Aquesta és una de les dades que revela l’estudi que sobre l’impacte del turisme a l’Antàrtida han elaborat un comité de cientifics internacional entre els quals hi ha el català Martí Boada, de la Universitat Autònoma de Barcelona. A l’expedició, feta el Febrer del 2009 també hi va participar el meteoròleg Tomas Molina, com a conductor d’un reportatge que ha estat emès per TV3 el 6-6-2009, l’endemà del Dia Mundial del Medi Ambient.
[foto]
De fet, tot i que l’Antàrtida és terra de ningú, -o potser precisament per això- la neu i el gel que en aquest continent del pol sud s’hi acumulen ajuden a regular la temperatura, i per tant, el clima de tot el planeta. Per tant, té certa lògica pensar que tots els països són responsables del que pasa a l’Antàrtida.
Tornant a l’estudi motiu de l’expedició científica, tenint en compte les dades que revelen podem dir que el consum energètic dels 70.000 turistes que l’any 2008 van visitar l’Antàrtida equival al consum energètic de tot un any d’una ciutat europea de 210.000 persones (aproximadament els habitants de Terrassa)
Un altre de les qüestions preocupants són els residus dels vaixells que fan les expedicions turístiques, i les mateixes estades i passejades turístiques a la zona, que tot i que els integrants de les expedicions siguin en general persones amb certa -o força- cosnciència ambiental, la pràctica convivència amb les espècies que habiten la zona pot posar en perill les mateixes.
On van a parar aquests residus? Com es garanteix el manteniment de l’ecosistema de l’Antartida i de les espècies que allí habiten a partir de la proliferació de les expedicions turístiques?
El tractat de l’Antàrtida regula un marc teoric sobre les expedicions en aquest 6è continent que hores d’ara és terra de ningú i anel de molts paisos que desitgen apropiar-se dels possibles recursos naturals que podrien aflorar amb el desglaç que amenaza l’Antàrtida, un desglaç provocat per l’augment global de la temperatura del planeta i delqual tots en som responsable. Un desglaç que, si no s’atura farà augmentar el nivell del mar amb la conseqüent desaparició dels territoris situats a les cotes baixes respecte el nivell de mar.
De fet, l’Antàrtida, continent no adscrit a cap país, és al’hora un territori encara verge i un baròmetre pel Planeta. Per ambdós motius és responsabilitat de tots els paisos conservar-lo.
