Segons es desprèn del darrer informe de progrés del compliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que ha elaborat l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, l’any 2023 Catalunya va emetre 38,36 milions de tones de CO₂ equivalent. Això vol dir que és la primera vegada des de fa més de trenta anys que el país se situa per sota del nivell d’emissions de l’any 1990.

Les emissions de metà i òxid nitrós també van disminuir el 2023, mentre que les dels gasos fluorats continuen una lleugera tendència a la baixa, afavorida per la regulació i la fiscalitat aplicades al seu ús.

Els sectors més intensius

El transport continua sent el principal generador d’emissions a Catalunya, amb un 34% del total. El segueixen la indústria (26%) i el sector de producció i transformació d’energia (13%). L’agricultura i la ramaderia representen un 12%, mentre que els residencial, serveis i residus aporten cadascun un 5%.

En canvi, el sector d’ús del sòl, canvis d’ús del sòl i silvicultura (LULUCF) va absorbir 5,7 Mt CO₂ eq, fet que redueix les emissions netes de Catalunya fins als 32,6 milions de tones. Aquest paper com a embornal reforça la importància d’una gestió forestal activa en l’estratègia climàtica del país.

 Alineament amb els objectius climàtics

L’informe també incorpora diversos indicadors socioeconòmics que mostren una desconnexió progressiva entre el creixement del PIB i l’evolució de les emissions, evidenciant una major eficiència i una reducció d’intensitat emissora per unitat de riquesa generada.

L’anàlisi mostra que Catalunya avança de manera significativa en el compliment dels objectius de reducció d’emissions per a 2030, especialment gràcies a les reduccions registrades en energia, indústria i gestió de residus. Tot i això, cal intensificar els esforços en sectors com el transport i l’agricultura, que presenten major dificultat per consolidar reduccions estructurals.

El CADS elabora un informe sobre descarbonització de l’economia i la societat catalanes

L’informe conté més de 60 propostes per descarbonitzar el sector del transport, la indústria, el sector energètic, el sector agrari i el sector domèstic i de serveis. La descarbonització de l’economia, la societat i el territori és una qüestió d’una importància vital per mitigar el canvi climàtic i els seus impactes, i assegurar la salut i el benestar de la població, garantir la seguretat alimentària i hídrica, garantir la integritat de les persones i els béns i l’autonomia estratègica dels països i, alhora, contribuir a la competitivitat de l’economia en un entorn global inestable i amb molts factors geopolítics que posen en joc la indústria i la logística, entre altres sectors. Són factors vinculats a l’energia, les matèries estratègiques i la producció de tecnologies innovadores en l’àmbit de la transició energètica i l’automoció, entre altres. Per aquest motiu, a principis de 2020, el plenari del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va prendre la decisió d’elaborar un informe amb propostes estratègiques per impulsar la descarbonització de l’economia i la societat catalanes. L’informe havia de ser una reflexió transversal sobre la necessària descarbonització de l’economia i la societat catalanes, amb un nombre limitat de propostes estratègiques sobre els sectors que més contribueixen a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.  

L’informe, titulat Descarbonitzem Catalunya. Propostes per a una transició energètica i socioeconòmica en un context d’emergència climàtica i tensions geopolítiques globals, conté més de 60 propostes per descarbonitzar el sector del transport, la indústria, el sector energètic, el sector agrari i el sector domèstic i de serveis. Algunes d’elles fan referència explícita a la planificació territorial i urbanística. Ha comptat com a ponents amb l’Alba Cabañas Varales, vicepresidenta del CADS, i la Dra. Mar Reguant Rido, membre del consell. Per la seva elaboració es va organitzar un cicle d’audiències públiques a persones expertes l’any 2022.

Aprovat inicialment el juliol de 2024, l’informe va ser revisat a fons durant l’any següent per integrar-hi els canvis normatius i de planificació adoptats a escala europea, estatal i catalana, que deixaven obsoletes moltes de les recomanacions plantejades