El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, ha validat els informes verificats de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de les instal·lacions afectades pel règim del comerç de drets d’emissió de la Unió Europea (RCDE) corresponents a l’any 2023. Aquesta informació ja s’ha inscrit en el Registre comunitari de drets d’emissió.

A Catalunya, les 95 instal·lacions incloses en el RCDE han emès en total 11.690.176 tones de CO₂-eq, xifra que suposa una reducció d’1.133.768 tones de CO₂-eq respecte de l’any anterior, un 8,8% menys. Aquestes instal·lacions són les responsables d’aproximadament un 30% de les emissions de GEH de Catalunya. Des de l’inici del RCDE,_, l’any 2005, les emissions anuals s’han reduït més de 8,3 milions de tones de CO₂-eq, xifra que representa un decrement del 42% en 18 anys. Des del 2013, any d’inici de la fase III del RCDE en què van entrar en vigor les noves regles de funcionament de l’esquema del mercat, les emissions han baixat un 11,2%.

Electricitat i ciment, líders en reducció

Durant l’any 2023, tots els sectors han reduït les seves emissions de GEH, llevat del sector refineria, la producció d’acer i de metalls no ferris, i el sector de producció de calç, que les han incrementat lleugerament. Les disminucions més significatives s’han produït en el sector de la generació elèctrica, que les ha reduït en més d’un 30% respecte de l’any anterior, el sector de fabricació de paper, gairebé un 35%, i el sector de la fabricació de ciment, un 12%.

El sector de generació elèctrica ha reduït les emissions en més de 600.000 tones de CO₂-eq. Tot i que la demanda elèctrica durant el 2023 es va reduir lleugerament a Catalunya respecte de l’any anterior, amb un mix elèctric on la generació amb fonts renovables i amb nuclear s’ha mantingut força estable, la baixada en la generació amb combustibles fòssils ha vingut coberta per les importacions d’energia elèctrica de fora de Catalunya, majoritàriament de fonts no intensives en carboni.

La sequera continua impactant directament en la generació hidroelèctrica, que ha disminuït per segon any consecutiu, quedant-se en els mínims de la darrera dècada. No obstant, a diferència del que va passar l’any passat, en què la baixada de l’aportació de la hidroelèctrica va venir coberta pels cicle combinats, l’any 2023 la menor aportació al mix elèctric de la hidroelèctrica ha estat suplert en bona part per un increment en la importació d’energia elèctrica amb un factor d’emissió més baix.

Pel que fa al sector de producció de ciment, el segon que més ha reduït les emissions, la baixada va lligada a una disminució de la producció de ciment l’any 2023 respecte de l’anterior. Finalment, el sector de fabricació de paper, continua amb la tendència iniciada el 2021 de reducció progressiva de les emissions, vinculada a una reducció del nivell d’activitat del sector i a l’ús de combustibles amb un factor d’emissió menor per a la generació del calor necessari pel procés productiu.

Així doncs, les emissions del RCDE s’han continuat reduint progressivament des de l’any 2020, també en un context de crisi energètica per la invasió d’Ucraïna, i amb uns preus del dret d’emissió que s’han moderat en els darrers mesos.

Entre els sectors industrials que aporten major reducció d’emissions destaquen el sector de producció de ciment i de fabricació de paper o cartró. Sembla evident que l’escenari de preus moderadament elevats del dret d’emissió, els costos creixents de l’energia i una normativa cada vegada més exigent provoca que les instal·lacions facin més ús de combustibles amb menor intensitat en carboni i millorin l’eficiència dels seus processos productius.

Combustió: 68% de les emissions

Del total d’emissions cobertes pel RCDE a Catalunya l’any 2023, un 68% són degudes a la combustió de combustibles fòssils, ja sigui en centrals de producció d’energia elèctrica (22%) com en instal·lacions de processos industrials (46%), mentre que un 32% són emissions de procés, majoritàriament associades a la descarbonatació de matèries primeres. Aquestes emissions derivades de la combustió són les que, a curt i mig termini, tenen més marge de reducció, sigui millorant l’eficiència dels seus processos, sigui mitjançant la introducció gradual de combustibles alternatius amb un contingut de carboni nul o inferior al dels combustibles fòssils.

Es manté el dèficit de drets

En total, les instal·lacions catalanes haurand’adquirir gairebé 4 milions de drets d’emissió de CO₂ per sobre del que van rebre gratuïtament per complir amb les obligacions que estableix aquest règim. El dèficit de drets es concentra al sector energètic (generació d’energia elèctrica –que no té assignació gratuïta de drets– i cogeneració) i la refineria.

A l’inici del RCDE, les regles d’assignació no van preveure la crisi econòmica i es va estar sobre-assignant fins a l’any 2012, generant uns grans excedents de drets d’emissió al conjunt d’Europa que va provocar una forta davallada dels seus preus. Les noves regles d’assignació des del període 2013-2020 van revertir aquesta tendència i es va començar a generar dèficit de crèdits en el còmput emissió-assignació.

Pel que fa a les instal·lacions catalanes, amb el dèficit del 2017 ja es van compensar tots els excedents acumulats des de l’inici de funcionament del sistema i des del 2018 s’augmenta aquesta situació deficitària, en consonància amb el que succeeix al conjunt de la Unió Europea.

Increment del preu del dret d’emissió

El diferencial entre l’assignació atorgada menys les emissions validades per a l’any 2023 ha estat de gairebé -4 milions de tones de CO₂-eq. Aquest diferencial es concentra en el sector elèctric, en el sector de la cogeneració, en la refineria i en la fabricació de productes orgànics en brut. Adquirir en el mercat aquest dèficit de gairebé de 4 milions de drets d’emissió té un cost econòmic important. El fort ascens i variabilitat de preus que està patint el dret d’emissió de CO₂ (EUA) des de principis d’any, fa imprevisible estimar el cost final que tindria la compra d’aquests drets que s’hauran de lliurar abans del 30 de setembre d’enguany. Així mateix, aquest preu de la tona de CO₂ és un senyal clar i inequívoc que és més eficient invertir en tecnologies de reducció i eficiència en l’ús de l’energia i substitució de combustibles fòssils, que no pas estar pendent d’uns costos d’emetre CO₂.