Maria del Mar Bonet i Joan Manel Serrat investits doctors honoris per la Universitat de Barcelona. La distinció coincideix amb els 50 anys de la publicació de la cançó Pare de Serrat

Els cantautors Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet seran investits doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona el 6 de març de 2023, en un acte que tindrà lloc a les 12:00 al Paranimf de l'Edifici Històric. El doctorat honoris causa és la màxima distinció que la UB concedeix a una persona, en reconeixement dels seus mèrits i la seva trajectòria en l?àmbit acadèmic, científic o cultural; dels seus valors, i de la seva especial vinculació amb la Universitat. Aquesta distinció coincideix justament amb els 50 anys de la publicació de la canço "Pare" de Joan Manel Serrat, un tema que ja el 1973 denunciava la destrucció de la natura per part dels éssers humans.

[foto]

En el cas de Serrat i de Bonet, la Universitat els atorga aquest reconeixement per «haver contribuït de manera decisiva, a través del grup musical Els Setze Jutges, a la renovació de la música popular catalana en el marc de la lluita per la recuperació de la llengua i la cultura i contra l’extermini cultural del franquisme». Altres raons de pes per fer-los mereixedors d’aquesta distinció han estat la recuperació de la música tradicional i popular i «dels grans poetes d’ahir i d’avui», «l’excel·lència en l’art de la composició i la interpretació musical i poètica» i el seu «compromís amb les causes de la llibertat, la solidaritat, la democràcia i els drets humans» No és la primera vegada que la Universitat de Barcelona concedeix el doctorat honoris causa a una personalitat del món de la música: l’any 2003 el va rebre el director d’orquestra italià Ricardo Mutti, el 2006, el també director Jordi Savall i l’any 2010, la soprano Montserrat Caballé.

Maria del Mar Bonet, vida i obra

Maria del Mar Bonet és filla del periodista, novel·lista, pintor i autor teatral palmesà Joan Bonet Gelabert. Entre els onze i els tretze anys va formar part de la coral Stella Maris, fundada i dirigida pel mestre Llorenç Galmés, músic menorquí i investigador del folklore musical de Menorca, que deixà una gran empremta en aquests primers anys de formació musical.

L’any 1966 es va desplaçar a Barcelona per continuar els estudis de ceràmica a l’Escola Massana i el 19 de desembre va fer el seu primer concert professional, al bar l’Ovella Negra de Barcelona, com a membre número 14 d’Els Setze Jutges. El 1968 la censura del règim franquista li va prohibir cantar una de les seves cançons més conegudes, Què volen aquesta gent?. A principis dels anys setanta inicià les seves primeres actuacions a l’estranger (França, Dinamarca i Anglaterra).

L’any 1971, el disc en què publicà les cançons L’àguila negra i No voldria res més ara va ser disc d’or a l’Estat espanyol, i el 1975 participà en la primera edició del festival Canet Rock.

El 2011 el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Cultura, li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. També ha estat reconeguda amb la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, entre altres guardons.

Joan Manuel Serrat, apunts biogràfics

Joan Manuel Serrat va néixer el 27 de desembre de 1943 al barri del Poble-sec, a la falda de la muntanya de Montjuïc. De pare català i mare aragonesa, va debutar a Ràdio Barcelona l’any 1964, on va conèixer el presentador Salvador Escamilla, clau per a la seva carrera musical, com ha reconegut en diverses ocasions.

S’integrà al moviment de la Nova Cançó com a integrant d’Els Setze Jutges, un col·lectiu que, des del terreny de la música popular, defensava la recuperació de la llengua i la cultura catalana. Ja les primeres cançons es convertiren en èxits, i el 1967 el fenomen Serrat, cantant en català, saltà a la resta d’Espanya. Temes com ara Cançó de matinada i Paraules d’amor el convertiren en el número 1 en vendes de tot el país.

En una carrera que s’ha prolongat més de mig segle, Serrat ha recuperat i musicat l’obra de poetes com Miguel Hernández, Antonio Machado o Joan Salvat Papasseit, entre d’altres. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut una llarga llista de condecoracions, moltes a Sudamèrica. Una de les últimes (febrer de 2022) va ser la Gran Creu de l’Ordre Civil Alfons X el Savi.

Val a dir que Serrat ja és honoris causa per les universitats de Lleida, Pompeu Fabra i Complutense de Madrid, entre d’altres.

 

Comparteix-me:

Centres educatius de Santa Perpetua de Mogoda, Valls, Llagostera i Vilafranca del Penedès obtenen el Premi Escoles Verdes 2024

L’Escola Barcanova de Santa Perpètua de Mogoda, l’Institut Jaume Huguet de Valls, l’Escola Lacustària de Llagostera i l’Escola Vedruna de Vilafranca del Penedès ha estat els centres guanyadors del Premi...

Madrid acull aquesta primera setmana de desembre un nou Congrés Nacional de Medi Ambient

Amb el lema “Compartir per avançar”, CONAMA 2024 reunirà més de 6.000 assistents i 800 ponents en 114 activitats que abordaran temes crucials com la transició energètica, l'economia circular, l'adaptació...

En el marc del Dia Internacional del Transport Sostenible, l’Avinguda de la Pineda impulsa un Pacte per la Mobilitat Sostenible a Castelldefels

La plataforma "Avinguda de la Pineda no es toca" de Castelldefels escenifica el Pacte per la Mobilitat Sostenible impulsat al municipi amb el compromís unànime de les forces de l’oposició,...