La Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) manifesta que l’al·lèrgia respiratòria, com la rinitis i l’asma, ja afecta una bona part de la població de Catalunya i la seva prevalença va en augment. Factors com el canvi climàtic i la contaminació estan agreujant el problema, fent essencial un diagnòstic precoç i estratègies preventives per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen al·lèrgies, siguin adultes o infants

Donat que l’any ha començat amb temperatures fresques, la major part de les plantes de floració hivernal no han alliberat el pol·len fins a mitjans-finals de febrer, amb un cert endarreriment respecte a anys anteriors, però amb concentracions superiors a les normals gràcies a l’abundància d’aigua. El pol·len de plàtans d’ombra farà aparició una mica més tard de l’habitual, començant la pol·linització a mitjans de març quan habitualment ho fan a principi de mes. Per tant, cal que les persones al·lèrgiques prenguin totes les precaucions oportunes per minimitzar els símptomes.

Els models meteorològics indiquen que el mes de març serà una mica més càlid i molt més plujós del normal. Es preveu que abril, maig i juny presentin temperatures normals o lleugerament superiors, i que a l’abril i maig les precipitacions siguin les habituals.

Pronòstic de nivells de pol·len a Catalunya per als propers mesos 

La investigadora Jordina Belmonte, que lidera la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB (BABVE), ha presentat el pronòstic dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya

– A l’inici de l’any 2026, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, avellaner, freixe i parietària han sigut inferiors a les mitjanes històriques registrades des de l’any 1994, però han augmentat de manera molt sobtada el febrer i març, superant-les notablement. Les darreres pluges han eliminat pol·len de l’aire, però el període de risc d’al·lèrgia es pot estendre fins ben entrat l’abril pel xiprer i fins entrat l’estiu per la parietària, tot i que el fred i les pluges contribuiran a notables baixades puntuals en les concentracions.

– Les pol·linitzacions primaverals d’espècies arbòries (plàtan com a molt al·lergògena, però també salze, pollancre, om, auró, pi, morera, roure-alzina i, més endavant, bedoll, i olivera) començaran amb normalitat i amb força, i tindran la durada habitual.

– Les pol·linitzacions de primavera-estiu d’espècies herbàcies (parietària i gramínies com a molt al·lergògenes i primerenques, i més endavant també blets, plantatge i artemísia) començaran amb normalitat i amb força, i presentaran una durada superior a l’habitual, beneficiades per les pluges que pronostiquen els serveis meteorològics.

Aquestes prediccions podrien quedar modificades si s’esdevé:

– Que els episodis de pluges siguin forts i es donin durant les hores de llum, perquè arrossegaran el pol·len cap al terra i poden fer disminuir el risc d’al·lèrgia (passa principalment amb el pol·len d’arbres). També faran disminuir el pol·len d’herbes, però serà temporal, perquè les plantes podran tornar a florir i allargar el període de presència de pol·len a l’aire.

– Que les temperatures siguin elevades (pel damunt de les normals), cosa que possibilitaria reduir i escurçar la pol·linització de les plantes (sobretot de les herbàcies).

– Que hi hagi episodis de vent molt fort. Si aquest vent prové de direccions sense o amb poc pol·len/espores (per exemple, de mar cap a terra o de zones amb poca vegetació), podria fer-ne disminuir les concentracions i modificar la composició de l’espectre esporo-pol·línic. Contràriament, vent provinent de zones amb molt pol·len/espores podria fer augmentar el risc d’al·lèrgia.

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (22 %), el plàtan d’ombra (10,7 %), l’olivera (5,0 %), la parietària (4,4 %), l’avellaner (4,3 %), les gramínies (4,2 %), el freixe (2,8 %), els blets (1,8 %), i l’artemísia (0,5%), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya. Les espores del fong alternària, malgrat la seva significació en al·lèrgia, no es troben entre les més abundants a l’aire (1,9 % del total d’espores). La XAC vol remarcar que també cal fer atenció a altres tàxons, a vegades no considerats en el diagnòstic, com el pi (16,3 %), les alzines i roures (13,1 %), el bedoll (3,2 %), el plantatge (2 %), el pollancre (1,8 %), el vern (1 %), el melcoratge (0,4 %) i altres que localment poden incidir. L’excel·lent col·laboració que tenim a Catalunya entre els biòlegs-botànics i els especialistes mèdics ajuda al diagnòstic precís en cada cas.

La XAC ha actualitzat l’estudi de les tendències de la quantitat total anual de nou tipus principals de pol·len i una espora de fong, mesurats a les 9 localitats d’estudi des de l’any 1994. S’observa:

– Les localitats on més tàxons estan decreixent són Tarragona, Manresa i Bellaterra-UAB, seguides de Girona, Barcelona i Vielha i la que té un major nombre de tàxons augmentant és Lleida, seguida de Roquetes-Tortosa.

