Fem esport a la natura, però mantinguem sa el medi
Fer esport és una pràctica recomanable, un hàbit saludable. Ara bé, la salut a preservar i millorar és la de tots: humans, fauna i flora. Si l’esport es pràctica sense respectar l’entorn natural es trenca l’equilibri. Si el planeta no està sa, de poca cosa serveix la pràctica esportiva. A la natura hi ha ecosistemes que són molt fràgils i que es posen en risc a conseqüència de la massificació. La Generalitat recomana a les persones que practiquen l’esquí de muntanya o raquetes que siguin especialment conscients de la vulnerabilitat de la fauna alpina a l’hivern. Us recomanem que visiteu el web espaisnaturals.cat abans d’iniciar qualsevol activitat. Aquest web aporta informació i consells que permeten fer la pràctica esportiva i mantenir l’#EquilibriNatural.
Es recomana sempre seguir els recorreguts marcats i senyalitzats per a la pràctica esportiva de muntanya. El barranquisme i l’escalada són dues activitats de risc tant per a la natura com per a les persones que en són practicants. És bàsic consultar les previsions meteorològiques i no fer imprudències ni prendre decisions que impliquen perill. Els barrancs poden ser autèntiques trampes mortals, sobretot per les crescudes impredictibles de rius i torrents.
Deixeu a la natura el que és de la natura
Una altra pràctica molt habitual quan es va al bosc és la recollida d’elements que són propis del medi natural a efectes de decoració. Ara que tenim Nadal a tocar, encara hi ha qui opta per arrencar molsa o tallar grèvol per posar-lo al pessebre i decorar la llar. Aquestes dues pràctiques estan sotmeses a certes prohibicions. Des de 1984 el boix grèvol és una espècie protegida a Catalunya atès el seu gran valor ecològic. Dos anys més tard la Generalitat de Catalunya regulava la venda per Nadal del verd ornamental i protegia definitivament el grèvol (podeu consultar el text normatiu en aquest enllaç). L’administració catalana va haver d’intervenir perquè es va produir un abús en la recollida d’aquest arbust de fruits vermells i fulles perennes i punxegudes per ser venut en els mercats nadalencs.
El fruit del boix grèvol és la base d’alimentació de moltes espècies de fauna salvatge. Sovint n’és l’única font. En zones com el Montseny a l’hivern serveix d’aliment i refugi de les baixes temperatures a diversos animals, sobretot ocells. Així mateix tampoc hem de recollir espècies alternatives que es caracteritzin pels fruits vermells, com ara les cireres d’arboç, el galzeran, la rosa silvestre o l’arç blanc. La cirera d’arboç és un fruit dolç i comestible. Tradicionalment s’havia fet servir per elaborar una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà. La rosa silvestre té certs usos medicinals segons la tradició. El fruit de la rosa silvestre s’ha vinculat a la prevenció i/o disminució de refredats perquè conté vitamina C. Té també un efecte antidiarreic i diürètic. La recol·lecció d’aquests fruits alternatius al grèvol no està prohibida, però si es continua espoliant al bosc l’administració haurà d’intervenir per protegir el que per la fauna del bosc és una font d’aliment molt important, sobretot a l’hivern.
Hi ha un element molt important per mantenir l’#EquilibriNatural al bosc, que pateix molt durant l’època nadalenca: la molsa. La molsa dona refugi a molts invertebrats, evita l’erosió i conserva la humitat del terreny. És una peça molt important per a la protecció del sòl i serveixen de substrat per a la germinació de llavors d’altres plantes. La Generalitat recomana que es cerqui alternatives per a la incorporació de la molsa al pessebre com gespa artificial o natural, sorra o pedres.
Està expressament prohibit collir molsa en espais naturals protegits i es recomana, en general, no collir-la enlloc, per bé que està permès collir-la per a usos domèstics fins a quatre metres quadrats. Qui ho faci en espais protegits o amb l’ànim de vendre-la s’exposa a rebre una sanció.
Gaudir de la natura i protegir-la
Ens pot agradar passejar pel bosc, però entre gaudir i protegir la natura hi ha línia molt fina que en alguns moments es pot traspassar sense ser-ne conscient.
Per exemple, a moltes persones els agrada fer sortides a muntanya amb els seus animals domèstics. En aquest context on els gossos difícilment es creuaran amb un altre animal de la seva espècie o amb una persona, els propietaris opten per portar-los deslligats, perquè consideren que no es pot produir cap circumstància de perill. El cert, però, és que els propietaris de gossos també els haurien de portar lligats a les sortides a l’aire lliure. Per què? Doncs perquè un gos, com qualsevol altre animal, té una part instintiva sovint irrefrenable, sobretot si percep un estímul com un atac vers el qual s’ha de defensar. Un conill que surt de sobte de dins el bosc; una perdiu espantada que aixeca el vol o un parell d’ovelles que trisquen despistades poden fer que un gos reaccioni per instint atacant l’animal que viu al seu habitat, que persones i gossos envaeixen. Més enllà d’aquesta situació, els excrements dels gossos poden ser font de malalties que afecten la fauna autòctona i el bestiar. Tanmateix, les substàncies que impregnen els collars antiparasitaris i altres substàncies presents als excrements poden contaminar significativament el medi. Desestabilitzar l’#EquilibriNatural és més fàcil del que sembla, fins i tot amb persones respectuoses amb el medi.
Més informació
