Per al director de l’ARC, Josep Maria Tost, “aquest acord és fruit del consens i el diàleg amb els comerciants”, que “són conscients que la bossa és un producte i s’ha de fer pagar” i que “permetrà que Catalunya torni a ser pionera en matèria ambiental”. 

Pacte per la Bossa 
Signat el 2009, el Pacte per la Bossa és un pacte sense precedents entre el Govern de la Generalitat i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i l’Estat que va establir per primera vegada un marc de col·laboració per reduir el consum bosses de nanses d’un sol ús en un 50% l’any 2012. L’objectiu es va assolir amb escreix, i es va passar de les 327 bosses anuals per càpita a les 156. El comportament desigual entre els diversos sectors comercials, però, van fer plantejar la necessitat d’un consens de totes les parts.

PRECAT20
En el marc del Programa de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020, Catalunya té nous objectius de reducció del consum de bosses, on s’inclou una diferenciació entre sectors comercials. En concret, reduir per a l’any 2016, respecte als nivells de 2007, les bosses comercials amb nanses d’un sol ús de plàstic no compostable en un 90%, en l’àmbit del comerç de gran distribució, i en un 50% en l’àmbit del comerç urbà. Més enllà, es busca disminuir, per a l’any 2020, un 90% de la totalitat de bosses comercials amb nanses d’un sol ús de plàstic no compostable en tots els sectors comercials.

Aquestes bosses, a més de consumir de recursos en la fase de producció, comporten d’altres impactes sobre el medi. Degut el seu poc pes són fàcilment transportables pel vent i poden arribar a ser consumides pels animals o obstruir canonades i conductes, i fins i tot arribar al mar amb greus conseqüències sobre els ecosistemes marins. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250 mil milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic dissolts flotant per la superfície.

En un estudi del 2007, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable, recordava en els següents termes els Impactes que causen les bosses de plàstic a Catalunya:

– Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovable i molt costós;
– Suposen un 2’32% pes de la brossa i més 14 milions de bosses cada cap de setmana;
– El reciclatge és escàs i costós energèticament, la majoria s’aboquen o incineren;
– Fabricació i incineració emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrògen,etc.);
– Poden trigar fins 500 anys en descompondre’s;
– La dispersió al medi provoca l’afectació d’animals al medi terrestre i aquàtic;
– Són de fàcil substitució per sistemes reutilitzables;
– L’estalvi d’1 sola bossa per català s’estalviaria l’emissió de 117 Tn de CO2 a l’atmosfera.

La Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i Consum Responsable, que considera l’acord actual com un pas important cap a la reducció efectiva d’aquest tipus de bosses, treballa des de fa anys per reduir i arribar a eliminar les bosses de plàstic a Catalunya i en aquest sentit l’any 2007 va engegar la campanya Catalunya Lliure de Bosses de Plàstic que plantejava que el Govern de la Generalitat apliqués a l ‘inici del 2009, una normativa restrictiva amb un
impost ecològic de 0’20€/bossa.

Al marge de l’acord actual al que s’ha arribat ara a Catalunya amb el sector comercial per fer pagar les bosses de plàstic d’un sol ús als clients que les demanin, a partir del gener de 2016, la comissió tècnica del Pacte per la Bossa -composada per l’Associació Espanyola de Cadenes de Supermercats (ACES), l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), l’Associació Espanyola de Distribuidors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS), la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), el Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), l’Associació Espanyola de Fabricants de Bosses de Plàstic (AEFBP) i la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)-, ha estat debatent sobre la possibilitat d’ampliar l’esperit del pacte. En aquest sentit, ha posat fil a l’agulla per estudiar l’impacte quantitatiu de les safates d’un sol ús i de les bosses de secció, i afavorir-ne la reducció.

Legislació europea
El 28 d’abril de 2015 el Parlament Europeu va donar llum verda a la nova regulació que obliga els governs dels Estats de la Unió Europea a aplicar mesures que redueixin dràsticament el consum de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús (ara xifrat en 176 ­bosses per persona i any). Els països hauran d’adoptar com a mínim una d’aquestes dues mesures: garantir que l’ús d’aquestes bosses cau a 90 unitats a l’any per persona pel 2019 (i a 40 pel 2025) i/o introduir instruments -com prohibicions, impostos o gravàments- per restringir la distribució gratuïta de bosses en tots els punts de venda pel 2018. En el primer cas, els països l’hauran de reduir gairebé un 50% pel 2019, i a un 80% pel 2025 (amb relació a les dades del 2010).

Situació de les bosses de plàstic a Catalunya
Segons l’últim estudi de l’Agència de Residus de Catalunya (Estudi sobre el consum de bosses de plàstic a Catalunya l’any 2012), encara consumim 156 bosses per habitant cada any. A Catalunya l’any 2012 les bosses oxobiodegradables van augmentar un 71% respecte l’any anterior, així que per a complir amb l’objectiu europeu de fer un ús eficient dels recursos i combatre l’abandonament de residus a l’entorn caldrà anar més enllà dels acords voluntaris amb els establiments, que han contribuït a contenir el consum desmesurat de bosses, però amb resultats limitats. Des de la campanya Catalunya Lliure de Bosses proposem que s’implantin mesures efectives per a reduir el consum de bosses d’un sol ús, com la taxa ambiental o l’impost, tal com han aplicat altres països assolint millors resultats en menor temps.