La resolució, basada en un text similar adoptat l’any passat pel Consell de Drets Humans, demana als Estats, organitzacions internacionals i empreses que intensifiquin els seus esforços per garantir un medi ambient sa per a tothom.
Una fita per afrontar la triple crisi ambiental
Després de conèixer-se la notícia, el Secretari General de l’ONU, António Guterres, es va congratular de l’adopció d’aquesta “resolució històrica” ??i va dir que aquesta fita demostra que els Estats membres es poden unir en la lluita col·lectiva contra la triple crisi planetària del canvi climàtic , la pèrdua de biodiversitat i la contaminació.
“La resolució ajudarà a reduir les injustícies mediambientals, a tancar les bretxes de protecció ia apoderar les persones, especialment les que es troben en situacions vulnerables, com els defensors dels drets humans mediambientals, els nens, els joves, les dones i els pobles indígenes”, va dir en un comunicat difós pel portaveu. Va afegir que la resolució també ajudarà els Estats a accelerar el compliment de les seves obligacions i compromisos en matèria de medi ambient i drets humans.
“La comunitat internacional ha donat un reconeixement universal a aquest dret i ens ha acostat a fer-ho realitat per a tots”, va afirmar. Guterres va subratllar, no obstant, que l’adopció de la resolució “és només el principi” i va instar les nacions a fer d’aquest dret recent reconegut “una realitat per a tothom, a tot arreu”.
No n’hi ha prou amb el reconeixement, cal aplicar-ho
En una altra declaració, l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va celebrar la decisió de l’Assemblea i es va fer ressò de la crida del Secretari General perquè es prenguin mesures urgents per aplicar-la.”Avui és un moment històric, però no n’hi ha prou amb afirmar el nostre dret a un medi ambient sa. La resolució de l’Assemblea General és molt clara: els Estats han de complir els seus compromisos internacionals i intensificar els seus esforços per fer-ho realitat. Tots patirem efectes molt pitjors” de les crisis ambientals, si no treballem junts per evitar-les col·lectivament ara”, va dir. Bachelet va explicar que l’acció mediambiental basada en les obligacions dels drets humans proporciona uns límits vitals per a les polítiques econòmiques i els models empresarials.
La resolució “posa èmfasi en l’apuntalament de les obligacions legals d’actuar (en favor del medi ambient), en lloc de permetre que sigui simplement una política discrecional. També és més eficaç, legítima i sostenible”, ha afegit.
Per part seva, el relator especial de l’ONU sobre Drets Humans i Medi Ambient, David Boyd, assegura que la decisió de l’Assemblea canviarà la naturalesa mateixa del dret internacional dels drets humans.
“Els governs han promès netejar el medi ambient i fer front a l’emergència climàtica durant dècades, però el fet de tenir un dret a un medi ambient sa canvia la perspectiva de la gent, que passa de ‘mendicar’ a exigir als governs que actuïn”, va declarar recentment a Notícies ONU.
Una victòria de cinc dècades de durada
El 1972, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient celebrada a Estocolm, que va acabar amb la seva pròpia declaració històrica, va ser la primera a situar les qüestions mediambientals al primer pla de les preocupacions internacionals i va marcar l’inici d’un diàleg entre els països industrialitzats i els països en vies de desenvolupament sobre la relació entre el creixement econòmic, la contaminació de l’aire, l’aigua i els oceans, i el benestar de les persones a tot el món.
Els Estats membres de l’ONU van declarar que les persones tenen un dret fonamental a “un medi ambient d’una qualitat que permeti una vida digna i de benestar”, i van demanar accions concretes i el reconeixement d’aquest dret.
El passat mes d’octubre, després de dècades de treball de nacions a primera línia del canvi climàtic, com l’arxipèlag de les Maldives, així com de més de 1000 organitzacions de la societat civil, el Consell de Drets Humans va reconèixer finalment aquest dret i va demanar a l’Assemblea General de l’ONU que fes el mateix.
“Des de la seva aparició a la Declaració d’Estocolm del 1972, el dret s’ha integrat en constitucions, lleis nacionals i acords regionals. La decisió d’avui eleva el dret al lloc que li correspon: el reconeixement universal”, va explicar la responsable del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient de l’ONU, Inger Andersen, en un comunicat publicat aquest dijous.
Un catalitzador per actuar
El reconeixement del dret a un medi ambient sa per part de l’Assemblea General i d’altres fòrums de l’ONU, encara que no és jurídicament vinculant -cosa que significa que els països no tenen l’obligació legal de complir-lo-, serà un catalitzador per a l’actuació a favor d’un medi ambient sa i net i capacitarà els ciutadans corrents per exigir responsabilitats als seus governs.
“Per tant, el reconeixement d´aquest dret és una victòria que hem de celebrar. El meu agraïment als Estats membres i als milers d´organitzacions de la societat civil i grups de pobles indígenes, així com a les desenes de milers de joves que van advocar sense descans per aquest dret. Però ara hem d’aprofitar aquesta victòria i aplicar el dret”, va afegir Andersen.
Triple resposta a la crisi
Com va esmentar el secretari general de l’ONU, el dret recent reconegut serà crucial per fer front a la triple crisi planetària. Això fa referència a les tres principals amenaces mediambientals interrelacionades a què s’enfronta actualment la humanitat: el canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat, totes elles esmentades al text de la resolució.Cadascuna d’aquestes qüestions té les seves pròpies causes i efectes, i s’han de resoldre si volem tenir un futur viable a la Terra.
Les conseqüències del canvi climàtic són cada cop més evidents, a través de l’augment de la intensitat i la gravetat de les sequeres, l’escassetat d’aigua, els incendis forestals, la pujada del nivell del mar, les inundacions, el desglaç dels pols, les tempestes catastròfiques i la disminució de la biodiversitat.
Mentrestant, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la contaminació de l’aire és la causa de malaltia i mort prematura més gran al món, amb més de set milions de persones que moren prematurament cada any a causa de la contaminació.
Per acabar, el declivi o la desaparició de la diversitat biològica -que inclou animals, plantes i ecosistemes- repercuteix en el subministrament d’aliments, l’accés a l’aigua potable i la vida tal com la coneixem. Els vuit Estats que es van oposar van ser: Xina, Rússia, Bielorússia, Cambodja, Iran, Kirguizistan, Síria i Etiòpia.
