[foto]
“Tots els països continuen augmentant les seves emissions; n’hi ha, però, com els europeus on es fan polítiques de reducció, però n’hi ha d’altres com l’Índia o Turquia que les emissions van cap amunt perquè estan desenvolupant-se; si fem la mitjana global el resultat és que estem pujant”, explica Elvira Carles, directora de la Fundación Empresa y Clima. De fet Xina, Estats Units, Índia, Rússia, Japó i Alemanya emeten el 60% de les emissions de tot el món, si ho reduïm als tres primers països d’aquest llistat el percentatge és del 50% i acotant-ho als dos primers -Xina i els Estats Units- emeten el 43% del total. “La dada és preocupant perquè són països que estan creixent, ho continuaran fent i per tant augmentaran les emissions”, diu Carles.
L’estudi que s’ha elaborat analitzant dades que s’han recollit de fonts oficials com l’Agència Internacional de l’Energia, la Comissió Europea, l’Agència Europea del Medi Ambient, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i de forma puntual d’EUROSTAT i de l’INE, també indica que les emissions de GEH per càpita en el món van pujar un 1% respecte a l’any anterior fins a les 4,42 tones/persona/any, “consolidant-se la tendència a l’alça”; l’àrea del món amb majors emissions per càpita segueix sent la península aràbiga, amb Qatar al capdavant amb 31,27 tones de CO? per persona i any, un 1% més que l’any anterior; es manté el creixement intensiu del PIB per càpita a la Xina, per sobre del creixement de les seves emissions, “ampliant així el seu desacoblament”; en el cas de l’Índia “la línia d’emissions està per sobre de la línia de PIB per càpita”; i “segueix el desacoblament positiu entre el creixement del PIB per càpita mundial i el creixement de les emissions”, a l’hora que “segueix millorant també la intensitat energètica mundial respecte a l’ús d’energia i creixement del PIB”, segons es diu a l’estudi.
Europa
A Europa, però les emissions totals van baixar el 2018 un 1,8% respecte al 2017 situant-se per sota dels 5.200 milions de tones de CO?. Bèlgica, amb un 4,5% ha estat el país amb major augment d’emissions respecte a l’any anterior i en canvi Liechtenstein, amb un descens del 6,5%, “ha estat el país amb una major disminució relativa d’emissions”. Alemanya, l’emissor més gran europeu, ha baixat les emissions totals un 4% respecte al 2017 situant-se per sota dels 900 milions de tones de CO?. De fet Alemanya ha estat el país amb un major descens d’emissions subjectes a la Directiva, amb més de 59 milions “cosa que ha representat un 14% de descens”. Per contra Àustria “ha estat el país amb major augment absolut d’emissions amb 1,16 milions”, amb un creixement del 4,1%.
Espanya
A Espanya, amb dades de 2019, les emissions verificades s’han reduït un 14% respecte al 2018 amb l’emissió de 17,8 milions de tones. En el cas de Catalunya, tot i que no es disposen de dades concretes, “està igual que la resta de regions i països que l’envolten; algunes comunitats autònomes que inverteixen més en tecnologia estan millor; estem en els nivells que ens pertoca per estar a la part del món on estem”, afirma la directora de la Fundación Empresa y Clima.
El preu del CO? a les subhastes
Segons l’estudi, l’any 2020 el preu màxim de subhasta de CO? va ser de 30,92 € per tona, un 5% superior el 2019 tot i que el preu mitjà l’any passat va ser de 24,75 € per tona. Polònia, Regne Unit i Alemanya van adquirir conjuntament el 50% dels permisos subhastats el 2020. El cost de la subhasta per les empreses espanyoles l’any passat va superar els 1.200 milions d’euros amb més de 50 milions de permisos comprats.
Segons Elvira Carles, “el fet que el preu de la tona sigui cada cop més elevat fa que les empreses inverteixin molt en tecnologia per a ser cada vegada més eficients. És un bon camí que ha de seguir tothom”, i afegeix que el preu de la tona de CO? “és el que determinarà el límit de fins a on es creixerà perquè no és el mateix pagar una tona a 5 euros que a 50 euros; ara són pocs els sectors que estan afectats per la Directiva europea, però quan hi estiguin tots serà la manera de solucionar-ho”.
La pandèmia
Amb la COVID-19 i la paralització de pràcticament tota l’activitat mundial es van reduir dràsticament les emissions. “El començament va ser esperançador perquè la pandèmia va reduir les emissions”, diu Carles, però quan es va permetre certa obertura “les emissions va començar a créixer i el sector industrial va recuperar el temps perdut. Les emissions malauradament continuen pujant”, conclou Elvira Carles.