– Les localitats, citades de més nombre de decreixements a més nombre d’increments, són Tarragona, Bellaterra-UAB, Manresa, Girona, Planes de Son, Barcelona, Vielha, Roquetes-Tortosa i Lleida.

– Els pòl·lens d’arbres (xiprer, plàtan, olivera i freixe) presenten tendència a incrementar.

– El pol·len de l’arbust avellaner només decreix de manera significativa a Tarragona (possiblement per l’abandonament de conreus).

– Els pòl·lens d’herbes (parietària, gramínies, blets i artemísia) presenten tendències majoritàriament decreixents, sobretot artemísia, urticàcies (Parietària), blets i gramínies. El pol·len de gramínies i de blets són els que presenten més tendències creixents.

– El fong alternària presenta tendències creixents arreu, excepte a Bellaterra-UAB i a Roquetes-Tortosa.

Al·lèrgia respiratòria i altres malalties al·lèrgiques relacionades

El Dr. Gaspar Dalmau, especialista en al·lergologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i president de la Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC), destaca la importància de l’asma bronquial i la rinitis al·lèrgica tant en infants com en adults. Aquestes malalties cròniques de les vies respiratòries compliquen la salut de la població al·lèrgica diagnosticada, especialment a la primavera, i també poden afectar aquells que presenten símptomes compatibles amb al·lèrgia per primera vegada. La detecció precoç és fonamental per evitar la progressió de la rinitis a l’asma, així com el desenvolupament d’altres malalties al·lèrgiques associades, com la dermatitis atòpica o l’al·lèrgia alimentària. Aquest aspecte és especialment rellevant en la població pediàtrica, ja que un diagnòstic precoç i un tractament adequat poden frenar la coneguda “marxa atòpica”, i destacant el paper de l’al·lergologia com a especialitat transversal capaç de tenir una visió global del pacient al·lèrgic, tant si presenta afectació nasal com ocular o bronquial.

Augment de la prevalença de l’al·lèrgia respiratòria

Les malalties al·lèrgiques representen una preocupació de salut pública a Catalunya, a causa del seu fort impacte en el sistema sanitari i la qualitat de vida dels pacients. L’elevada demanda assistencial, que inclou visites a urgències, hospitalitzacions i tractaments crònics, es veu agreujada quan no hi ha un diagnòstic i tractament adequats. En l’àmbit social i econòmic, aquestes malalties generen pèrdues laborals i absentisme escolar, afectant també els cuidadors dels pacients pediàtrics.

L’al·lèrgia respiratòria és la més freqüent. A Catalunya, prop de dos milions de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i es preveu que aquesta xifra es dupliqui l’any 2050. Segons estimacions de la SCAIC, el 25% de la població presenta rinitis, amb o sense conjuntivitis al·lèrgica, i fins a un 12% pateix asma al·lèrgica. L’edat mitjana dels pacients que consulten per rinoconjuntivitis i asma és de 30 i 29 anys, respectivament, amb un predomini del sexe femení en tots dos casos (55,4% en la rinoconjuntivitis i 55% en l’asma).

Les dades mostren dos pics d’incidència de l’asma: en infants de 5 a 15 anys i en adults de 35 a 40 anys. A més, en quatre de cada deu casos, l’asma i la rinoconjuntivitis són provocades pel pol·len, que representa la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona d’asma. Així doncs, la quantificació del pol·len a l’atmosfera és clau per dissenyar estratègies terapèutiques i preventives adaptades a cada pacient.

Són cada cop més al·lergògens els nostres pòl·lens?

El desenvolupament i l’agreujament de les malalties al·lèrgiques depenen de factors genètics i ambientals. El canvi climàtic modifica els patrons de pol·linització de moltes plantes, allargant la durada de la seva emissió i augmentant-ne la concentració a l’aire. A Catalunya, les condicions climàtiques actuals, amb hiverns suaus i estius cada cop més càlids, afavoreixen la proliferació d’espècies productores de pol·len.

L’increment de la temperatura i l’augment dels nivells de diòxid de carboni (CO2) potencien la producció de pol·len, prolongant la temporada d’exposició i incrementant la presència d’al·lèrgens en l’aire. A més, la contaminació atmosfèrica no només danya les vies respiratòries, sinó que també altera la composició del pol·len, fent-lo més al·lergènic. Aquestes circumstàncies expliquen el creixement continu de les malalties al·lèrgiques, convertint-les en un repte de salut pública que requereix estratègies preventives i terapèutiques adaptades a l’entorn actual.