Tot i que a vegades pugui semblar el contrari, el mostreig practicat pels 263 grups del Projecte Rius que han operat durant l’any 2009 a Catalunya, conclou que la qualitat de l’aigua del rius catalans és “en general favorable”. Segons el responsable dels grups, David Campos, aquesta millora gradual que s’observa al llarg dels 12 anys de Projecte té relació amb la instal·lació de depuradores biològiques: “l’any 1997, les depuradores biològiques començaven a substituir les depuradores psicoquímiques. Aquesta substitució gradual ha suposat una millora química de la qualitat de l’aigua, i aquesta ha comportat una millora biológica”. Aquesta millora biològica ha afavorit, de retruc, la reaparició dels macroinvertebrats que tenen en el riu el seu principal hàbitat.
Segons els responsables de l’informe, un altre factor que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar i explicar la qualitat fisicoquímica de l’aigua és l’índex de pluviometria de l’any. Segons Campos “probablement els compostos nitrogenats estan més diluïts a causa de la pluja”. En aquest sentit, i tant pel que fa als nitrits com als nitrats, les dades aportades pel mostreig posen de manifest índex inferiors als que recomanen les directrius comunitàries de
qualitat per l’aigua de boca i que es situa, en el cas dels nitrats per sota dels 50 mg/litre, i en el cas dels nitrits, per sota d’1 mg/litre.
Pel que fa a la temperatura, amb mitjanes d’entre 16 i 18 graus; al pH, situat entre 6 i 9; i a la duresa, amb valors alts de carbonat càlcic debut en gran part a la naturalesa calcària del territori, els registres obtinguts es consideren normals.
Nitrats i nitrits
Pel que fa als nitrats, les conques del Besòs, el Gaià, el Llobregat, el Ter i el Tordera registren una mitjana de 0; l’Ebre i el Fluvià tenen una mitjana de 5; i el Muga, el Foix i el Francolí de 10. Pel que fa als nitrits, la majoria de conques presenten registres per sota d’1 mg/l, éssent les de la Muga i el Gaià les que presenten registres més alts, i les del Besòs, el Llobregat, l’Ebre, el Ter, el Fluvià, els registres més baixos. L’informe destaca les oscil·lacions de dades pel que fa a nitrats a la conca de l’Ebre i la total absència, tant de nitrits com de nitrats, del Ter, que és la primera vegada que es produeix en els 12 anys del Projecte Rius.
La necessitat de recuperar el bosc de ribera
A la vista de l’informe, que qualifica de moderada o dolenta la situació de 132 dels 236 punts analitzats, els boscos de ribera requereixen intervencions urgents per a recuperar la seva qualitat, una necessitat que estaria en la línia del que requereix pel 2015 la directiva europea de la qualitat dels rius i que redundaria també en una millor capacitat de filtratge i depuració i, per tant, de la qualitat de les aigües. En aquest sentit, Campos ha anunciat que la neteja i millora del bosc de ribera “és un dels objectius pels propers anys”. Per aconseguir aquesta “restauració” es proposen accions de biotecnología que retornin el riu a la seva “naturalitat” i la millora de la connectivitat del bosc de ribera amb els ecosistemes del voltant.
Jornada de neteja de rius pel 20 de març
La presentació de l’Informe Anual del 2009 sobre l’estat dels rius i rieres de Catalunya (Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 15-1-2010) ha servit també per anunciar la data del dissabte 20 de març com la propera jornada massiva de neteja de rius i convocar la ciutadania a participar-hi des dels diferents punts del territori.
