Fins a un cententar de participants que s’han dividit en tres grups (terra, busseig i paddle-surf) han anat recollint tots els residus que trobaven tant a sota del mar, a la superfície de l’aigua com a la vora del mar.
La muntanya acumulada d’escombraries formada estava integrada principalment d’envasos de plàstic d’un sol ús (embolcalls, bosses, gots, ampolles…) i elements com les tovalloletes i les burilles de cigarretes
S’han contabilitzat 83 Kg. de llaunes i plàstic, 21000 burilles de cigarret, i un volum de 270 litres de tovalloletes d’un sol ús. E·n aquest sentit val a dir que els bussejadors no han pogut recollir ni una desena part de les tovalloletes perquè hi havia la mar moguda i no tenien prou visibilitat.
Les associacions afirmen que el mar s’està convertint en un abocador d’escombraries i que això té clares repercussions ambientals i econòmiques, com ara:
1. L’ús de productes com les tovalloletes o les ampolles de plàstic -que tenen una vida curta- suposen un cost econòmic municipal molt elevat que paguem entre tota la ciutadania
Les tovalloletes d’un sol ús són un element simbòlic de la fabricació i consum de productes no reutilitzables ni reciclables, que suposen més de 100 tovalloletes humides per habitant a l’any, així com la generació d’unes 6.000 tones de residus (Rezero, 2015). A més a més, suposen un cost econòmic de 150.000 euros anuals en sistemes de sanejament de ciutats d’una població de 200.000 habitants aproximadament (ACA, 2015).
La gestió d’envasos que no es tiren al contenidor corresponent i que l’Ajuntament ha de recollir, suposa un cost a cada municipi de 215 milions d’euros anuals (Rezero, 2014).
2. Les prediccions apunten que al 2050 hi haurà més plàstic que peixos als oceans, ja que el 85% dels residus que arriben al mar són plàstics, i d’aquests gairebé el 50% són envasos de begudes i bosses. 3. Burilles de cigarretes: només un sol filtre de cigarreta pot contaminar 10 litres d’aigua salada i fins a 50 litres d’aigua dolça. A més a més, les burilles tenen substàncies tòxiques que, quan entren en contacte amb l’aigua salada, triguen entre 5 i 20 anys a desaparèixer de forma natural.
La major part de les escombraries provenen de fonts terrestres, amb la qual cosa les organitzacions reclamen solucions als governs competents per a prohibir la producció d’elements que no són reutilitzables, compostables ni reciclables; i implantar sistemes que incentivin la recuperació dels residus per tal que siguin reciclats.
Quatre de les mesures que proposen i impulsen
Normatives per tal que els fabricants redissenyin els productes per fer-los duradors, reutilitzables, reparables, reciclables i lliures de tòxics; i multar als productors que no ho portin a terme. És el cas de les tovalloletes d’un sol ús que acostumen a ser de fibra de fusta, polièster, viscosa, raió o cotó, i no són reciclables.
Prohibició o impost sobre la bossa de plàstic i envasos d’un sol ús. A França estan aplicant mitjançant decret, una llei que prohibeix les bosses de plàstic (2016 i 2017), els bastonets de cotó amb el pal de plàstic (2020), els exfoliants cosmètics que contenen microesferes de plàstic (2018), els gots i plats de plàstic.
Implantar el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos de begudes que obriria de nou la possibilitat de tenir un mercat de begudes amb ampolles reutilitzables i recuperaria el 75-80% de les ampolles de plàstic i llaunes que es produeixen i que ara acaben en una incineradora, abocador o en el medi ambient.
Més incentius per ampliar l’oferta de productes lliures d’embolcalls innecessaris. Cada vegada hi ha més persones que opten per un estil de vida sense plàstics o residu zero i reclamen una oferta més àmplia segons aquest estil de vida més sostenible.
