[foto]
A través d’un itinerari tan humà com científic, s’apropa el públic a comprendre, d’una banda, l’enginyeria necessària per assegurar l’abastiment d’aigua a les ciutats del territori català i, per altra, els efectes reals de la presència humana al planeta, oferint eines per explorar les accions pròpies a partir de la curiositat i la crítica. Combinant les dues perspectives, l’exposició ajuda a entendre una realitat no sempre visible i inspira a unir forces per afrontar un dels reptes més complexos de la història de la humanitat.
Amb una narrativa accessible i una posada en escena interactiva, la mostra busca posar en valor la tasca pionera desenvolupada per l’Agència Catalana de l’Aigua, que enguany celebra el seu 20è aniversari com a empresa pública encarregada de la planificació i gestió de l’aigua a Catalunya, així com obrir diàleg amb la ciutadana respecte als futurs reptes en relació a l’aigua i el territori.
L’exposició sala per sala
Les persones visitants recorre set espais diferenciats. El primer de tots, Tu i l’aigua, convida a pensar en la relació de cadascú amb l’aigua, demanant als visitants que defineixin en una paraula què és per a ells, participant de la construcció d’una definició col·lectiva d’aquest bé comú, que tant parla de la vida i els records d’infància, com de reptes o escassetat.
La segona sala, Les dimensions de l’aigua, contextualitza la disposició de l’aigua al món oferint dades quantitatives que ajuden a posar en perspectiva el consum que en fem. Per exemple, la població mundial només té disponible per al consum domèstic, agrícola i industrial el 0,007% d’un total del 3% d’aigua dolça disponible al món.
Al seu pas per la sala Territoris líquids, la persona visitant descobreix la infraestructura i logística al darrera del gest quotidià d’engegar l’aigua per dutxar-se, cuinar o netejar en territori català, que té una realitat hídrica complexa. Un sistema enginyat per compensar la vulnerabilitat d’un cicle natural depenent de la pluja i pioner en formes alternatives d’assegurar l’aigua (com els sistemes de dessalinització o d’aigua regenerada), ajudant la població a gaudir de salut, higiene i alimentació.
La sala Cada gota, una història, a on s’explica la composició de l’aigua, precedeix una panoràmica en clau de futur, a Catalunya i al món. L’espai L’aigua avui comença per exposar els grans reptes a nivell mundial, en un context en què en els últims 100 anys la població s’ha quadruplicat i la demanda d’aigua ha incrementat en un 600%. El públic també aprèn com gasten els catalans i què és la petjada hídrica: un càlcul que ens ajuda a entendre quanta aigua es gasta segons els hàbits de consum, alimentació i transport. Si la mitjana diària de consum directe d’aigua és de 108 litres al dia per persona, la de la petjada hídrica és de 6.700 litres.
A la sala Futurs hídrics es planteja la pregunta urgent de com podem aturar la crisi de l’aigua. D’una banda, s’ofereixen informació i recursos per començar a actuar des d’avui mateix de forma individual i, d’altra banda, una instal·lació participativa de vidre i aigua convida a opinar als visitants sobre quines haurien de ser les prioritats a nivell col·lectiu, tot visualitzant les respostes en temps real.
[foto]
L’exposició dedica una sala dedicada a destacar els moments més importants en la història de l’Agència Catalana de l’Aigua per planificar i gestionar l’aigua al territori durant els darrers 20 anys
La mostra es tanca amb 5 panels interactius que plantegen les diverses i complementàries accions que s’han de fer per millorar la gestió conjunta de l’aigua i garantir-ne el seu abast, i que la gent pot votar, pressionant-los amb el peu. Les accions que planteja són: comunicar (fer campanyes d’estalvi i sensibilització per promoure un ús sostenible de l’aigua), compartir (millorar la connexió entre conques per portar l’aigua allà on calgui en cas d’escassetat), optimitzar (millorar l’eficiència en l´´us agrícola perquè és on més aigua es consumeix), legislar (controlar i multar les empreses i industries contaminants) i innovar (construir més plantes de regeneració per disposar de més aigua).
La mostra, que es pot visitar fins el 18 d’abril, està comisariada per l’Agència Catalana de l’Aigua i per l’estudi Domestic Data Streamers
L’Agència Catalana de l’Aigua és l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de la planificació i la gestió de l’aigua d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua. Des de la seva creació l’any 2000, treballa per garantir l’ús sostenible dels recursos hídrics. Planifica, impulsa i gestiona directament o en col·laboració amb les administracions locals i altres operadors els serveis del cicle de l’aigua. Actua sobre el risc d’inundació, controla l’estat dels rius i aqüífers i impulsa programes de conservació i recuperació dels ecosistemes fluvials.
Domestic Data Streamers és un estudi nascut el 2013 a Barcelona que assumeix el repte de transformar dades sense processar en sistemes i experiències interactives. Amb un bagatge ampli en nous mitjans, psicologia i disseny d’interacció, juguen entre els límits de les arts, la ciència i la sociologia per explorar i crear nous llenguatges de dades. Ha treballat en la creació d’experiències de dades per diversos museus i institucions culturals nacionals i internacionals, incloent les Nacions Unides, Spotify o l’Acadèmia de les Ciències de Califòrnia.
L’exposició la va inaugurar aquest divendres el director de l’ACA Lluís Ridao i el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet
[foto] [foto]
Durant l’acte, el conseller Calvet, que es va mostrar orgullós de la tasca realitzada per l’ACA en aquests 20 anys que ha permès crear 526 depuradores, va remarcar que “el cànon de l’aigua ha permès teixir una sèrie de polítiques i infraestructures per millorar el cicle de l’aigua a Catalunya” i que “arran de la liquidació del deute de l’ACA podem invertir, anualment, més de 100 MEUR, per poder fer front a l’emergència climatica”.
L’emergència climàtica suposa nous escenaris amb noves regles de joc i requereix avançar en els àmbits de l’economia circular, de l’aprofitament energètic integral de les infraestructures del cicle de l’aigua i la planificació i gestió de les sequeres. Durant l’acte, s’ha defensat la necesitat de cercar aliances, amb un Pacte Nacional per l’aigua, amb una mirada que sigui solidària, equitativa, col·laborativa entre administracions, ciutadania, entitats i món econòmic.
De cara al futur, Calvet va afirmar que en els propers 10-15 anys es preveuen inversions per valor de més de 3.000 milions d’euros per fer front als reptes climàtics en l’àmbit de l’aigua i que les inversions aniran al voltant de tres grans eixos: millora de la qualitat i la garantia d’aigua a través de l’aigua nova (regeneració i dessalinització); l’economia circular i la descarbonització dels serveis del cicle de l’aigua.