JORDI GISPERT

L’actual canvi global està canviant, i ho fa a un ritme continuat i accelerat, tots els sistemes naturals, i incideix directament en aquest cas particular en les espècies i en la pesca. Tot això està constatat des de la ciència, que s’esforça de manera exponencial per indagar molt més a fons en aquest tema d’emergència. Però pocs cops es consideren altres parts, com la social i productiva, que hi té una rellevància equiparable, coneix molt millor alguns casos, i pateix directament els efectes perjudicials.

Amb l’objectiu de trencar amb aquest esquema, implicar a totes les parts interessades, i avançar cap a una pesca sostenible i saludable, l’auditori de l’Autoritat Portuària de la Ciutat de Mallorca va acollir el passat dilluns 3 de novembre el primer Diàleg SABE. És la nova iniciativa del grup que duu el mateix nom, la comunitat SABE (Sostenibilitat Alimentària Basada en Evidències), una xarxa que comprèn als diferents investigadors de tot l’estat que estan becats per la Fundació Daniel i Nina Carasso. L’entitat va reconvertir els seus premis (Premios Daniel Carasso) fa quatre anys en un programa de beques postdoctorals (Daniel Carasso Fellowship) que es concedeixen a “postdocs” a partir del seu segon any. Tot aquest finançament dóna suport a iniciatives amb enfocament sistèmic, que tenen per objectiu contribuir a transformar l’actual sistema alimentari, per passar a un model més just i saludable.

Els Diàlegs

Amb el fi d’aprofundir en aquesta essència i marc de col·laboració, el primer diàleg va reunir diferents actors relacionats amb l’ecosistema de pesca de Mallorca. Els principals conductors de la jornada, que van establir un debat i van mirar de detectar punts en comú, van ser Joan Suau, patró major de la confraria de Pollença, Marta Albo, investigadora de l’IEO (Centre Oceanogràfic de les Illes Balears – Insituto Español de Oceanografía) i membre de la comunitat SABE, i també Marcos Carbonell, propietari de la peixateria “El Puerto de Marcos” del nucli de Son Ferriol.

Més enllà, i entre el públic, es va obrir un tercer torn per refrendar tots els arguments exposats on van poder participar Salud Deudero, directora del Centre Oceanogràfic de Balears, Antoni Grau, director general de pesca del Govern, Marcial Caracena, responsable comercial de l’Organització de Productors de Mallorca, Domingo Bonnin, president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors  i Elisa Martínez, coordinadora de l’Aliança Calant Xarxes.

Com a principals conclusions d’aquesta jornada pionera es va trobar que la gran línia compartida entre els actors que es relacionen amb el mar és l’enorme preocupació pel descens del consum local i el poc relleu generacional que es dibuixa ara per a la pesca i també per als peixaters. Són dos reptes importants que es podrien solucionar amb publicitat i molta més implicació d’aquelles parts involucrades, i igualment habilitant formats més fàcils, accessibles i complets de formació i posterior incorporació al món laboral per a ambdos gremis. En aquest mateix sentit, s’estimaria convenient que tant les llotges com els diversos mercats obrissin també a la tarda, per fugir del marc antic de dirigir-se a les “mestresses de casa”, i ser accesibles per a tothom. 

D’altra part va constatar-se que les lleis, que són reglaments europeus, queden molt lluny d’aquells contextos més locals on s’implementen finalment i que caldrien normatives més concretes i constantment revisades, que apliquen en aquest cas per la Zona G05 que són els caladors Balears. 

I per últim va exposar-se la importància d’eixamplar aquests diàlegs, i aplicacions derivades, a la major part d’actors. Incoure-hi als productors i als comerciants ha estat un pas molt rellevant però caldria ara comptar amb els consumidors i obrir plans participatius, per part de l’administració, que no esdevinguin formalismes com fins ara, i considerin realment la intervenció i l’opinió dels ciutadans i de les parts que es relacionen amb el mar.

