Una transició al postcreixement implica canvis profunds en les estructures socials, econòmiques i institucionals
Els intents dels governs per assolir els objectius climàtics s’estan quedant curts, en gran mesura perquè les economies riques continuen apostant pel creixement econòmic. A mesura que aquestes economies incrementen la producció i el consum, la mitigació del canvi climàtic esdevé més difícil. Com a resultat, el compliment de l’Acord de París s’allunya cada vegada més, fet que posa en perill tant la natura com les societats humanes.
La recerca sobre el postcreixement ofereix una solució, atès que demostra que les economies riques podrien assolir bons nivells socials sense necessitat d’un creixement perpetu, si orientessin la producció cap al benestar i distribuïssin els recursos de manera més equitativa. Aquest enfocament permetria reduir les emissions de manera molt més ràpida. No obstant això, fins ara aquestes vies no s’han explorat adequadament en els escenaris de mitigació climàtica.
Un nou full de ruta mostra com seria possible garantir bones condicions de vida per a totes les persones i un clima segur si es reorientessin la producció i la distribució cap al benestar i la transformació ecològica, en lloc d’estar orientades cap a l’acumulació de capital i el consum concentrat en els sectors més privilegiats
Els intents dels governs per assolir els objectius climàtics s’estan quedant curts, en gran mesura perquè les economies riques continuen apostant pel creixement econòmic. A mesura que aquestes economies incrementen la producció i el consum, la mitigació del canvi climàtic esdevé més difícil. Com a resultat, el compliment de l’Acord de París s’allunya cada vegada més, fet que posa en perill tant la natura com les societats humanes.
La recerca sobre el postcreixement ofereix una solució, atès que demostra que les economies riques podrien assolir bons nivells socials sense necessitat d’un creixement perpetu, si orientessin la producció cap al benestar i distribuïssin els recursos de manera més equitativa. Aquest enfocament permetria reduir les emissions de manera molt més ràpida. No obstant això, fins ara aquestes vies no s’han explorat adequadament en els escenaris de mitigació climàtica.
Segons Aljoša Slameršak, autor principal de l’estudi i investigador de l’ICTA-UAB, el postcreixement no consisteix a produir menys dins del mateix sistema econòmic, «sinó a canviar què es produeix i com es distribueix, reduint els béns i els serveis que siguin socialment i ecològicament perjudicials i augmentant la producció orientada a satisfer les necessitats humanes i els objectius ecològics».
«El benestar humà s’hauria d’avaluar segons el grau en què se satisfan les necessitats humanes bàsiques, com l’accés a l’habitatge, l’atenció sanitària o l’alimentació, i no únicament mitjançant indicadors econòmics com els ingressos o el nivell d’activitat econòmica d’un país», afegeix Slameršak.
Des de la perspectiva de la mitigació climàtica, l’estudi subratlla que analitzar escenaris de postcreixement requereix considerar mesures específiques orientades a reduir la demanda, així com inversions en tecnologies baixes en carboni capaces de disminuir les emissions. Representar la innovació únicament a través del creixement agregat no permet avaluar adequadament l’impacte real de les polítiques de postcreixement.
L’article identifica diversos mecanismes clau de la transició al postcreixement. «El postcreixement implica redistribuir i reestructurar l’economia per proporcionar allò que sigui essencial i que garanteixi un nivell de vida digne per a totes les persones, mantenint el consum addicional no essencial dins de nivells compatibles amb els límits planetaris. Això exigeix reduir substancialment les desigualtats actuals», comenta el coautor Joel Millward-Hopkins, de la Universitat de Lausana. Els autors també sostenen que l’ús de recursos al Nord global i al Sud global hauria de convergir gradualment cap a nivells suficients per assegurar un benestar alt dins dels límits ecològics.
Tot i que diversos estudis han quantificat el potencial transformador d’alguns principis del postcreixement de manera individual, no representen encara escenaris complets de postcreixement. Yannick Oswald, coautor de la Universitat de Lausana, assenyala que «ens falten eines de modelització capaces d’integrar diversos d’aquests principis alhora, per avaluar com podrien avançar conjuntament els objectius socials i ecològics i anticipar possibles interaccions negatives».
Tot i això, els resultats d’investigacions prèvies són alentidors. «La bona notícia és que els estudis existents mostren que els principis del postcreixement poden ser altament transformadors fins i tot quan s’apliquen per separat.Per exemple, sabem que les necessitats bàsiques podrien satisfer-se universalment utilitzant menys de la meitat de l’energia i els materials que actualment es consumeixen a escala mundial», afirma Jarmo S. Kikstra, coautor de l’IIASA.
Finalment, l’estudi reconeix que, malgrat el seu potencial social i ecològic, hi ha barreres importants per a una transició al postcreixement. «Una transició al postcreixement implica canvis profunds en les estructures socials, econòmiques i institucionals. La recerca futura hauria d’explorar com es poden representar millor aquests canvis en els models i escenaris», assenyala Vivien Fisch-Romito, coautor de la Universitat de Lausana.
Segons els autors, és probable que aquestes transformacions trobin resistència per part d’actors consolidats que es beneficien del sistema actual. No obstant això, assenyalen que els escenaris basats en el creixement també depenen de supòsits de gran abast, especialment el desplegament a gran escala de tecnologies d’emissions negatives. «La diferència clau és que el postcreixement planteja un canvi sistèmic profund que, almenys en principi, es pot aconseguir mitjançant deliberació democràtica i mobilització social, mentre que la viabilitat de tecnologies no provades en els escenaris orientats al creixement continua sent especulativa i és possible que sigui físicament inassolible», conclouen.
