El primer Congrés Català de Repoblament es celebra a Lleida aquest dijous i divendres

A Catalunya, un 72% de la població viu en el 15% del territori, en grans zones urbanes i capitals, i el 28% restant es reparteix en el 85% del territori cada vegada més despoblat. El primer Congrés Català de Repoblament abordarà aquesta qüestió i pretén oferir respostes útils a la crisi del despoblament que viu una bona part de Catalunya. El Congrés, que es celebra aquest dijous i divendres 30 i 31 de març al Palau de Congressos-la Llotja de Lleida, vol acollir propostes i models d'èxit de diferents territoris i esdevenir un hub d'idees, projectes, experiències i La trobada, que neix amb voluntat de permanència, vol convertir-se en un referent en aquest àmbit.

[foto]
A
 Catalunya, un 72% de la població viu en grans àrees urbanes. 5,5 milions de catalans resideixen a les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a les capitals de província, en el que representa aproximadament un 15% del territori. D’altra banda, hi ha una gran part del país (un 85% del territori) on viu poca població (un 28%). Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, el 51% tenen menys de 1.000 habitants. I, d’aquests, n’hi ha més de 300 que tenen menys de 500 habitants. Representen un 35% del territori català, però hi viuen menys d’un 2% de la població de Catalunya.

Analitzar i abordar la situació de despoblament que viu una bona part del terriotri català i treballar per revertir-la és l’objectiu del primer Congrés Català de Repoblament

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el vicepresident primer, Jordi Latorre; el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín; el director general d’Administració Local, Bernat Valls; el responsable de la Càtedra d’Estudis Socieconòmics i Despoblament del Territori de Lleida, Jordi Garreta, i el vocal del Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Jaume Pané, van presentar  el 3 de març el primer Congrés Català de Repoblament, que se celebrarà al Palau de Congressos-la Llotja els dies 30 i 31 de març.

La celebració del congrés l’ha aprovat un equip de treball format per les diputacions catalanes, les associacions municipalistes del país que treballen sobre el terreny, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i la Secretaria d’Estat per al Repte Demogràfic, en un exercici d’espai institucional ampli de cooperació i treball conjunt poc habitual.
El congrés està destinat a càrrecs electes, alcaldesses i alcaldes, equips municipals, personal tècnic que hi estigui treballant, i també és obert a docents, investigadors i estudiantat interessant en la temàtica. L’objectiu del congrés és oferir un horitzó d’esperança davant la crua realitat, i tindrà unes línies principals de treball com són l’habitatge, noves aliances i desenvolupament rural, i bones pràctiques i consideracions sobre serveis bàsics i de proximitat.

El president de la Diputació de Lleida Joan Talarn; ha destacat que “lluitar contra el despoblament, o millor dit, afavorir l’arrelament de projectes de vida al territori, necessita de l’activació de polítiques transversals i, també, de la implicació col·laborativa d’administracions i entitats, ja que és un objectiu que ens interpel·la a tots com a societat”. S’ha felicitat perquè essent aquest un dels primers objectius que es va marcar l’actual govern de la Diputació “veurem els fruits de tant treball fet a l’ombra amb la convocatòria d’un congrés inèdit en el qual buscarem no només analitzar el perquè del despoblament, sinó quines estratègies conjuntes ens han de servir per donar el tomb a la situació i mostrar també i posar en comú quines experiències ja s’estan portant a terme”.

El vicepresident primer i diputat responsable de l’Àrea de Planificació i Cooperació Municipal i de l’organització del congrés, Jordi Latorre, ha defensat que “el despoblament –que té cara, fesomia, ànima i geografia humana, sobretot, de les comarques de Lleida i el Pirineu– és un fenomen que ve de lluny però que només podrem guanyar amb l’esforç de totes les institucions: local, comarcal, territorial, nacional, estatal i internacional”. Ha afegit que “el d’avui és un primer pas fonamental perquè totes les institucions alineïn les polítiques públiques respectives i assegurar així que la vida, el futur, l’esperança i la raó guanyin definitivament al despoblament.”

