre del 2013 a Barcelona, degut a un infart.
