La declaració arriba just quan “els governs de tot el món estan preparant paquets d’estímuls per valor de bilions de dòlars per ajudar a les economies a recuperar-se dels impactes de la pandèmia de coronavirus, i mentre es preparen per presentar plans climàtics nacionals millorats en virtut de l’Acord de París”, segons es diu en un comunicat de premsa de l’ONU. Pel Secretari General d’aquest organisme, Antonio Guterres, els esforços per recuperar-nos de la COVID-19 passen per “salvar vides i mitjans de subsistència, i construir un futur pròsper, inclusiu i sostenible” i afegeix que “podem vèncer al virus, abordar el canvi climàtic i crear nous llocs de feina a través d’accions que ens moguin de l’economia grisa a la verda”.
Segons un estudi de la Universitat d’Òxford, “les polítiques que incorporen objectius climàtics reduiran la vulnerabilitat a futurs esclats i desastres, crearan bons llocs de feina, reduiran les emissions i garantiran un aire net”. Per aconseguir aquests objectius, “els governs tenen un paper fonamental” però aquests “no poden impulsar una transformació socioeconòmica sols”, afirma Lila Karbassi, Cap de Programes del Pacte Mundial de les Nacions Unides i membre de la Junta de la iniciativa Objectius Basats en la Ciència. “Per afrontar les crisis interconectades a les que ens enfrontem, hem de treballar junts com una comunitat internacional per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Acord de París”, afegeix.
Ferrocarrils de la Generalitat entre els signats de la declaració
Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) és una de les 155 empreses signants d’aquesta declaració. De l’Estat espanyol també donen suport al text, Acciona, Celinex, Equipos Móviles de Campaña ARPA SAU, Glovo, Grupo Red Eléctrica, Iberdrola, Inditex, Soluciones inteligentes REVENGA, Telefónica SA.
Les 155 empreses compromeses amb aquest declaració tenen seus en 33 països, pertanyen a 34 sectors diferents i donen feina a més de 5 milions de persones. El llistat complet de les corporacions signants es pot consultar a: https://unglobalcompact.org/take-action/recover-better-statement/uniting-business-and-governments-to-recover-better
Les accions que està duent a terme FGC
FGC s’ha proposat acabar amb l’ús del carboni el 2030, vint anys abans del previst. Per assolir-ho, l’any passat va reduir en un 72% els gasos amb efecte hivernacle gràcies, sobretot, a la compra d’energia elèctrica d’origen renovable i certificada. Enguany el 100% de l’electricitat subministrada a FGC és energia verda i d’aquesta el 25% procedeix de plantes solars amb l’objectiu que l’any vinent tota l’energia consumida per l’empresa provingui de plantes solars.
A més “tots els projectes que es desenvolupen a FGC se centren en la mitigació del consum de combustible a fòssil, la transició al consum intensiu d’energies renovables i la gestió de recursos basada en criteris d’economia circular”, segons es diu en un comunicat de premsa de la companyia ferroviària. FGC preveu substituir la maquinària de treball per altres de zero emissions; canviar les actuals calderes de gas per altres fonts renovables; renovar la flota de vehicles per altres elèctrics; i reduir l’ús del gasoil en les locomotores de mercaderies introduint en el servei locomotores mixtes.
La companyia també té en marxa diferents projectes a mitjà termini per tal de facilitar l’ús del transport públic en detriment del vehicle privat. Així s’incrementaran les freqüències, amb nous trens, a la línia Barcelona-Vallès (2021); es reconfigurarà el servei Llobregat-Anoia (2025), es farà el perllongament entre Plaça Espanya i Gràcia (2025-2026) i es gestionarà la R-aeroport, una línia de tren llançadora, en fase de construcció, i que ha d’unir Sant Andreu Comtal amb la terminal 1 de l’aeroport, amb diverses parades al centre de Barcelona.
Per saber-ne més:
Text de la declaració del Pacte Mundial de les Nacions Unides
https://ungc-communications-assets.s3.amazonaws.com/docs/publications/recover-better_SPANISH.pdf
Iniciativa d’Objectius basats en la Ciència
https://sciencebasedtargets.org/
Estudi de la Univesitat d’Òxford
https://www.smithschool.ox.ac.uk/publications/wpapers/workingpaper20-02.pdf