[foto]
El passat 8 de juny, es coneixia el guanyador del 1r Premi Remenja’mmm, un concurs nacional que es convoca per primera vegada amb la intenció de visibilitzar els restaurants que treballen per reduir el malbaratament alimentari. El projecte engloba diverses activitats, i està impulsat per Rezero, el Banc de Recursos, Nutrició Sense Fronteres i el Grup GSR. L’objectiu principal del programa és conscienciar i sensibilitzar la societat sobre un consum sostenible i la distribució òmptima dels aliments, per evitar llençar menjar que encara és bo.
En la primera edició del Premi, el Jurat format per experts en el sector com els xefs Ada Parellada i Mingo Morilla, va decidir que el restaurant Arç de l’hotel Muntanya&SPA de la Cerdanya ha estat l’establiment amb més consciència i prevenció sobre el malbaratament dels aliments. Tot i així, han estat molts els restaurants que s’han sumat a la iniciativa i han contribuit a fomentar un consum sostenible als seus establiments.
Un projecte ampli que premia iniciatives innovadores
[foto]
El Restaurant Arç del complex Cerdanya Ecoresport de Prullans ha guanyat el 1r Premi per la millor Iniciativa en reducció del malbaratament alimentari. Un sistema de recompenses per als clients que s’acaben tot el que demanen del buffet: si deixen en plat escurat, els comensals són recompensats amb monedes internes que poden donar a tres ONG. La iniciativa, original i engrescadora, forma part de tot un seguit de mesures que aquest complex ha començat a implementar per reduir el malbaratament alimentari; utilitzar els aliments que no han sortit de cuina per a receptes d’aprofitament, facilitar que els clients pugin endur-se el menjar i la beguda que no han consumit, permetre que els propis treballadors s’enduguin els productes que caducaran, elaborar melmelades amb la fruita que es farà malbé, etc.
El 2n Premi s’ha lliurat al restaurant El Mercader de l’Eixample de Barcelona per utilitzar totes les parts del producte fent ús de les receptes catalanes d’aprofitament, entre d’altres accions contra el malbaratament que posen en pràctica cada dia, com deixar escollir els acompanyaments, comprar productes de temporada o oferir als comensals que s’enduguin els sobrants.
Un terç del total de la producció alimentària mundial acaba a les escombraries
Cada dia a Catalunya es llencen 720.000 kg de menjar, més de la meitat a les llars, però també als restaurants, bars, càterings i comerços. Aquests aliments desaprofitats sumen 260.000 tones anuals, el que equival a les necessitats alimentàries de 500.000 persones durant un any. Un terç del total de la producció alimentària mundial acaba a les escombraries. Per això és tan important un canvi de perspectiva per a tots els agents socials i econòmics que formen part del cicle i la indústria alimentària.
A nivell ambiental, el malbaratament alimentari perjudica el planeta i la nostra salut, ja que el menjar que es llença augmenta el volum de deixalles i els impactes ambientals associats. A nivell social, a Catalunya el 20% de les famílies estan per sota del 60% de la renda mitjana. A Barcelona, principal nucli poblacional, la pobresa continua augmentat en 55 dels 73 barris per sota de la mitjana de renda familiar segons dades del propi Ajuntament.
La prevenció del malbaratament alimentari és un eix important del nou Paquet d’Economia Circular de la Comissió Europea, així com el compromís dels Estats Membres de la UE amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que preveu la reducció a la meitat del malbaratament alimentari per càpita en comerços i consumidors l’any 2030, així com la disminució de les pèrdues d’aliments durant la cadena de producció i distribució. En aquest sentit, Catalunya s’ha posat com a objectiu del PRECAT20 (Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020) reduir un 50% el malbaratament alimentari per a l’any 2020.
La primera edició del Premi Remenja’mmm obre les portes d’un canvi de perspectiva, maneres de fer i menjar
Pels establiments i restaurants és indispensable una bona planificació dels aliments necessaris, per tal d’evitar-ne el seu malbaratament. Així com valorar proposta d’àpats elaborats amb aliments de temporada i proximitat. Diferents mides i racions, per a tot tipus de comensals, reutilitzar el menjar sobrant per a melmelades o altres menjars, servir pa només als clients que ho demanen… i sobretot, involucrar tot l’equip perquè el restaurant pugui funcionar de manera sostenible.
Pels clients, no hauria de ser incòmode emportar-se a casa el menjar que no s’han pogut acabar. Durant el concurs, els propis restaurant els convidaven a fer-ho, amb les doggy bags, bosses sostenibles per endur-se el menjar sobrant. I sobretot, el paper dels consumidors s’ha d’enfocat en la participació del debat social d’aquestes pràctiques sostenibles amb el medi ambient i les persones amb menys recursos, sensibilitzar i conscienciar.