La tasca de Marta Albo

Marta Albo és qui lidera aquests diàlegs, i el context de la recerca derivada, a les illes Balears, en condició d’investigadora postdoc becada per la Fundació Carasso, amb el suport del que és el Centre Oceanogràfic de Balears. Va obtenir el seu doctorat a la UPC (a Barcelona) amb una dissertació sobre el paper i rol ecològic dels petits peixos pelàgics al nord-oest Mediterrani. Va fer feina tot seguit, conduint projectes europeus a l’ICM (Institut de Ciències del Mar), i va estudiar les pesqueries portugueses i la seva adaptació al canvi global, des del Centro de Ciências do Mar de la Universitat d’Algarve.

Des del 2022 va incorporar-se a l’IEO de les illes, i ha aplicat les coneixences de la seva trajectòria amb l’objectiu d’establir plans molt més complets de comprensió i coneixement de pesqueries, amb la inclusió de diferents parts implicades i la incorporació també de les ciències socials per avançar cap a uns sistemes productius més resilients i sostenibles. L’exponent de tot plegat i precedent dels Diàlegs SABE, és l’Informe que deriva del projecte VADAPES II, que consistia en una sèrie de tallers i d’entrevistes, amb pescadors artesanals tant de Mallorca (al Mediterrani) com d’Astúries (a l’Atlàntic). El programa, finançat per la Fundación Biodiversidad dins del Pla 2021-2030 d’adaptació al canvi climàtic, va acabar recopilant un gran nombre d’indicadors socioeconòmics, va esgrimir que les espècies del Cantàbric són per ara menys vulnerables als embats de tot el canvi accelerat de condicions que no les del Mediterrani, i va poder identificar quines mesures podrien funcionar millor per adatpar-se a un futur molt fluctuant.

Tot plegat tenint en compte un sistema metodològic precedent que s’aplica en aquests casos d’estudi i adaptació de pesqueries, el Climate – Resilience Fisheries Planning Tool, ideat per un partenariat d’escala internacional: el Science for Nature and People Partnership. Aquesta eina assessora a les parts interessades en un procés de gestió seguint 6 passos molt concrets per acabar proporcionant els elements clau necessaris que permeten elaborar un pla complet de resiliència en pesqueries.

Per a la Marta “ara el repte és assolir a una escala de Balears un sistema alimentari i pesquer més sostenible”. Per fer això es fixa com a objectiu “estudiar la capacitat de sobirarnia amb què compta l’arxipèlag, el perfil dels diversos consumidors i estendre el marc d’aquest estudi al màxim nombre de persones i entitats participants, que és el fi últim també d’aquests Diàlegs SABE”. 

Solucions per a un futur més resilient

A les Illes, i a diferència del que passa al Principat, les pesqueries artesanals (les que utilitzen mètodes tradicionals i poc agressius amb el medi) constitueixen més d’un 80% de totes les embarcacions (són 223 per les 32 dedicades a l’art d’arrossegament). Una flota en què treballen quasi 500 pescadors i que comprèn un 20% de superfície que s’inclou dins de figures que estableixen una certa protecció. Tanmateix, la Xarxa Natura 2000, com succeeix també en el marc peninsular, va força coixa pel que fa a plans de gestió. El que funciona a Mallorca, i molt millor que a Catalunya, són les àrees designades com a Reserves d’Interès Pesquer, on només poden accedir-hi, amb els permisos pertinents, els pescadors artesanals.

De tota la feina feta es conclou que falten a nivell científic moltes dades d’espècies tradicionals (les que capturen pescadors artesanals, i que no són tan comercials). Per realitzar un seguiment d’aquest estil és necessari augmentar el finançament i la constància, perquè els canvis que vivim comporten variacions contínues als diferents ecosistemes. I comptar amb dades valuoses que coneix i identifica el sector, com per exemple les relatives a caputures de llampuga (Coryphaena hippurus), que abans s’apropava més i ara es detecta molt més lluny del litoral.

I com a reptes urgents per arribar fins aquest marc d’una pesca respectuosa i saludable, es proposa sobretot d’implicar els consumidors, i eixamplar les iniciatives ja existents de gestió participativa de reserves naturals o pesqueries, com ho són, a una escala més local, la Xarxa Dragonera Blava, o la MEDSI Alliance a nivell internacional. 

El proper Diàleg SABE, serà ja a la primavera a Andalusia, i el propòsit és de fer-ne com a mínim un cada any.