l’informe evidencia que l’ús dels vehicles de mobilitat personal (VMP) s’ha multiplicat per 4 a la metròpolis de Barcelona els darrers 3 anys, i ha passat dels 10.000 desplaçaments diaris l’any 2017 als 40.000 desplaçaments l’any 2019. Tot i aquest important creixement, l’ús d’aquest tipus de vehicles representa només el 0’4 % dels desplaçaments diaris a l’àrea metropolitana, mentre que, per exemple, la bicicleta suposa un 1’9 % dels moviments (uns 0,2 milions).
D’altra banda, segons dades de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (2019), anterior a aquest nou estudi, prop de 118.000 persones són usuàries ocasionals o habituals del patinet, el segway o altres ginys, mentre que més de 40.000 tenen un o més patinets a la llar (EMEF 2018). Pel que fa al tipus de desplaçaments, el 54 % són per motius de feina o estudis i el 46 % per motius personals, i tenen una durada mitjana de 15 minuts. Es produeixen majoritàriament en el continu urbà de Barcelona.
“A partir d’aquests resultats de l’estudi, des de l’AMB seguirem impulsant l’homogeneïtzació de les ordenances municipals de la metròpolis de Barcelona, per assolir una mateixa normativa de circulació dels VMP. Els VMP ja esdevenen una peça més de la mobilitat urbana diària i, des de l’AMB, com a dissenyadors i gestors de la mobilitat metropolitana, els hem de tenir en compte per seguir avançant en la nova mobilitat, molt més sostenible. També, hem de trobar la manera d’assolir una bona convivència entre tots els modes de transport, també amb la bici i els VMP, que comparteixen els carrils bici i la Bicivia”, explica el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda.
L’AMB, com a responsable del disseny i la gestió de la mobilitat a la metròpolis de Barcelona, està liderant una estratègia de 360 graus, en què té en compte tots els modes de transport i la intermodalitat entre aquests, per assolir una mobilitat molt més sostenible que aconsegueixi reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire i la salut dels ciutadans. Amb aquesta voluntat, l’organisme metropolità també ha posat el focus en els VMP, l’ús dels quals ha incrementat notablement en els darrers anys. L’AMB va fer les primeres recomanacions metropolitanes per regular els VMP en els municipis metropolitans l’any 2018 i actualment 11 municipis metropolitans ja inclouen els VMP a les seves ordenances. Ara, aquest nou estudi serà una eina útil per analitzar i decidir com s’ha d’encabir aquest recent mode de transport i quina regulació ha de tenir a la metròpolis de Barcelona.
Perfil de l’usuari del patinet elèctric
Aproximadament la meitat de les persones que el fan servir tenen entre 30 i 44 anys i són majoritàriament homes (60-70 %). Les persones que els utilitzen van menys a peu i en cotxe que la mitjana de la població, però més en bici, moto i transport públic.
En aquest sentit, en el cas de Barcelona, l’enquesta de l’AMB (2019) a usuaris de patinet elèctric a peu de carrer, suggereix que el 16 % dels usuaris de patinet elèctric el fan servir per reemplaçar el vehicle privat (cotxe o moto). D’altra banda, el 48 % el fa servir per substituir el transport públic tanmateix, part dels nous desplaçaments en vehicles de mobilitat personal solen combinar-se amb el transport públic.
Sinistralitat amb vehicles de mobilitat personal implicats
Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, a la ciutat es van produir 490 accidents amb vehicles de mobilitat personal implicats el 2019, amb 3 ferits greus. L’accidentalitat és pràcticament tres vegades més elevada que la dels desplaçaments amb bicicleta.
Principals avantatges i inconvenients dels vehicles de mobilitat personal (VMP)
Depenent de com es facin servir, els vehicles de mobilitat personal poden suposar tant un incentiu com una amenaça al desenvolupament d’un model de mobilitat sostenible. D’entre els avantatges, la cap d’àrea de mobilitat de l’IERMB, Maite Pérez destaca “la potencialitat de transvasament del vehicle privat motoritzat al patinet elèctric i també l’ús combinat d’aquest tipus de vehicle amb el transport públic”. Per una banda, doncs, permetria ajudar a descongestionar el transport públic en hores punta i també a impulsar la redistribució de l’espai viari. Pel que fa als inconvenients, Maite Pérez assenyala “els conflictes de convivència amb vianants i ciclistes o l’ocupació de l’espai públic o el fet que molts usuaris de patinets elèctrics abans es desplaçaven caminant”. L’accidentalitat és també un inconvenient destacable.
Normativa i regulació
Tot i els passos importants que s’han fet en els darrers anys, la normativa actual sobre vehicles de mobilitat personal continua sent excessivament confosa. No existeix un marc normatiu comú en l’àmbit europeu. Per saber quins és la situació en l’àmbit estatal i metropolità, podeu consultar el dossier de premsa. A grans trets, però, tot i que s’ha aconseguit una homogeneïtzació parcial, es detecten algunes diferències entre municipis, i la nova legislació estatal del 2020 encara no s’ha incorporat a la major part d’ordenances municipals.
Patinets elèctrics d’ús compartit
A Barcelona actualment només operen 3 empreses d’aquest tipus. El 2017 i el 2018 es va produir una irrupció sobtada d’aquest mode de transport en moltes ciutats, que va conduir a conflictes entre empreses i administracions locals d’arreu d’Espanya i Europa. Amb el temps, el mercat s’ha reestructurat notablement. Ara mateix, el futur dels operadors de patinets elèctrics compartits a la metròpolis de Barcelona encara és incert, a l’espera de la regulació per atorgar llicències.
Un dels eixos de l’estratègia de l’AMB per impulsar i fer realitat una mobilitat molt més sostenible i saludable és l’anàlisi i l’impuls de la mobilitat compartida, tal com es recull al Pla metropolità de mobilitat urbana 2019-2024 (PMMU 2019-2024) i a l’Acord per una nova mobilitat després de la covid-19.
Propostes de millora per a la mobilitat dels vehicles de mobilitat personal
L’estudi Els vehicles de mobilitat personal en la mobilitat metropolitana recull un seguit de propostes per millorar-ne el creixement, com per exemple les següents:
1- Homogeneïtzar les ordenances municipals
2- Informar i educar la ciutadania i les policies locals sobre la normativa
3- Continuar fent un seguiment de les dades de mobilitat sobre vehicles de mobilitat personal i recollir dades sobre indicadors de seguiment de manera periòdica
4- Incorporar un apartat específic sobre aquest tipus de vehicles a l’Enquesta de mobilitat en dia feiner
5- Impulsar mesures de pacificació de trànsit per millorar l’encaix dels VMP a la ciutat
6- Redistribuir l’espai viari en detriment del vehicle privat de motor
7- Seguir impulsant proves pilot sobre vehicles de mobilitat personal
8- Crear la taula metropolitana de diàleg sobre VMP
9- Plantejar llicències metropolitanes de patinets elèctrics d’ús compartit