Eva Viñolas, diputada de la Diputació de Girona, ha dit, finalment, que “es tracta d’una bona iniciativa de la Diputació de Lleida amb el suport de tots els organismes amb representació al món local a Catalunya. El repoblament és un repte per a tot Catalunya I un problema per a totes i tots. Una solució és possible, treballant en xarxa, escoltant i aprenent de les bones pràctiques consolidades al territori”. Així ha afegit que la Diputació de Girona ha començat el camí amb el Pla Pilot d’Habitatge per a petits municipis. “És possible trobar un equilibri territorial, cal trobar les eines i propostes”. 

Des de la Diputació de Barcelona han explicat en detall les iniciatives destinades a facilitar serveis als municipis menys poblats i amb més dificultats destacant el servei de biblio-bus, entre d’altres. Així ho han explicat la coordinadora de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals, Montse Tordera Vigas; i la responsable jurídica de l’Oficina d’Habitatge, Isabel Ezpeleta García, ambdues representants de la Diputació de Barcelona.

Jordi Garreta ha explicat que la Càtedra ja fa quatre anys que treballa “i ens fa veure la situació que tenim ara, que realment fa que ens preocupem, d’aquí la iniciativa de la Diputació per intentar revertir en la mesura del possible –és complicat– però sempre amb la vostra ajuda, la dels pobles, perquè el que necessita un municipi potser no és el mateix que necessita un altre. D’aquí la complexitat que observem des de la Càtedra”.

Jaume Pané, en nom de l’associacionisme municipal, ha fet referència al fet que la demarcació de Lleida és la més extensa i la menys poblada de Catalunya, “per això, l’agenda municipalista de país hauria d’anar alineada per treballar per tal que tots els municipis vagin a una velocitat”.

“Lluita contra el despoblament rural a Catalunya”, una publicació de l’ACM 

Escrit per Jordi Eroles, l’Associació Catalana de Municipis va publicar l’abril del 2022 dins de la col·lecció Càtedra Enric Prat de la Riba, el llibre “Lluita contra el despoblament rural a Catalunya”. Aquesta publicació vol traçar un full de ruta per capgirar la problemàtica del despoblament rural a partir de formular un seguit de propostes adreçades a les administracions competents. Les propostes que es formulen neixen de l’anàlisi de les dades del despoblament i de les iniciatives implementades en altres països i territoris i els seus resultats, així com de l’experiència professional de l’autor com a tècnic de medi ambient i protecció civil en municipis rurals i d’escoltar i consultar diferents actors vinculats al territori. Com a persona que viu al món rural i que el coneix des de diverses perspectives, l’autor considera que si bé existeix un pensament molt arrelat segons el qual l’actual decadència i despoblament del món rural són inevitables, aquesta situació és en bona part fruit d’un marc legal i una gestió que cal millorar perquè no reflecteixen la realitat del món rural ni, per tant, aprofitar i explotar els potencials de cada territori.

 

Comparteix-me:

L’emergència climàtica vista per la joventut rural

Joves rurals han mostrat els seus videos aquest divendres en un Festival del Videominut que ha acollit la UAB i que forma part d’un projecte d'alfabetització audiovisual de la Universitat...

Les sortides a la natura també necessiten full de ruta

Tant si sou persones expertes com si no, heu de planificar les visites als espais naturals i tenir molt presents les condicions meteorològiques...

Unió de Pagesos rebrà la Creu de Sant Jordi l’any en què celebra el cinquantè aniversari

El sindicat agrari rebrà la Creu de Sant Jordi el 23 de desembre. El guardó arriba coincidint amb la celebració dels 50 anys de l’organització i la presentació del llibre...
Acte central de celebració dels 50 anys d'Unió de Pagesos, al Casal de l'Espluga de Francolí, el 3 de novembre del 2024