Les biòlogues Sandra Myrna i Joanne Chory reben el premi Princesa d’Asturies

La científica argentina Sandra Myrna Díaz i la nord-americana Joanne Chory, especialistes en biologia vegetal i estudioses de l'impacte de la crisi climàtica, van rebre ahir el premi Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2019. un guardó que es va donar a conèixer el passat 5 de juny, després que el jurat acordés, per unanimitat, condir el premi a les dues biòlogues per les seves contribucions pioneres al coneixement de la biologia de les plantes, que són transcendentals per a la lluita contra el canvi climàtic i la defensa de la diversitat biològica.

[foto]

«Hi ha un milió d’espècies en perill i està a les nostres mans decidir si s’extinguiran o no», ha dit la botànica argentina Sandra Myrna Diaz que, igual que la seva col·lega nord-americana ha animat a que tothom col·labori per donar la volta a una situació en la qual, segons ha alertat Chory, «fins i tot els bacteris perden biodiversitat».

Per a la també directora del laboratori de biologia vegetal cel·lular i molecular de l’Insitut Salk, «és un repte enorme» canviar el sistema de producció d’energia per un altre menys contaminant i la forma d’alimentar els 11.000 milions de persones que habitaran la Terra a fi de segle, així com la creació de llocs de treball quan les màquines i la intel·ligència artificial guanyen terreny.

«Hem de obtenir energia i aliments d’una altra manera i això pot generar molts llocs de treball», ha remarcat Díaz, (Bell Ville, 1961) un referent internacional en ecologia i botànica que s’ha centrat en analitzar el paper de la biodiversitat per contrarestar el canvi climàtic global mitjançant el segrest de carboni atmosfèric.

Díaz, que ha participat en la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), ha participat a més en el desenvolupament d’una eina metodològica per quantificar els efectes i beneficis de la biodiversitat de les plantes i l’ecologia vegetal dels ecosistemes i el seu aprofitament humà en forma de combustible, materials, medicines, tints o alimentació.

Sandra Myrna Díaz és investigadora principal del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET), de l’Institut Multidisciplinari de Biologia Vegetal de còrdova. La seva especialitat és l’estudi de l’impacte del canvi climàtic global sobre la biodiversitat regional dels ecosistemes vegetals. En aquest marc, també ha investigat els efectes de l’ús de la terra i els canvis de biodiversitat sobre la dinàmica del carboni. La seva trajectòria és extensa i es destaquen diversos reconeixements que ha rebut al llarg de la seva trajectòria, però sens dubte el més important és el Premi Nobel de la Pau, atorgat l’any 2007 al conjunt dels integrants del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic ( IPCC per les seves sigles en anglès), del qual la doctora Díaz forma part.

Joanne Chory és una botànica i genetista estadunidense, investigadora de l’Howard Hughes Medical Institute i, des de 1999, també és professora de la Universitat de Califòrnia a San Diego. El seu camp de recerca s’ha centrat en l’estudi dels mecanismes que regulen el funcionament de les plantes, des del nivell molecular fins al cel·lular. Ha estudiat el desenvolupament de plantes capaços d’absorbir fins a 20 vegades més diòxid de carboni de l’aire que les normals. Es tracta d’un projecte de recerca que lluita contra l’escalfament global mitjançant l’optimització de la capacitat natural de les plantes per capturar i emmagatzemar el diòxid de carboni i adaptar-se a diferents condicions climàtiques, utilitzant per a això les tècniques de modificació genètica més innovadores .

«Els treballs de Joanne Chory sobre les respostes moleculars i genètiques de les plantes a les variacions ambientals, en particular llum i temperatura, ajuden a comprendre i millorar l’adaptació dels sistemes naturals a l’escalfament global.

De forma complementària i independent, les investigacions de Sandra Myrna Díaz permeten quantificar la importància de la conservació de la biodiversitat funcional per garantir els beneficis que els ecosistemes presten a la Humanitat «, van destacar els membres del jurat del premi.

[foto]

Comparteix-me:

Pobles vius o territori de merdes? Cicle de xerrades a les terres de Lleida

La ciutat de Balaguer ha acollit aquest dimecres la primera de les xerrades del cicle "Pobles vius o territori de merdes?". El punt de partida ha estat la pregunta de...

La pagesia catalana torna a sortir al carrer per sacsejar consicències, reclamar drets i més valor dels productes de proximitat

Centenars de pagesos i pageses de Catalunya han sortit aquest dimecres al carrer en una nova protesta del sector per l'increment dels preus de producció...

La majoria de boscos madurs de Catalunya es troben al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

S'ha analitzat el grau de maduresa forestal de 20 boscos i s’ha constatat que presenten uns dels valors més elevats de Catalunya i Espanya, perquè, en conjunt, tenen més arbres...